Sense ensurts. El 13 de març el 97,23% de les bases d’Esquerra Republicana tancava files i aprovava el nou full de ruta dels republicans basat en l’aposta per la taula de diàleg, apuntalant així la bandera de la negociació que Oriol Junqueras assegura que és la via per resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol, una via que el líder dels republicans reivindica que l'exigeix també la comunitat internacional. Els republicans aprovaven aquesta estratègia en el marc de la Conferència Nacional del partit, on també les bases van incorporar una exigència sobre aquest diàleg: l'existència d'una metodologia clara, un calendari acordat de reunions que es pugui complir, i el retorn pertinent a la ciutadania. Aquesta estratègia s’aprovava amb la previsió de celebrar aviat una trobada de la taula de diàleg, que segons havien acordat ambdós governs, s’havia de dur a terme “a principis d’any”.
Aquesta previsió no s'ha complert i a la meitat de 2022 encara no hi ha data, però sí una reactivació de les relacions entre ERC i el govern espanyol que arriba dos mesos després del CatalanGate i la mateixa setmana en què s’han acabat les eleccions andaluses: dilluns mateix la portaveu Marta Vilalta posava damunt la taula la necessitat de reactivar el diàleg, dimarts el Govern anunciava una reunió entre Laura Vilagrà i Félix Bolaños i dimecres Oriol Junqueras apuntalava aquesta aposta àmpliament criticada per l’altra part independentista: Junts i la CUP. Tot plegat ha desencadenat en un cúmul de retrets creuats entre Marta Rovira i Gabriel Rufián per la part republicana, i Carles Puigdemont, Jordi Puigneró i Laura Borràs a l'altra banda, entre moltes altres veus de Junts.
Per què ERC, malgrat les crítiques i les tensions que l’estratègia genera amb els socis de Govern, segueix apuntalant-la? Els republicans són plenament conscients que aquesta estratègia aixeca polseguera i que és molt difícil de defensar sobretot davant de l'independentisme decebut, però tenen clar que l'apuntalen perquè, com a mínim, diuen, ofereixen una estratègia. “Si algú té una altra alternativa que la digui”, ha pronunciat en reiterades ocasions la portaveu Marta Vilalta quan Junts ha activat la maquinària contra aquesta opció. Els d’Oriol Junqueras consideren que alguna via s’ha d'oferir a l'independentisme, en paral·lel a la gestió del dia a dia de les institucions. Ara bé, la proposta que s'ha de donar a l'independentisme, defensen, requereix de realisme i anar pam a pam, sense posar dates concretes ni fer promeses i declaracions "màgiques" que creuen que no es compliran. Ara bé, la negociació amb l'Estat va més lenta del que voldrien i així ho han reconegut els republicans en públic i en privat, si bé segueixen reivindicant el que consideren "la primera victòria": el fet que l’existència de la taula de diàleg ja suposi un reconeixement del conflicte per part de l'altra banda. A partir d’aquí, dialogar com “demana la comunitat internacional”, i d’aquest diàleg n’hauria de sortir l’amnistia i l’autodeterminació, el que vol dir una nova data pel referèndum. Una data gens clara i és que a començaments de curs, quan la CUP va proposar en el debat de política general fixar un termini per la votació, ERC i Junts no hi van donar suport.
Calendari acordat?
ERC té clar que aquesta és la via. Així ho ha escenificat de nou aquesta setmana amb la reunió entre els dos alts càrrecs del govern català i espanyol, si bé és cert que els republicans no estan podent complir amb el que es van comprometre durant la Conferència Nacional: "Metodologia clara, un calendari acordat de reunions que es pugui complir, i el retorn pertinent a la ciutadania". Després de la reunió entre Bolaños i Vilagrà, la consellera de Presidència va assegurar que havien acordat una reunió entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez "abans de vacances" i va explicar que les negociacions amb l'estat serien per treballar en una "agenda antirepressiva". Poques hores després el ministre de la Presidència va rebaixar les expectatives de la reunió que van mantenir amb la consellera, i va afirmar que "no sap" a què es refereix Vilagrà quan parla d'agenda antirepressiva. "La posició del govern de Catalunya és millor que l'expliqui la mateixa consellera o el president", va deixar anar Bolaños, perquè "el que hem parlat és de seguir avançant en el diàleg" i del fet que "tenim al davant el repte majúscul d'intentar unir els afectes, el diàleg i famílies que no podien parlar de política a la taula a Catalunya". Així, Bolaños va assegurar que la reunió va servir per reprendre les relacions i va afirmar que ara els dos governs estan millor que fa una setmana".
Una vegada més, es fan públiques les discrepàncies sobre què significa el diàleg entre ERC i l'estat espanyol, i també amb els seus socis de govern. ERC, però, té ben clar que toca forçar l'estratègia malgrat que sigui "la posició més difícil". "El govern espanyol voldria estalviar-se aquesta taula. L'últim que nosaltres hauríem de fer és estalviar-li la taula de negociació, que l'incomoda", va reivindicar dimecres Junqueras, que es va mostrar convençut que podran convèncer l'estat espanyol: "Estem tan convençuts de la bondat de les nostres idees i de la raonabilitat en la defensa d'aquestes, que estem convençuts que convencerem els altres, i no hi ha cap risc que ningú ens convenci a nosaltres d'allò que no volem fer".
Però si les discrepàncies són tan evidents entre ERC i Junts, té futur aquest Govern que cau en el retret un cop al mes? La clau està en l'auditoria que els de Jordi Turull i Laura Borràs faran sobre el primer any de l'executiu català, i és que aquesta polèmica arriba en ple debat precongressual del partit, polaritzat per la ponència política que apunta la possibilitat que, un cop auditats els resultats de l'acord de Govern, es plantegi a les bases una consulta sobre continuar o no a l'executiu. L'opció contrària a l'actual acord amb ERC, que defensa el sector que lidera la presidenta del partit, Laura Borràs, aixeca reticències en l'entorn de l'actual secretari general, Jordi Turull, però també en el sector més proper al seu predecessor, Jordi Sànchez. Aquests dirigents defensen la necessitat de ser decisius en les polítiques que adopta el Govern i el risc de quedar políticament arraconats en cas de marxar de l'executiu.