José Antonio Urruticoechea, àlies Josu Ternera, antic cap polític d'ETA, ha estat detingut aquest dijous als Alps francesos, segons han informat fonts de la lluita antiterrorista, que han assenyalat que l'arrest ha tingut lloc per mitjà d'una acció de la Direcció General de Seguretat Interior francesa (DGSI) en col·laboració amb la Guàrdia Civil.

La detenció ha tingut lloc a primera hora d'aquest matí a la localitat de Sallanches, propera a Chamonix i la frontera suïssa. Sobre Josu Ternera pesa una Ordre Internacional de Detenció dictada per Interpol.

Ternera residia a prop de la localitat de Saint Gervais les Bains, en una zona molt freqüentada per a la pràctica d'esports d'hivern. La localitat es troba a escassa distància de les fronteres entre França, Suïssa i Itàlia. La recerca de Josu Ternera es remunta al seu pas a la clandestinitat el novembre de 2002, quan era parlamentari per Euskal Herritarrok.

En parador desconegut des de 2002

Integrat a ETA el 1971 i convertit en dirigent en els anys vuitanta, Ternera va ser empresonat a França i posteriorment extradit a Espanya. Des de 2002 es trobava en parador desconegut, encara que fa un any, el maig del 2018, va aparèixer a cara descoberta en el vídeo on es comunicava la dissolució final de la banda terrorista. Segons diversos mitjans bascos, el vídeo s'hauria gravat a Ginebra (Suïssa). Precisament, va ser aquesta aparició la que va permetre accelerar les indagacions sobre el seu parador.

Josu Ternera ha estat en els últims anys vinculat a tots els intents de negociació desenvolupats per ETA amb diferents governs espanyols. Nascut a Ugau-Miraballes (Biscaia) el 24 de desembre de 1950 està considerat, igual com José Ignacio de Juana Chaos, com un dels històrics membres de la banda etarra en parador desconegut. A Ternera se li atribueix la decisió d'atemptar, l'11 de desembre de 1987, contra una casa-caserna de la Guàrdia Civil a Saragossa en el que van morir onze persones -entre les quals sis de menors-.

Dos anys després d'assumir el paper de número 1 d'ETA, va ser detingut a Baiona (Iparralde) el 1989 i condemnat a deu anys de presó per la Justícia francesa, que el va lliurar a Espanya el 1996. L'Audiència Nacional el va mantenir pres pel sumari de Sokoa fins que el Suprem va ordenar la seva posada en llibertat el 14 de gener de 2000 en entendre que per aquests fets ja havia estat jutjat i condemnat a França.

Diputat i regidor

Sent a la presó va ser elegit diputat en el Parlament basc per Euskal Herritarrok (EH) i membre de la comissió de Drets Humans d'aquesta Cambra, i regidor a Ugao-Miraballes.

El Tribunal Suprem (a causa de la seva condició de parlamentari) el va citar a declarar el novembre de 2002 per l'atemptat d'ETA contra l'aquarterament de la Guàrdia Civil a Saragossa. La Fiscalia va argumentar que "necessàriament" va prendre la decisió de cometre aquest atemptat en el qual van morir onze persones.

No va comparèixer en cap de les dues ocasions en què se'l va citar, de manera que el Suprem va dictar ordre de crida i cerca internacional contra ell. Romania des d'aleshores en parador desconegut i inclòs en la llista de més buscats d'Interpol.

Negociador a Alger i Oslo

La direcció d'ETA va proposar Ternera com a negociador en les converses d'Alger el 1989 i en les de la treva de 1998 malgrat que en ambdós casos estava pres. També se li atribueix un paper important en l'alto el foc permanent de 2006 i el 2013 se li va ubicar a Oslo, al costat de David Pla i Iratxe Sorzabal, buscant la mediació internacional fins que van ser obligats a abandonar el país davant de la falta d'avenços.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat