El Parlament Europeu debat aquest dimecres al migdia sobre la llei d'amnistia per als líders del procés que s'ha acordat entre el PSOE i els partits independentistes arran de la investidura del nou president espanyol, Pedro Sánchez. El debat tindrà lloc durant la sessió plenària de la cambra europea i s'espera que comenci en algun moment a partir de les 16.00 hores. La proposta va ser presentada pel Partit Popular Europeu, rebent el suport dels Liberals —en què s'integra Ciutadans— i del grup dels Europeus i Reformistes —on hi ha Vox—, i s'enfocarà en l'"amenaça" que suposa la mesura de gràcia per a l'estat de dret a Espanya.
Aquesta és la intervenció de l'eurodiputada irlandesa Clare Daly que s'ha viralitzat per la seva defensa de l'amnistia i crítica de l'abús espanyolista contra l'independentisme.
Lliçó que s'acaba d'escoltar al Parlament Europeu sobre l'Amnistia i Catalunya. Val molt la pena. pic.twitter.com/jYvCPPlg9W
— Joan Mangues (@jmangues) November 22, 2023
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha afirmat que per part de la Comissió Europea no hi ha "cap inquietud" sobre l'estat de dret a Espanya per la llei d'amnistia pactada amb l'independentisme català, i ha recriminat al PP que elevi les seves "mentides" a l'àmbit de la UE. Poc després que el comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, comparegués a l'Eurocambra durant el debat, Albares ha ressaltat des de Madrid que per a Europa "tot el que toca Catalunya" és "un assumpte intern" espanyol.
Aquí teniu el tuit de Carles Puigdemont:
El “debat” al @Europarl_CAT sobre la llei d’amnistia que el @PPE ha forçat és una seriosa erosió a la credibilitat de les institucions europees. En la seva deriva populista, estan arrossegant la @EU_Commission i el mateix Parlament a una situació insòlita, en què un pacte…
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) November 22, 2023
El president a l'exili, Carles Puigdemont, no ha intervingut, però sí que s'ha pronunciat a través d'una piulada en què ha criticat la "seriosa erosió a la credibilitat de les institucions europees" que ha causat el debat sobre l'amnistia. L'atenció del polític independentista, però, s'ha fixat en la figura de l'eurodiputat alemany del Partit Popular Europeu Manfred Weber, qui havia intervingut al principi de la sessió per disparar contra la mesura de gràcia. Puigdemont ha lamentat que s'hagi vist "transformat en un polític qualsevol del PP", atrapat per "la propaganda i les fake news" i que ha deixat de banda "la prevenció per segons quines companyies" de la ultradreta i la "solvència argumental". El president a l'exili fins i tot ha dit que, de la mà de Weber, el PPE està "adoptant els criteris i estàndards de la seva filial espanyola hereua del franquisme". "Per acabar aquí no calia tanta comèdia amb els cordons sanitaris", ha conclòs.
I la secretària d'estat d'Afers Exteriors i Globals espanyola, Ángeles Moreno, ha tancat el debat afirmant que el govern de Pedro Sánchez continuarà mantenint una "bona cooperació" amb la Comissió Europea, i es compromet a considerar "qualsevol recomanació" que emani de la institució.
En la seva intervenció final, el comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, ha tornat a manifestar que la Comissió Europea seguirà de prop la tramitació de la llei d'amnistia, de la mateixa manera que ho faria amb qualsevol altre text legal a qualsevol estat europeu. "Conclourem l'anàlisi un cop sapiguem el text final i publicarem unes conclusions que podran contrastar", ha explicat. Primer, però, el projecte de llei haurà de començar a caminar al Congrés dels Diputats, ha assenyalat.
En un torn obert de la resta d'intervencions, l'eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas ha tornat a l'escenari per atacar el PSOE i la seva decisió d'obtenir el suport de Junts a canvi de la investidura. "Per set vots són capaços de sacrificar l'estat de dret. I ho ha fet Pedro Sánchez", ha llançat.
La intervenció de l'eurodiputat de Vox Hermann Tertsch ha estat la més agitada. L'ultra ha apujat el to —si és que era possible— per recordar que els principals representants del PSOE van afirmar que l'amnistia era "inconstitucional i il·legal" abans de les eleccions. Després del 23-J, els socialistes van haver de buscar el suport dels "criminals colpistes", ha dit l'ultra, assenyalant físicament amb el dit als escons de Carles Puigdemont i Toni Comín, que han rigut. Abans d'acabar, fins i tot ha menyspreat el comissari de Justícia Didier Reynders, dient que "no s'adona" de què implica l'amnistia.
L'eurodiputada d'ERC, Diana Riba, ha afirmat que hi haurà amnistia perquè existeix la majoria parlamentària necessària, i ha assegurat que el Partit Popular va fracassar durant la investidura. "No convencen, viuen del conflicte", ha disparat. També ha recordat altres amnisties aprovades a Espanya, com la del 1977 pel franquisme i d'altres fiscals. "Potser era més profitós amnistiar corruptes que demòcrates", ha ironitzat. Finalment, ha recordat que la mesura de gràcia no serveix per resoldre el conflicte, i ha reivindicat el dret d'autodeterminació de Catalunya.
L'eurodiputada del PP Dolors Montserrat, amb una habitual retòrica popular, ha carregat contra el "desmantellament de la democràcia a Espanya" que suposa la llei d'amnistia, i ha lamentat que creï "ciutadans de primera i de segona". Davant de la mirada de Carles Puigdemont, present a la sala, Montserrat ha recordat que Pedro Sánchez va prometre que portaria l'independentista a Espanya per ser jutjat, i l'ha acusat de voler efectuar un "cop a la democràcia" amb l'amnistia. Per arrodonir-ho tot, també ha criticat que el govern socialista se sostingui en "comunistes, independentistes i exterroristes".
