Debat sobre l'oficialitat del català a la UE, DIRECTE

Fins aquí el seguiment en directe del quart debat sobre l'oficialitat del català a la UE.

Carles Puigdemont destaca que l’oficialitat del català “continua a l’agenda i és una exigència que té recorregut”.  Amb tot, admet que la defensa que ha fet la representació permanent espanyola davant de la UE de l’oficialitat no ha “desbordat entusiasme”.

Puigdemont avisa que el camí del català a la UE és irreversible: Espanya l'ha de defensar si cal al TJUE. Retreu que un dels principals esculls ha estat la feina en contra de PP i PSOE durant anys contra el català a la UE

A banda de Suècia i Finlàndia, també ha fet referència al tema el ministre d'Exteriors de Letònia, qui en una reunió a l'octubre va apuntar que l'oficialitat de les tres llengües no era una qüestió prioritària. En aquesta ocasió, Arturs Krisjanis s'ha limitat a dir que està disposat a escoltar i que veurà com avança la discussió d'aquest dimarts.

Suècia considera que l'oficialitat del català a la Unió Europea, discutida novament aquest dimarts a Brussel·les, és massa costosa. "Hem vist les estimacions i són molts diners", ha apuntat aquest dimarts la ministra d'Exteriors sueca, Jessika Roswall, després que la Comissió Europea xifrés en 132 milions d'euros els costos de fer oficials el català, el basc i el gallec.

Espanya relativitza la no aprovació del català a la UE: passa la pilota a Bèlgica i al Consell. El secretari d'Estat d'Exteriors assegura que compta amb el compromís de Bèlgica i del Consell de tirar endavant la proposta

Carles Puigdemont acaba el seu llarg missatge a X amb una advertència: "Els mesos a venir han de servir perquè l’Estat espanyol faci la feina pendent i planti cara als qui el desafien, si vol ser creïble en la seva reclamació perquè el català sigui llengua oficial de la UE".

Tot i que avui no es votés l'oficialitat del català a Europa, Puigdemont considera que "la idea inicial que s’arribés al final de la presidència espanyola del Consell de la UE amb l’aprovació de l’oficialitat del català no hagi estat possible no significa, però, que les opcions d’assolir-ho hagin desaparegut per aquest fet".

El segon obstacle amb què ha topat l'oficialitat del català, segons el president a l'exili és el PP. "Des del primer dia ha tingut interès a fer descarrilar una proposta que formava part dels acords polítics que podien facilitar un govern del PSOE i Sumar a l’Estat espanyol", ha denunciat.

En un extens missatge al seu compte de Twitter, Puigdemont ha valorat positivament que el ministre d’Afers Exteriors espanyol "hagi explicat les raons per les quals la nostra llengua havia d’esdevenir oficial a la UE d’una forma coherent amb els nostres".

Segons Carles Puigdemont, el primer obstacle amb què ha topat el camí per l'oficialitat del català és que "l'estat espanyol ha hagut de desfer en molt poc temps una estratègia de bloqueig que venia de molt lluny i de molts governs, tant del PP com del PSOE".

El president a l'exili Carles Puigdemont assegura que "l’oficialitat del català continua a l’agenda i és una exigència que té recorregut al qual no pensem renunciar". 

Fins al moment, cap delegació no ha expressat el seu rebuig de pla a explorar la modificació del reglament.

Aquesta és la campanya d'Òmnium per demanar l'oficialitat del català a Europa: "Fem que la nostra crida arribi lluny". 

El portaveu de Junts, Josep Rius, ha assegurat que fins que el català no sigui oficial a Europa no estaran satisfets i ha garantit que "batallaran" perquè sigui una realitat. "No pararem d'exigir-ho", ha assegurat. I és que avui era la darrera oportunitat per aprovar la mesura durant la presidència espanyola del Consell de la UE.

A finals de novembre, la consellera Serret ja va admetre que el Govern ja ha protagonitzat "aproximacions" amb Bèlgica perquè faciliti la garantia del català a la Unió Europea un cop prengui el relleu d'Espanya al capdavant de la presidència del Consell de la UE. 

El Consell d’Afers Generals d'aquest dimarts és l'últim que se celebrarà durant la presidència espanyola del Consell de la UE

Espanya ha informat que ja ha tingut converses amb Bèlgica -que ostentarà la pròxima presidència del Consell de la Unió Europea- per mantenir l'oficialitat del català, el basc i el gallec com a proposta en l'agenda. Així ho ha detallat aquest dimarts el secretari d'Estat per la UE, Pascual Navarro, en una atenció als mitjans prèvia al Consell d'Afers Generals que se celebra a Brussel·les.

