La detenció de José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, l’excap polític de l’organització terrorista ETA, obre les portades de la premsa impresa de Madrid. Els titulars van des de to fred d’El País al més èpic de La Razón, i tot plegat fa l’efecte d’una crònica de successos més que d’un moment decisiu. Es veu a la foto. Aquest avi amb aspecte de rodamon, una figura esvaïda, eixuta i incerta, no lliga amb el terrorista implacable que va participar en l’assassinat de Carrero Blanco, el vicepresident de Franco, el 1973, i va ser el cap d’ETA els anys més saguinaris de la seva història.

Aquesta figura devastada, coberta amb gorra i carregant una motxilla, va donar llum verda, entre altres, als atemptats amb cotxe-bomba contra Hipercor (Barcelona, juny del 1987, 21 assassinats) i contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa (desembre del 1987, onze assassinats, entre ells cinc nens). També és el mateix que, deu anys després, es movia a les tripes d’ETA per acabar amb l’activitat terrorista de la banda. Els seus el van arraconar. L’última acció que se li coneix és la lectura en castellà del comunicat de dissolució d’ETA. Malalt de càncer, vivia amagat als boscos dels Alps fronterers entre França, Suïssa i Itàlia. Fins ahir.

Com es fa per concentrar aquesta vida terrible en una portada? És gairebé impossible.

Els diaris de Barcelona han donat més relleu als tràfecs del cas Iceta. El Punt-Avui edita els fets plans, com l’Ara, que ens regala amb una magnífica foto d’Iceta (de Toni Albir), d’aquelles que t’expliquen des de fora què li passa a una persona per dins. La Vanguardia reprèn el seu possibilisme d’acer inoxidable trompetejant al titular principal que no ha estat res, com volent dir que de més verdes en maduren. El Periódico aprofita per contraprogramar a la dreta mediàtica i reafirmar que el fiasco d’Iceta demostra que Sánchez i els independentistes, res de res. Un dia més a l’oficina.