Ni el català, ni el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. La darrera reunió del Consell d'Afers Generals ha posat de nou sobre la taula la reforma del reglament lingüístic de la UE, però, com ja s'havia anunciat, no ha anat més enllà i no se sotmetrà a votació. La presidència espanyola conclourà a finals de mes sense haver aconseguit tancar el compromís d'incorporar el català, el gallec i l'euskera entre les llengües oficials. El ministre Albares ni tan sols participa en la trobada. Això no obstant, el secretari d'Estat d'Exteriors, Pascual Ignacio Navarro Ríos, ha volgut subratllar el fet que el debat segueix viu. Ha assegurat que han parlat amb Bèlgica, que assumirà la presidència de torn de la UE a partir de gener, per seguir impulsant aquesta reforma i que tenen el compromís del Consell que aquest tema continuarà endavant. "Per descomptat, és un compromís del Consell", ha assegurat en ser interrogat al respecte.
En la roda de premsa posterior a la trobada, el secretari d'Estat ha insistit en aquest punt. Ha assegurat que Bèlgica havia expressat durant la reunió "el seu compromís per avançar en els treballs" per a l'oficialitat del català. Això no obstant, ha evitat concretar quan es podrà aprovar la reforma del reglament i s'ha limitat a insistir que durant la presidència espanyola s'ha avançat molt i que Espanya té confiança que "avancin ràpidament".
Espanya va entrar la petició de reforma del reglament lingüístic el passat mes de setembre. Incloure el català entre les llengües oficials de la UE era un dels compromisos que havia adquirit el PSOE en les converses amb Junts per votar a favor de la presidència de la socialista Francina Armengol al Congrés dels diputats. Això no obstant, la petició espanyola va topar amb les reticències d'alguns països com Suècia o Finlàndia. El cost de la mesura i el risc que desencadeni una allau de peticions en el mateix sentit de llengües minoritàries europees eren els principals esculls. Després dels informes del consell i de les matisacions que va fer arribar el govern espanyol per tal de delimitar l'ampliació al català, el gallec i l'euskera, el tema s'havia incorporat a la reunió d'aquest dimarts. Finalment, però, el govern va retirar la votació, que per prosperar necessita la unanimitat de tots els estats membres.
A la taula del Consell
Abans de començar la trobada, el secretari d'Estat espanyol ha explicat que la reunió d'avui ha de servir per abordar de nou el debat al voltant d'aquesta qüestió i les "novetats" del darrer Consell, i ha argumentat que en el darrer moment s'ha retirat la votació perquè els treballs no han avançat prou. "Confiem que per descomptat la proposta segueix sobre la taula del Consell i hi ha un compromís perquè estigui damunt la taula fins que s'arribi a una aprovació final, naturalment", ha assegurat Navarro, que ha confirmat que ja n'han parlat al respecte amb Bèlgica i avui ho tornaran a fer.
El número dos del ministeri ha explicat que avui s'hauria d'abordar l'informe sobre els costos i l'informe legal dels serveis de la Comissió, així com la carta del ministre explicant per què la proposta espanyola no estableix un precedent que pugui provocar noves peticions d'altres llengües. Això no obstant, ha insistit que els debats encara no s'han tancat.
Reticències
També han certificat que el debat segueix obert els representants d'altres països de la Unió, que sí que estan representants a la reunió pels seus ministres, com la responsable d'Afers Europeus sueca, Jessika Roswall, que ha insistit en l'elevat cost que representa aquesta mesura, que Brussel·les ha xifrat en 132 milions, tot i que el govern espanyol ha deixat clar que assumirà aquest impacte econòmic. També els ministres d'Exteriors de Letònia, Krišjānis Karinš, i d'Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, que en altres ocasions han mostrat la preocupació sobre aquest tema, han insistit que encara cal clarificar alguns punts de cara a les implicacions que podem comportar en un futur. Amb tot, Adlercreutz ha defensat la diversitat lingüística i la necessitat d'avançar en el reconeixement de la reivindicació catalana.