L’últim cop que Pedro Sánchez va trepitjar el madrileny Pavelló de Convencions de la Casa de Campo va ser el 6 de març. Aquest dijous 6 de juliol ho ha tornat a fer. Quatre mesos exactes separen un acte marcat per la crisi de la llei del només sí és sí a un que serveix d’obertura de la campanya electoral de les eleccions generals del 23-J. Ha canviat estrepitosament el taulell polític des de llavors. Tot i estar patint un sotrac important per culpa de la llei estrella del Ministeri d’Igualtat, el PSOE es veia vencedor de qualsevol convocatòria electoral que se li plantés al seu davant. Dos mesos més tard va arribar el 28-M, que va fer tocar de peus a terra els socialistes: Alberto Núñez Feijóo va aconseguir capgirar el marcador i situar el PP com a favorit a les enquestes i a les urnes.
🔴 Quan són les Eleccions Generals 2023 a Espanya? Dates clau i candidats
El president del govern espanyol s’ha plantat aquest dijous en aquest mateix pavelló amb el compte enrere activat: té 15 dies per aconseguir que el seu partit, el PSOE, i el seu aliat, Sumar, evitin que la suma de PP i Vox arribi a la majoria absoluta. Minuts abans de començar aquest acte, fonts de Ferraz han assegurat que Catalunya es convertirà en un dels principals camps de batalla en la pugna entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo per aconseguir La Moncloa, i que Pedro Sánchez farà l'acte central de la seva campanya a Barcelona el 16 de juliol. Confien que les enquestes que apareixen en els darrers dies es facin realitat i el PSC es converteixi en la força més votada a Catalunya, molt per sobre del PP. En altres paraules, que l’electorat català es converteixi en el termòmetre de tot l’electorat estatal.
Pel que fa al conjunt de l’estat espanyol, el laboratori de Pedro Sánchez confia que Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal no aconsegueixin sumar 173 escons, cosa que els situaria a tocar de la majoria absoluta. Fonts del rovell de l’ou de Ferraz expliquen que l’objectiu dels socialistes és que la suma de PSOE i Sumar arribi a 155 diputats; cosa que els permetria pactar amb l’independentisme català i basc.
Part del discurs de Sánchez en el míting electoral d'aquest dijous, que ha marcat l'obertura de la campanya del 23-J s'ha centrat en Catalunya. Davant de 1.400 persones, ha recordat que quan ell va arribar a La Moncloa, la corrupció, l'atur i Catalunya eren les principals preocupacions dels espanyols. "La tercera preocupació era l'incompliment de la Constitució a una part molt important del país, i ara la primera força política a Catalunya és el PSC de Salvador Illa", ha destacat. En aquest moment, Pedro Sánchez també ha volgut destacar que actualment Espanya té un "president net", en referència a la insistència del PSOE a Feijóo perquè faci públic quant cobra com a líder del PP.
El 23-J comença amb PSOE i Sumar del bracet
De la mateixa manera, l’equip de Pedro Sánchez té les esperances posades en el fet que la por a una coalició de la dreta i l’extrema dreta mobilitzi l’electorat d’esquerres, sigui per introduir a les urnes sobres amb paperetes del PSOE o de Sumar. Però, a més a més, els seus càlculs interns detecten que molta gent que no va votar el PSOE el 2019 sí que ho farà aquest 23-J.
Les eleccions d’aquest 23-J estan tan polaritzades que part de la lluita del PSOE s’enfoca a aconseguir que Sumar tregui bons resultats. És a dir, hi ha circumscripcions amb poca població que envien pocs diputats al Congrés i en què és clau col·locar-se en tercera posició. Aquest dijous, abans d’entrar en aquest pavelló del gegant parc madrileny de la Casa de Campo, l’equip de Sánchez creuava els dits per un bon resultat de Yolanda Díaz arreu del territori espanyol.
Discurs de la por
Pedro Sánchez ha fet ús aquest dijous d'una de les armes que ja va començar a esmolar l'endemà del 28-M: el discurs de la por. Ha assegurat que si Feijóo arriba a La Moncloa amb l'ajut d'Abascal, els drets de les dones no estaran garantits; i ha posat com a exemple les intencions del govern de Castella i Lleó de perseguir l'avortament. També ha assegurat que un executiu del PP amb Vox no faria polítiques per combatre el canvi climàtic.