"Mantenim l'optimisme, no ha acabat res. Continuarem amb la màxima exigència perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea més aviat que tard", assegurava la consellera Meritxell Serret en una atenció als mitjans aquest dilluns.

La decisió de no incloure la votació arriba després de tres reunions -la d'aquest dimarts serà la quarta- que, segons fonts diplomàtiques espanyoles, han sigut de gran importància per traslladar la qüestió als diferents estats membres. De fet, les mateixes fonts asseguren que la voluntat és continuar treballant a tots els nivells perquè l'oficialitat del català, el basc i el gallec sigui una realitat. No obstant això, Espanya ja no podrà incloure l'assumpte de forma directa en l'agenda del Consell d'Afers Generals, sinó que ho haurà de sol·licitar al país que ostenti la presidència del Consell de la UE.

Tot i que la voluntat inicial d'Espanya era la possibilitat d'incloure una votació, els diferents representants dels estats membres han acordat descartar-ho. De fet, nombroses delegacions havien expressat els seus dubtes durant els últims dies sobre la proposta, assegurant que s'havien detectat pocs canvis respecte a les trobades inicials i que la discussió requeria més temps. Així, l'oficialitat del català es reduirà a un debat, com en les anteriors trobades.

El tenor Josep Carreras va demanar la setmana passada a la primera ministra d'Itàlia, l'ultradretana Giorgia Meloni, que accepti el català com a llengua oficial de la Unió Europea. L'antic component d'Els Tres Tenors ho va fer a través d'un nou vídeo de la campanya de Plataforma per la Llengua. 

El Govern ja ha començat “a fer contactes” amb Bèlgica, que ostentarà la propera presidència de torn del Consell de la Unió Europea a partir del gener, per mantenir “viva” la proposta de l’oficialitat del català. En una entrevista al Cafè d’Idees aquest dilluns poques setmanes abans que s’acabi la presidència de torn d’Espanya, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha dit que “per responsabilitat” cal contemplar “tots els escenaris” per seguir treballant per aconseguir que el català sigui oficial a la UE. 

Es necessiten un total de 132 milions d'euros l'any per fer oficials el català, el basc i el gallec a la Unió Europea. Aquesta és la xifra a la qual apunta la Comissió Europea en un informe preliminar sobre l'impacte financer a la UE de l'oficialitat de les tres llengües, en resposta a una sol·licitud presentada pel govern espanyol. Així, Brussel·les calcula que el cost de l'oficialitat de cadascuna de les llengües és de 44 milions d'euros, per la qual cosa la xifra total és de 132 milions, segons va avançar el diari El País el divendres passat.

La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, va admetre aquest dilluns que no es podien "fiar totes les cartes" al govern espanyol perquè aconseguís que el català fos oficial a Europa durant el seu torn de presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea (UE). Serret ho ha dit hores després que s'hagi sabut que l'executiu estatal ha descartat portar a votació el tema al Consell d'Afers Generals a Brussel·les d'avui. 

El govern espanyol no durà al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea la votació sobre l'oficialitat del català. Així ho van confirmar aquest dilluns a ElNacional.cat fonts del Ministeri d'Exteriors, que argumenten que des del departament liderat pel ministre José Manuel Albares mai no van donar per fet que això s'acabés votant aquest dimarts, dia 12 de desembre. 

Un informe de Plataforma per la Llengua sosté que "no hi ha cap impediment legal" per a l'oficialitat del català a la Unió Europea i que es tracta d'una "decisió política" del Consell de la UE. Així ho indica aquest document, presentat dimecres passat a Brussel·les, que remarca que els tractats de la UE donen "àmplia discreció" als 27 per decidir quines llengües són oficials i que el català compleix tots els requisits legals establerts.

Els vint-i-set estats de la Unió Europea tornen a debatre l'oficialitat del català, el basc i el gallec aquest dimarts 12 de desembre, data en què Brussel·les acull un nou Consell d'Afers Generals. La trobada, que reunirà els ministres d'Exteriors de la UE, serà l'última oportunitat que tindrà el govern espanyol de traslladar la qüestió sota la seva presidència, ja que a partir del 2024 el Consell de la UE passarà a estar liderat per Bèlgica.