Nova data per debatre l'oficialitat del català a la Unió Europea. Els 27 estats debatran aquesta qüestió el pròxim 12 de desembre en una nova reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea i es tracta de l'última oportunitat que té el govern espanyol de tirar endavant l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera tenint la presidència de torn de la UE, que acaba a finals d'any. Segons l'agenda provisional de la reunió que ha avançat Catalunya Ràdio, hi haurà l'opció que tots els estats votin l'oficialitat del català, que ha de tenir la unanimitat dels 27 estats europeus. Tot i això, encara no té data l'informe previ de la Comissió Europea sobre el cost de la mesura que va demanar el govern espanyol fa uns mesos i que és un requisit imprescindible per poder fer les votacions. Tot i això, el ministre d'Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ja va subratllar que el cost total de les traduccions ho assumiria l'executiu espanyol.
La proposta adaptada del govern espanyol
El govern espanyol va fer arribar als ministres d'Afers Exteriors dels 27 estats de la UE una proposta adaptada per incloure el català, el basc i el gallec en el règim lingüístic de la Unió Europea durant la passada reunió del 15 de novembre. Tot i això, hi va haver malestar entre els estats membres, ja que Albares va enviar-ho el dia abans de la trobada i no van tenir temps per analitzar-ho. L'objectiu d'Albares, amb aquesta proposta, era calmar els dubtes d'alguns països sobre la possibilitat que altres llengües minoritzades puguin utilitzar aquest cas per demanar l'oficialitat. Com que l'executiu de Sánchez va enviar la proposta "tard", aquesta qüestió no va durar ni dos minuts en la passada reunió del novembre.
La proposta del govern espanyol va afegir un annex al Reglament 1 del Consell de la Unió Europea, pel qual es fixa el règim lingüístic de la Comunitat Econòmica Europea, i establiria sis condicions essencials perquè qualsevol llengua s'hi pogués incloure a posteriori: ser originàries d'un estat membre, comptar amb reconeixement constitucional en un estat membre, ser llengües de treball al parlament nacional, haver-se utilitzat durant almenys deu anys a les institucions de la UE sobre la base d’acords administratius, que els tractats s'hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell, i que sigui un estat qui demani l'oficialitat i n'assumeixi el cost.
Tot plegat perquè diversos ministres d'Afers Exteriors es van mostrar reticents amb la proposta del govern espanyol. En concret, Lituània i Letònia es van mostrar preocupats per les reivindicacions de les seves minories russes, mentre que països com Suècia o Finlàndia també es van mirar la proposta amb recel. "Soc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions. Així que és massa aviat per prendre una decisió avui", va advertir el ministre d'Afers Europeus finlandès, Anders Adlercreutz, parlant en català el passat octubre.
Així mateix, el passat octubre, Albares ja va admetre que podria tardar "mesos" per aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea i és que va assegurar que els informes demanats a la Comissió Europea sobre el seu cost solen tardar "dos o tres mesos" en dur-se a terme. De fet, va recordar que l'irlandès va tardar fins a dos anys en oficialitzar-se com a llengua de ple dret de la Unió Europea. . "El més important no és la velocitat, l’important és aconseguir la proposta que inclogui la llum verda dels 27", va subratllar Albares, qui recordava que en el cas de l'irlandès es va trigar dos anys.