La desjudicialització del procés d’independència de Catalunya era un dels acords de la taula de diàleg entre els governs espanyol i català, a mitjan 2021, tot i que sense detallar les accions. La concessió dels indults parcials als 9 presos polítics, després d’haver estat uns tres anys a la presó, aprovada pel Consell de Ministres el 23 de juny de 2021, va provocar moltes crítiques dels partits unionistes i del Tribunal Suprem, que va condemnar-los a penes d’entre 9 a 13 anys de presó. Amb els líders independentistes catalans al carrer, tot i que seguien inhabilitats per ocupar càrrecs públics, Pedro Sánchez va aconseguir desmobilitzar els carrers a Catalunya, fins a l’actual divisió de l’independentisme, i inclús Junts va sortir del Govern. No va ser fins un any i mig després, el desembre de 2022, que el PSOE va arribar a un acord amb Podemos i ERC per modificar el Codi Penal, amb el qual es va derogar el delicte de sedició i es va modificar el delicte de malversació de fons. El president espanyol va cedir, sobretot, per la pressió del Tribunal Suprem perquè feia trontollar els indults. Aquest canvi, però, no han beneficiat pas els polítics a l’exili ni tampoc els activistes represaliats, que Òmnium Cultural va elevar a 4.200 l’estiu del 2022.
El govern espanyol, a més, s’ha vantat sempre que ha pogut que portaria el president Carles Puigdemont davant la justícia. Precisament, Puigdemont ha aprofitat l’inici de la campanya del 23-J per recordar que continua incomplerta una de les promeses electorals fetes l’abril de 2019 pel candidat a la presidència del PSOE, Pedro Sánchez, de portar el president de la Generalitat a l’exili a Espanya. A més, el president del govern espanyol va assegurar que amb la reforma del Codi Penal, i la desaparició de la sedició, seria més fàcil extradir el líder català. La recent sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que valida la retirada de la immunitat dels tres europarlamentaris de Junts, és un pas, tot i que la resolució no és ferma, i ara presentaran recurs al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), i Bèlgica tornarà a tenir la veu final per desllorigar aquesta persecució, iniciada la tardor del 2017.
Motivat pels tribunals
Després dels indults, l’empenta que va rebre Pedro Sánchez per desjudicialitzar la causa catalana va ser, novament de l’alt tribunal espanyol, amb el perill que els líders catalans tornessin a la presó. De forma excepcional, el maig de 2022 la secció 5a de la sala tercera del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem, va estimar per una justa majoria (3 vots a favor i 2 en contra), els recursos de reposició que van presentar Cs, el PP, VOX i de polítics individuals, com l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, contra els reials decrets amb els quals es van indultar les penes de presó als 9 condemnats catalans per malversació de fons i sedició. El Suprem va canviar el seu parer, i la seva jurisprudència, ja que el gener de 2022 també per un ajustat 3 a 2 va inadmetre tots els recursos, seguint el parer de l’Advocacia de l’Estat, en considerar que els partits polítics no estaven legitimats perquè no tenien cap perjudici amb els indults.
Davant aquest perill que el Suprem tombés els indults, el govern espanyol i el Govern, amb el president Pere Aragonès, reactiven la taula de negociació, tot i les dificultats expressades el juliol de 2022. "El Govern d'Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya reconeixen les dificultats per acordar la via òptima per fer efectiva la desjudicialització", s’afirmava en un document oficial i es detallava que treballarien tres punts genèrics: "el reforç dels drets fonamentals"; "el compromís polític i institucional amb la seguretat jurídica, l'ordenament i els principis democràtics", i "l'aposta per avenços graduals i concrets sobre la base d'acords públics".