L'eurodiputat de Junts Toni Comín ha tingut només un minut d'intervenció, però l'ha aprofitat per interpel·lar directament l'eurodiputat alemany del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, que havia intervingut al principi del debat, i ha recordat el pronunciament de la Justícia a Schleswig-Holstein. "Van dir que no hi havia rebel·lió ni sedició ni desordres públics, sinó que era un exercici de drets fonamentals. Qui tenia raó? Els jutges espanyols o els alemanys?", ha interrogat, abans de sentenciar que l'amnistia no és una amenaça per l'estat de dret.
L'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha fet gala de la seva ideologia d'extrema dreta per atacar primer l'independentisme, assegurant que durant la tardor del 2017 es va "assaltar amb violència la democràcia, la convivència i la llibertat". A continuació, ha carregat amb duresa contra el govern espanyol per afirmar que l'amnistia és "un acte arbitrari, antidemocràtic i un cop d'estat". "Stalin estaria orgullós de Sánchez", ha afirmat, abans de reivindicar les protestes davant les seus del PSOE i cridar a la "mobilització permanent".
L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha assenyalat directament contra el Partit Popular i la seva nova preocupació per l'estat de dret. "On estaven quan es van enviar policies per pegar els catalans per votar en un referèndum?", s'ha preguntat. Davant d'això, ha assegurat que la llei d'amnistia és "necessària i justa", i que aconseguirà tornar el conflicte al terreny de la política. També s'ha dirigit al comissari de Justícia, Didier Reynders, per dir-li que pot estar tranquil perquè "es demostrarà" que la llei no va en contra de la Constitució ni contra els valors fonamentals de la Unió Europea.
L'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez ha aprofitat l'escenari europeu per atacar amb ferocitat l'amnistia per als independentistes, assegurant que són els representants de Junts i ERC qui han escrit una llei "a mesura". El taronja ha afirmat que amb l'amnistia, els polítics independentistes "deixen de ser iguals a la resta de ciutadans" per convertir-se en una "casta intocable". També ha reclamat al PSOE fer-se enrere, i ha advertit al comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, que no confiï en el govern espanyol i Félix Bolaños.
L'eurodiputada socialista Iratxe García ha sortit a replicar els arguments del grup popular. Així, ha acusat el PP de "no acceptar els resultats electorals", i ha assenyalat la seva aliança amb la ultradreta de Vox. En referència al conflicte polític entre Catalunya i Espanya, García ha assenyalat que hi ha dos camins possibles: "el de la imposició i l'amenaça i el de la reconciliació i el diàleg". En aquest sentit, ha reivindicat que el PSOE és el partit que "recuperarà la convivència entre catalans i entre catalans i espanyols", en contraposició amb el PP.
L'eurodiputat alemany del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, ha deixat anar una croada discursiva contra l'amnistia, repetint els arguments habituals dels populars espanyols. Weber ha assegurat que el projecte de llei es tracta d'una "violació categòrica de l'estat de dret". "Pedro Sánchez va prometre no donar l'amnistia tres des abans de les eleccions, no pot dir que és inconstitucional i donar-la", ha advertit. També ha arribat a citar l'expresident socialista Felipe González, repetint les seves advertències sobre l'amnistia, i ha afirmat que la mesura significaria acabar amb la igualtat entre espanyols. Fins i tot ha arribat a vincular l'entorn de Carles Puigdemont amb Vladímir Putin, en referència al polèmic cas judicial Volhov.
El comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, ha volgut passar amb puntetes per la qüestió de l'amnistia, assegurant que la Comissió Europea està estudiant "amb deteniment" el projecte de llei, i que seguirà "molt de prop" aquesta qüestió després de contactar amb el govern espanyol. Ara bé, també s'ha mullat per remarcar que la relació entre Catalunya i Espanya "continua sent una qüestió interna que haurà de resoldre's segons l'ordenança interna". Reynders ha revelat que han arribat "queixes" de ciutadans i altres veus mostrant la seva preocupació per si la llei d'amnistia i les comissions d'investigació previstes al Congrés dels Diputats respecten la separació de poders i l'estat de dret a Espanya.
La secretària d'estat d'Afers Exteriors i Globals, Ángeles Moreno, que intervé en qualitat de presidenta del Consell Europeu com a representant espanyola, ha argumentat que el debat d'aquest dimecres demostra "tendències preocupants" per part de la dreta espanyola, ja que es tracta d'una "batalla partidista". Mentre que l'oposició assegura que la llei d'amnistia és una amenaça a l'estat de dret a Espanya, Moreno ha remarcat que es tracta d'una "qüestió constitucional interna" i que respecta les "normes europees". "Espanya sempre ha estat plenament compromesa amb els elements centrals de l'estat de dret a la nostra Unió, especialment la separació de poders i la independència judicial", ha afirmat.
El vicesecretari institucional del PP espanyol, Esteban González, ha decidit escalfar el debat sobre l'amnistia comparant l'actual situació a Espanya amb la de Polònia i Hongria, on governs d'ultradreta han intentat retallar el poder judicial, els drets de les minories i la llibertat de premsa. També ha alertat que a la Unió Europea hi ha la creença que l'estat de dret amenaça Espanya i considera que el govern de Pedro Sánchez posa en risc els fons europeus. "La llei d'amnistia és molt difícil d'explicar a Europa. El govern espanyol està disposat a investigar els jutges", ha assegurat el popular.