Les portades madrilenyes d’avui són desconcertants. Les de dimecres tenien una èpica més potent, amb aquells primers plànols de trinxeraires cremant contenidors o policies en el clarobscur de les flames. Avui són fluixes i apagades. Curiós. Si el que volien els diaris era relacionar l’independentisme amb la violència, el terrorisme, la kale borroka i etcètera, disposaven ahir d’uns fets i acompanyament gràfic molt més sensacionals i espectaculars que els de dimarts. En el món polític de la capital d’Espanya passa una cosa semblant. Dimarts, la Moncloa, en un comunicat, mentia parlant de “violència generalitzada”. Ahir, que va ser una nit de més mambo, Pedro Sánchez va sortir a parlar de “serenitat, fermesa” davant “d’alguns incidents violents”, bla, bla, bla. És el món a l’inrevés.
Avui, alguns diaris aprofiten per seguir la seva campanyeta contra el PSOE clavant-li puntada a Sánchez en el cul de Torra, amb un histerisme forassenyat que mata el seny i la memòria. Aldarulls més greus que els de Barcelona se n’han vist uns quants a Espanya els últims vint anys i aquí seguim. Esclar que els incidents són desgraciats i desastrosos. Les exageracions, però, tenen les potes curtes. Fixa’t en la portada de l’ABC i el seu “Atac secessionista a l’Estat”, il·lustrat amb unes fotos anodines de Sánchez rebent a Rivera i Casado i una altra de Torra i Ibarretxe en una de les Marxes per la Llibertat.
Moltes absències en portada
Una cosa semblant fan El Mundo i La Razón, que repeteixen la foto pastoral de l’exlehendakari i el president, xino-xano, d’excursió. La mateixa foto serveix a El Punt Avui per a fer un titular d’al·leluia. El dia d’ahir deixa incendis al bell mig de Barcelona, uns quants detinguts, el centre de la ciutat de cap per amunt, com mostra molt bé La Vanguardia. També va deixar, però, diversos atropellats pels furgons de la policia; un noi que ha perdut un testicle i dos més als que han saltat un ull, els tres per bala de goma; gent que ha tastat porra sense suc ni bruc. També les pacífiques Marxes per la Llibertat, on hi havia desenes de milers de persones més que als aldarulls. De tot plegat no se’n canta ni gall ni gallina. Quina confusió. Els psicòlegs en diuen dissonància cognitiva.
L’altra portada curiosa és la d’El Periódico. El titular (“Torra es veu obligat a condemnar la violència”) té un nosequè de rebequeria infantil. Qui o què l’ha obligat? És que abans n’era partidari? Deixem-ho estar. Més aviat sembla que el diari s’enràbia justament perquè l’ha condemnat i no hi comptaven. Contradiu el seu prejudici, potser. El president Torra, que no és perfecte, es mereix millors crítiques que aquest judici d’intencions tan pobre.
