El Tribunal Suprem ha decidit mantenir la inhabilitació per malversació a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. La Sala Penal que va jutjar la causa del procés ha desestimat els seus recursos contra la interlocutòria dictada el febrer passat, que va aplicar a la sentència la reforma penal de desembre de 2022 que va suprimir el delicte de sedició i va reformar els de desordres públics i de malversació. Així, els manté les penes d'inhabilitació en considerar que no se'ls pot aplicar la malversació atenuada de la reforma del Codi Penal. Els magistrats també han desestimat un incident de nul·litat plantejat per Jordi Sànchez, condemnat per desordres públics.
Junqueras, Turull, Bassa i Romeva havien presentat recurs contra la decisió del 13 de febrer del 2023 en què el Tribunal Suprem va decidir fer una lectura extensiva de la reforma del Codi Penal aprovada pel Congrés dels Diputats. En aquella resolució, malgrat la derogació de la sedició, els magistrats van mantenir les seves penes d'inhabilitació interpretant llavors que els fets es podien considerar delictes de desobediència en concurs amb la malversació. Ara, la Sala Penal rebutja els recursos dels líders independentistes negant que s'hagi vulnerat el seu dret fonamental a la defensa, a un procés amb totes les garanties i a la legalitat penal, entre altres, així com el principi acusatori i la proporcionalitat penal. Segons els magistrats, el Suprem va fer bé quan no va considerar aplicable el nou tipus de malversació atenuada i va convertir els delictes en una desobediència en concurs amb malversació.
L'argument del Suprem és el següent: considera que als condemnats pel Procés no se'ls va castigar "per comprometre partides de despesa per a la satisfacció d'interessos col·lectius", ni tampoc "per finançar una activitat emmarcada en l'exercici d'un dret fonamental". Sí que apunta que van ser condemnats per haver "distret fons públics" per a una "activitat delictiva o antijurídica, la celebració d'un referèndum prohibit". És per això que l'alt tribunal espanyol interpreta que els líders independentistes van actuar "amb ànim de lucre".
Paral·lelament, els magistrats també rebutgen el recurs de Jordi Sànchez, a qui, malgrat la derogació de la sedició, va considerar condemnat pel nou delicte de desordres públics agreujats.
Segons la sala, "l'anàlisi del relat dels fets provats de la sentència evidencia que Sànchez va fer actes de violència sobre les coses i actes intimidatoris" que "tenien encaix en el delicte de sedició" derogat i que "ara són aplicables en el delicte de desordres públics".