La crisi del coronavirus és global: Nova York roman tancada, Califòrnia també, i l’estat de Rio de Janeiro, la Llombardia, el Tirol, Baviera… La Unió Europea entén que ha de suspendre el pacte d'estabilitat i deixar barra lliure als estats membres per injectar els diners que vulguin en el combat a la pandèmia… Les portades d’avui, però, tornen a deixar la sensació que el govern d’Espanya encara no ha trobat una línia general per combatre la propagació del Covid-19. Pel que es veu als diaris, no s’albira una direcció clara més enllà de les notificacions de casos, de morts, de la pressió altíssima sobre el sistema sanitari —i de les crítiques al president Torra.
A les xifres, a la situació dels centres… s’agafen algunes portades —El Periódico, l’Ara, El Punt Avui—, que cerquen en la materialitat de les estadístiques i l’estrès hospitalari la solidesa pels seus titulars. L’increment de víctimes, el desbordament de centres sanitaris, els acomiadaments temporals massius… no són res inesperat. S’havia previst. Però no hi ha gran cosa més. Un dia i un altre, la notícia és que avui ha empitjorat allò que ahir ja era dolent.
Altres diaris sostenen una guerra subterrània i acusen oblíqüament l’executiu espanyol d’estar ultrapassat i no saber què fer. Deixen anar retrets i insinuacions no gaire dissimulades. El titular principal d’El Mundo posa de relleu que el Ministeri de Sanitat és incapaç de subministrar més recursos als hospitals al caire del bloqueig, mentre que la foto de sota explica que Galícia ja fa els tests necessaris “que el govern [espanyol] no pot aconseguir”. El lector sabrà comparar i traure’n les conclusions desitjades: la coalició socialista-podemita no en sap, el PP sí. És mesquí, és roí, però és la feina bruta que aquell diari vol fer.
La Razón, més infantil —i amb una foto magnífica—, anuncia que els hospitals no donen a l’abast i, per sota, rebla amb aquest titolet: “Dels ‘casos aïllats’ a superar la barrera dels mil morts”. L’efecte és descriptible. L’ABC dóna treva amb un enfilall de versos “contra el virus” a la portada, “medicina emocional per alimentar l’ànima”. Sembla que se’n fotin. És tot un contrast amb La Vanguardia, que adverteix la gent que això és seriós, que ens hem de quedar a casa, pel civil o pel policial.
La impressió que desprenen aquestes primeres pàgines és que l’única autoritat competent encara no té la iniciativa, que va a remolc. Que aturar els contagis és cosa de la gent, teva i meva (queda’t a casa!), i cuidar a les víctimes és cosa dels metges i del personal sanitari. Que entre uns i altres no hi ha ningú més.
