Sí. Els 9 presos polítics catalans indultats, de forma parcial, el 23 de juny de 2021 pel Consell de Ministres, podrien tornar a la presó, després d’haver complert uns tres anys tancats del total de la pena imposada, que va ser d'entre 9 a 13 anys. La probabilitat és molt remota, però els darrers canvis i resolucions de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem fan preveure el pitjor. Per ara, el que és segur és que la resolució no serà immediata, segons juristes consultats. El govern de Pedro Sánchez va condicionar els indults als independentistes a què no tornessin a fer “cap delicte greu” (és a dir, un 1 d’octubre) en un termini de sis anys per a Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, i Quim Forn, mentre que a Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa els limita a tres anys, i a tots els hi manté la inhabilitació a càrrec públic.

La porta oberta a la revisió dels indults ha estat executada avui per la secció quinta de la sala tercera del contenciós-administratiu  del Tribunal Suprem, que ha estimat per una justa majoria (3 vots a favor i 2 en contra)  els recursos de reposició que van presentar Cs, el PP, VOX i de polítics individuals, com  l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, contra els reials decrets amb els quals es van indultar els 9 condemnats catalans per malversació de fons i sedició.  El Suprem indica que donarà a conèixer la resolució "en els pròxims dies" i que hi ha dos vots particulars en contra. Amb sorpresa, tot i que esperada, el Suprem ha canviat el seu parer, ja que el gener passat, també per un ajustat 3 a 2 va inadmetre tots els recursos, seguint el parer de l’Advocacia de l’Estat, en considerar que els partits polítics no estaven legitimats, perquè no tenien cap perjudici amb els indults. El Suprem sí que ha aprovat per majoria de denegar el recurs de l’entitat Pro Patrimonium Sijena  y Jerusalén.

El canvi de  magistrats a la sala (ja programat) ha afavorit aquest gir de criteri, i en la interlocutòria que s’assegura que comunicaran “en els pròxims dies”, segurament  la nova majoria del tribunal indicarà que ja resoldrà en la sentència, sobre la demanda contra els indults, si estan legitimats o no, com defensaven en el seu vot particular del gener per no descartar-los d’entrada. Així, un cop es comuniqui aquesta interlocutòria, s’activarà la demanda principal contra el govern espanyol pels indults, en què les parts proposen prova, i els codemandats (els indultats) també. Per això, s’indica que la resolució del Suprem trigarà mesos.

Es pot revisar un indult?

Sí. La sala contenciosa del Suprem va acceptar de revisar el dret de gràcia concedit pel govern espanyol a partir de l’any 2000, i la jurisprudència fixada en successives resolucions manté que el control “només ha de ser formal”, com ara si s’han presentat els informes, i que “la decisió d’indultar no es pot revisar”. En el recurs, per exemple, Ciutadans exposa que per primera vegada s’ha concedit uns indults sota l’argument de la “utilitat pública”, i que  això, a parer seu, és una decisió política i, per tant, “arbitrària”.

El canvi de parer del Suprem és excepcional, com tota resolució que s’aplica en relació amb la causa independentista catalana. Fins ara, la jurisdicció contenciosa administrativa era molt restrictiva i només permet a la víctima la interposició de recursos, mentre que l’exercici de l’acció pública es permet exclusivament en els àmbits d’Urbanisme i Medi Ambient, on es poden presentar associacions o un particular. Pel que fa a Vox, va ser acusació popular en el judici penal al Suprem, però se li va denegar realitzar l’informe pels indults dels independentistes, a petició del penalista Jordi Pina, defensor dels exconsellers de JxCat, fet pel qual també es creia que li barrava el pas als recursos. L’única víctima podria ser l’Advocacia de l’Estat, que en el seu informe dels indults va indicar que no s’hi pronuncia, ja que havia comprovat que el rescabalament de la malversació, calculada pel Suprem en uns 4 milions d’euros, ara l’executa el Tribunal de Comptes. Ara per ara, tot sembla paper mullat amb la nova interpretació del Suprem, el qual, tot i acceptar els recursos també podria resoldre que els indults han estat ben concedits.

Junts i Òmnium no personats

De recursos se n'havien presentat set: l'associació Convivencia Cívica Catalana; els dirigents de Ciutadans Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra; Vox com a partit; el PP com a partit; els diputats i exdiputats del Parlament pel PP Alejandro Fernández, Santiago Rodríguez, Andrea Levy, Juan Bautista Milian i Lorena Roldán; l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, i l'associació Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén. Aquesta darrera entitat és l'única exclosa avui. El Suprem tramita de forma separada els recursos a cada indult, tot i que ho realitza de forma paral·lela i alhora. En tots ells, està l’advocat Francesc Jufresa, ja que va ser el primer a demanar els indults per a tots els presos polítics, i després altres entitats peticionàries en casos particulars com la UGT en Dolors Bassa, i Fundesplai per a Josep Rull i Jordi Turull. Els polítics de Junts, a excepció de Quim Forn, no estan personats amb advocat, com tampoc l’expresident d’Òmnium, Jordi Cuixart, en mantenir el seu posicionament que ell no va sol·licitar l’indult. Els quatre polítics d’ERC sí que estan representats en aquesta demanda a través de l’advocat Marc Marsal. I  tots poden demanar proves perquè el tribunal analitzi les demandes.

La por de Millo

 Per exemple, el popular Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya, sosté que va passar por i va rebre amenaces per haver declarat en contra dels líders independentistes, tot i que en la jornada de l’1-O va indicar als mitjans de comunicació que havien ordenat aturar les càrregues als centres educatius i que estaven coordinats amb Mossos. I la prova que demana Millo és que la Generalitat aporti totes les denúncies que ell va realitzar a la policia catalana per evidenciar-ho. Per tant, el tribunal haurà d’oficiar un manament per sol·licitar-ho.

La majoria dels partits de dretes que han presentat recurs han usat els arguments de la sala penal del Suprem, liderada pel magistrat Manuel Marchena, que es va posicionar en contra de la concessió dels indults. En el seu informe, preceptiu, però no vinculant, el tribunal sentenciador considerava que no s'havia vulnerat el principi de proporcionalitat de les penes a què van ser condemnats (tres magistrats del Tribunal Constitucional ara consideren que sí), que no hi havia prova o indici de penediment per part d'ells i que els arguments en què es basaven les diverses peticions d'indults dutes a terme per tercers desenfocaven el sentit de l'indult i, a més, pretenien que el govern espanyol corregís la sentència dictada pel Suprem.

TC i  TEDH

Finalment, si en uns mesos el Tribunal Suprem resol que els reials decrets dels indults no compleixen la forma i són arbitraris, significaria que els nou independentistes haurien de tornar a la presó. En contra d’aquesta resolució poden presentar recurs d’empara al Tribunal Constitucional i, després, al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), el qual ja ha admès a tràmit revisar la condemna de gran part dels líders catalans per part del Suprem.  

Ara, cal esperar per veure si la sala del contenciós del Suprem innova encara més la seva jurisprudència i tomba els indults, tal com va fer la sala penal en assumir el cas contra els independentistes catalans -saltant-se la competència del TSJC, com sostenen les defenses- i condemnar-los per sedició.