No són bons temps pel periodisme als Estats Units. Sota el poder de l’administració Trump, la llibertat d’expressió viu una època molt dura, marcada per la pressió política, el deteriorament de la llibertat de premsa, el desprestigi de la professió en l'era de les fake news, l’augment de la polarització, els retalls dels recursos dels mitjans de comunicació i més exposició a litigis o intimidacions públiques. La història de Hannah Natanson, guanyadora del Pulitzer de Servei Públic 2026, s’emmarca en aquest context i és una història que val la pena conèixer. Perquè investigar el poder pot portar reconeixement, però també sacrificis i patiment. Feia només quatre mesos, el 14 de gener,  que els agents de l’FBI, amb una ordre de registre, es van presentar a les sis del matí al seu domicili de Virginia, van entrar i van posar la casa cap per avall; li van confiscar el telèfon, l’ordinador i els dispositius que van trobar, entre ells un rellotge Garmin Forerunner que utilitzava per monitorar els seus entrenaments. Els agents van argumentar que el rellotge “presumptament contenia informació classificada”. El registre formava part d’una investigació sobre un contractista del govern que, segons el Departament de Justícia, havia filtrat informació classificada. Era la primera vegada que es registrava el domicili d’una periodista en relació amb una investigació sobre una filtració d’informació de seguretat nacional. Casualment, Hannah Natanson havia estat tot l’any publicant una sèrie d’articles sobre com l’administració Trump estava desmantellant i reestructurant el govern federal, amb retalls massius, acomiadaments de milers d’empleats públics i efectes directes sobre serveis i agències del govern. 

El premi més prestigiós del periodisme

Hannah va saber aquest dilluns que aquesta sèrie d’articles havia estat escollida per la junta del Premi Pulitzer pel guardó de Servei Públic, el més prestigiós de les 15 categories que són una referència mundial i reconeixen l’excel·lència professional en àmbits com el periodisme, la literatura i la música. Atorgat per la Universitat de Colúmbia des de 1917, els Pulitzer 2026 han premiat sobretot cobertures crítiques del poder en els Estats Units, i el del Servei Públic ha estat pel The Washington Post per la sèrie liderada per Hannah Natanson. Un dels seus treballs més destacats va ser el reportatge L’any que Trump va trencar el govern federal, signat conjuntament amb Meryl Kornfield i elaborat a partir de missatges i entrevistes amb més de 1.200 treballadors federals. Els membres del jurat del Premi Pulitzer van elogiar la redacció per “destapar el secretisme que envoltava la caòtica reforma de les agències federals impulsada per l’administració Trump” i per haver documentat “amb gran detall l’impacte humà de les retallades i les conseqüències per al país”. Els articles van incloure una anàlisi de DOGE, l’empresa dirigida per Elon Musk, i del seu impacte sobre els treballadors federals. 

Les llàgrimes virals

Natanson va ser rebuda aquest dilluns pels seus companys del The Washington Post amb aplaudiments i un ram de flors, i ella no va poder reprimir les llàgrimes, en silenci, de manera discreta. Segurament moltes coses van passar per la seva ment en aquell moment. John Hudson, periodista de The Post que cobreix temes de seguretat nacional, va compartir el vídeo dels col·legues de Natanson aplaudint-la. "Bravo per a @hannah_natanson, el reportatge guanyador del Premi Pulitzer de la qual va superar una escandalosa i esfereïdora batuda de l’FBI a casa seva, una amenaça per al periodisme en aquest país”, deia el post que superava el milió de visites. El diari va recórrer el registre ordenat pel Departament de Justícia als tribunals en considerar que representa un abús de poder que posa en perill la capacitat dels periodistes de protegir les seves fonts. Les autoritats van afirmar que Natanson no era investigada, i no va ser acusada de cap delicte. El seu delicte era tenir més de 1.100 fonts governamentals confidencials. A hores d'ara, encara no li han tornat el telèfon i els dispositius confiscats en aquell registre.

