Quatre presidents autonòmics s’han sumat a la petició de confinament total feta des de fa deu dies pel president Quim Torra. Fins i tot un, el de Múrcia, l’ha ordenat. El confinament total ja comença a filtrar-se avui a les portades d’alguns diaris, ni que no n’esmentin la procedència. Vols un pronòstic? Va: finalment s’aplicarà, se’n dirà d’una altra manera i s’afirmarà solemnement “Així, Sí”, en procedir la decisió de la única autoridad competente. Al confinament total li passarà com al tiqui-taca de La Roja a les Eurocopes del 2008 i 2012 i el Mundial del 2010: no es podia dir que la base del joc era del Barça. Tant se val si així s’atura més ràpidament la pandèmia.
El confinament total s’escola a la portada d’El Mundo i a la de l’ABC, per exemple i, amb moooolta cautela, a la de La Vanguardia, El País i El Periódico. Els titulars principals encara són per la petició del govern espanyol de perllongar l’estat d’alarma, i entre els diaris impresos catalans, els que menys bola donen al confinament total són els que van rebre la publicitat oficial, la de que al virus se’l venç amb unitat, todos juntos. Acció i reacció.
Amb la presència als subtítols i entre línies de la proposta catalana, però, fa l’efecte que ja se la pot considerar un argument raonable, un cop purificat en afegir-s’hi quatre presidents més, tots molt patriotes, entre ells García-Page, aquell que deia fa quatre dies que els mestres que demanaven tancar les escoles només volien quinze dies de vacances pagades. Altres presidents autonòmics també van tirant pel dret, cosa que augmenta la sensació que la gestió de la crisi no té un lideratge clar ni una direcció concreta.
Les portades d’avui no fan gaire cas a les bones xifres que ahir va presentar Itàlia: per primer cop, contagis i morts van ser inferiors a les de dissabte. És una prudència lògica. Les mateixes autoritats italianes han demanat esperar a dimarts, aviam si es confirma la controtendenza. Per si de cas, el govern de Conte va prohibir aquest diumenge l’ús del transport públic per traslladar-se fora del municipi de residència. Itàlia va cargolant la pandèmia a força d’agreujar el confinament. Potser és d’això del que no es vol parlar.