La malversació agreujada
Finalment, els grups del PSOE, Podemos i ERC van anunciar un acord per reformar el Codi Penal i fer desaparèixer el delicte de sedició, amb la reforma aprovada el desembre de 2022, al Congrés dels Diputats. I a darrera hora, ERC i el PSOE van anunciar una reforma del delicte de malversació de fons, amb la introducció d’una malversació menys greu per encabir-hi la despesa de l’1-O i alleugerir les possibles condemnes a excàrrecs del Govern i empresaris pendents de jutjar pel procés com la quarantena d’investigats en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, el judici del qual no s’espera fins a l’any que ve. Aquesta reforma, però, per ara només ha blindat la situació dels presos polítics, tot i que amb l'actualització de la condemna, el Suprem els manté les penes d'inhabilitació. I res ha millorat per a l’exili ni als activistes represaliats, amb la reforma del delicte de desordres públics.
El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, va fer un decret per unificar criteris d'actuació després de la reforma dels delictes de malversació per la Llei orgànica 14/2022. En el decret, el fiscal general afirma que es pot acusar de malversació agreujada els acusats de desviament de diners públics i sense que hi hagi ànim de lucre o enriquiment personal. És a dir, la Fiscalia General de l'Estat (FGE) comparteix el criteri del jutge Pablo Llarena i els fiscals del Suprem, que aposten per acusar els líders de l'1-O de malversació agreujada, que pot implicar penes de presó de fins a 12 anys de presó.
L’Estat espanyol, a través de l’Advocacia de l’Estat, demanava que s’acusés els líders catalans pel nou delicte de desordres públics i per una malversació atenuada, fet negat pel Tribunal Suprem, en la revisió de les condemnes als presos polítics, i els manté la inhabilitació per malversació agreujada. L’estament judicial —que s'ha mostrat com un contrincant polític de Sánchez pel que fa al procés— ha interpretat la reforma penal al revés del programat pels polítics: la sala penal del Suprem ha aprovat que Carles Puigdemont, Toni Comin i Lluís Puig siguin processats per malversació agreujada, i Clara Ponsatí, per desobediència.
A més, aquesta lectura de l’alt tribunal espanyol i la Fiscalia implica que als excàrrecs pendents de jutjar per l’1-O se’ls acusi de malversació agreujada. A més, el febrer passat, la Fiscalia Superior de Catalunya va anunciar que demana 7 anys de presó, 32 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Josep Maria Jové, actual diputat d’ERC i president del Consell Nacional d’Esquerra, i 6 anys i tres mesos de presó, 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona, pels delictes de malversació de fons agreujada, prevaricació i desobediència per l’organització de l’1-O des del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la Fiscalia sol·licita un any d’inhabilitació i 18.000 euros de multa per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) pels preparatius del Referèndum, sota la direcció de Jové.
Judicis contra activistes
I des de la sentència del procés d’octubre de 2019, no han parat d’haver-hi judicis contra ciutadans, la majoria joves, que es van manifestar contra la repressió de l’Estat espanyol, als quals no els ha servit de res la reforma dels desordres públics, ja que a la majoria se’ls aplica l’antic Codi Penal. Els tribunals han anat rectificant les elevades peticions de presó per a activistes de la Fiscalia, malgrat que alguns, com Adrian Sas i Dani Gallardo, estan a l'espera dels darrers recursos per evitar l’entrada a presó.
En aquest context, el juliol de l’any passat, el president d’Òmnium, Xavier Antich, va anunciar que havien calculat 4.200 represaliats: 1.639 són víctimes de violència policial; 1.432 persones investigades en processos penals, 1.200 persones afectades per processos administratius comptables, més “les 65 persones espiades per l’Estat Espanyol” a través del programari Pegasus. L’únic suport dels activistes anònims que cada mes van a judici per desordres públics han estat altres ciutadans anònims i organitzacions com Alerta Solidària, en la seva defensa, i des de la Caixa de Solidaritat, amb el pagament de la seva defensa lletrada o aportació de fiances i multes. Per a ells no ha arribat la desjudicialització.
A la foto principal, Oriol Junqueras saluda Pedro Sánchez en obtenir l'acta de diputat en el Congrés, el maig de 2019. / Foto: Eduardo Parra/ EP