Al desembre, Natanson havía descrit la seva feina cobrint la situació dels treballadors federals com una tasca absorbent, i va admetre que era “duríssim” ser l’“experta en govern federal” del diari mentre gestionava contactes amb més d’un miler de fonts. Hannah s’havia convertit en la reportera de referència per seguir acomiadaments, retalls i canvis interns en l’administració federal, en l’època en la qual Elon Musk dirigia el polèmic Departament d’Eficiència Governamental (DOGE). La pressió emocional va ser brutal i la càrrega de feina que va implicar investigar en el cor del govern federal la va absorbir per complet. Un esforç i una dedicació que li ha valgut un Pulitzer. El seu cas resumeix molt bé per què el Pulitzer continua sent un premi tan simbòlic: reconeix la qualitat del millor periodisme, però també el coratge necessari per exercir-lo. Natanson va agrair l’ajuda dels seus col·legues. “Per cada pista, hi havia un company disposat i capaç d’ajudar”, va afirmar, abans d’agrair directament la tasca de les fonts: “Vosaltres creieu que la veritat importa en una democràcia. Vau confiar que The Washington Post era el lloc adequat per explicar-la. I, malgrat tot, jo continuo pensant exactament el mateix”. 

Una carrera de reconeixements

Natanson només té 29 anys. Va créixer a Washington, treballava de nit al diari del seu institut i posteriorment va ingressar a la Universitat de  Harvard, on va arribar a ser redactora en cap del diari estudiantil The Harvard Crimson. El desembre del 2018 va publicar-hi un assaig íntim titulat The Way Things Persist —La forma en què persisteixen les coses—, escrit com un assaig íntim en el marc d’un escàndol a la universitat. Parlava de la seva passió pel futbol, esport que va practicar durant la seva etapa a secundària. Es va referir als informes de caràcter sexual que l’equip masculí de Harvard elaborava sobre les jugadores de cada promoció femenina. Natanson reflexionava sobre l’impacte que aquell escàndol havia tingut en el seu cos, en la seva manera de córrer, de mirar-se al mirall i, fins i tot, d’existir dins d’un camp de joc.   El text es tancava amb frases com “Continuo en la batalla” o “Les conseqüències perduren”, expressions que ara molts mitjans interpreten com una mostra de resiliència. En el 2019 es va incorporar a The Washington Post, on inicialment cobria informació educativa a Virgínia. Abans d’ara, ja havia tingut relació amb els Pulitzer, tal com recorda el seu perfil al The Post, que recull tots els honors i premis que ha guanyat en la seva curta carrera: Finalista del Premi Pulitzer 2020 a la millor cobertura d’última hora (com a membre d’un equip); primer premi nacional 2020 a la millor cobertura periodística de l’Associació d’Escriptors d’Educació; Premi Pulitzer 2022 de Servei Públic (també com a part d’un equip); Premi George Foster Peabody 2024 al millor programa de ràdio o pòdcast; finalista del Premi Poynter de Periodisme de la Primera Esmena 2024; Premi Dateline 2024 de la Societat de Periodistes Professionals al millor periodisme d’investigació; i Premi Toner 2026 a la millor cobertura política nacional. Ara, ha arribat el gran Pulitzer. El primer a títol individual. Les llàgrimes de Hannah Natanson ho diuen tot.

Els premis Pulitzer 2026

Periodisme

Servei Públic: The Washington Post, per una investigació sobre el desmantellament d’agències federals i el seu impacte humà.

Investigació: The New York Times, per una sèrie de reportatges sobre com Trump ha afavorit la seva família i els seus aliats.

Reportatge Nacional: Reuters, per documentar l’expansió del poder executiu de la Casa Blanca i les seves accions contra adversaris polítics.

Reportatge Internacional: Associated Press, per una investigació global sobre tecnologies de vigilància massiva nascudes a Silicon Valley, perfeccionades a la Xina i esteses arreu del món.

Última Hora: Minnesota Star Tribune, per la cobertura del tiroteig durant una missa escolar a Minnesota.

Periodisme Explicatiu: San Francisco Chronicle, per una sèrie sobre com els algoritmes de les asseguradores van perjudicar víctimes dels incendis de Califòrnia.

Llibres i literatura

Ficció: Daniel Kraus, per Angel Down, una novel·la ambientada a la Primera Guerra Mundial i escrita en una sola frase.

Història: Jill Lepore, per We the People: A History of the U.S. Constitution.

Memòries / Autobiografia: Yiyun Li, per Things in Nature Merely Grow, centrat en la pèrdua dels seus fills.

Poesia: Juliana Spahr, per Ars Poeticas.

No-ficció general: Brian Goldstone, per There Is No Place for Us: Working and Homeless in America.

Teatre i música

Drama: Liberation, escrita pr Bess Wohl, una obra bèl·lica experimental, destacada per la seva estructura i posada en escena poc convencionals.

Música: Gabriela Lena Frank, per Picaflor: A Future Myth, una obra simfònica inspirada en la llegenda andina i en els incendis forestals de Califòrnia.