El futur polític de Catalunya s’albira complicat i la governabilitat del país està en joc. És el que es desprèn de l’enquesta que ha publicat aquest diumenge La Vanguardia; una enquesta que no afecta una intenció de vot que es pugui reflectir de manera immediata en el Parlament, perquè no hi ha previstes eleccions fins al 2028, però que no és fútil perquè demostra un canvi molt significatiu en el mapa polític català. Tot i que es tracta d’una enquesta, s’han disparat totes les alarmes perquè augura una Catalunya molt fragmentada i potencialment ingovernable, amb una davallada dramàtica de Junts i una caiguda considerable del PSC, unida a un gran increment de l’extrema dreta, amb una Aliança Catalana (la ultradreta independentista) disparada i un Vox (l’ultranacionalisme espanyol) que avançaria al PP. La política catalana, doncs, s'enfronta a un relleu generacional i un escenari de polarització que col·loca a Catalunya en el mateix vaixell d’altres societats occidentals que es veuen dirigides cap a una deriva d'incertesa a causa d'aquest auge de l’extrema dreta que podria dinamitar els antics equilibris.
Fragmentació i creixement ultra
Així, els resultats prediuen un enfonsament molt fort de Junts, que perd 14 diputats passant de 35 a 21, i una caiguda notable del PSC, que malgrat continuar sent la força més votada, perd 6 escons, baixant de 42 a 36. En contrast, la gran guanyadora és Aliança Catalana, que passa de 2 a 19 diputats, captant gran part del vot que s'escapa de Junts i guanyant presència especialment a Girona i Lleida. L'augment combinat de forces d'ultradreta, Aliança Catalana i Vox, sumaria 35 diputats, xifra pròxima a la del PSC. Vox també creix, passant d'11 a 16 escons i superant al PP, que cau a 13 diputats. Aquesta fragmentació extrema i el creixement d'opcions ultres faria molt difícil formar majories estables. Ni la suma d'esquerres (PSC, ERC, Comuns i CUP) ni grups independentistes ni la dreta tenen majoria absoluta assegurada. Bé, de fet, hi hauria una combinació de majoria alternativa de la dreta sumant els diputats de Junts, Aliança Catalana, PP i Vox, però és ideològicament impossible, ja que “exigiria posar d'acord als independentistes de Junts i Aliança amb els populars i els ultraespanyolistes de Vox”, apunta el rotatiu.
El creixement constant del partit d’Orriols
L’ascens d’Aliança Catalana és constant des del 2024 en els sondejos, i sembla que és imparable. En el darrer baròmetre d'opinió política del 2025 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat el passat 16 juliol, el partit que lidera Sílvia Orriols es disparava en intenció de vot i arribava a quintuplicar els resultats que va obtenir al Parlament de Catalunya en les eleccions del 12 de maig. En aquell baròmetre, se li atorgaven entre 10 i 11 escons -ara en té 2- però en només dos mesos, l’enquesta de La Vanguardia ja li atorga 19 diputats. El baròmetre també donava per altres lectures: el partit independentista d’ultradreta compta amb un electorat molt fidel -el 84% els tornava a votar- i creix a costa de recollir vots provinents de l'electorat d'altres partits, especialment de Junts per Catalunya i del Partit Popular. Un 8% dels qui van votar els de Carles Puigdemont el 2024 es passarien ara a Aliança, mentre que ho farien també un 7% dels qui el 12-M van escollir Alejandro Fernández, segons el baròmetre de juliol.
El paper dels joves en l’auge de Vox
L’enquesta de La Vanguardia constata el paper dels joves en el creixement de Vox, que és la formació més votada entre els menors de 34 anys, i també recull un suport considerable de la franja fins als 54 anys. "En canvi, Aliança Catalana manté uns registres estables en tots els trams d'edat: la votarien un de cada deu consultats. Els socialistes –però no Junts– només recuperen alè entre els votants majors de 54 anys (un grup que dona la majoria al PSC, ja que un de cada quatre electors d'aquesta edat votaria socialista)", afirma el rotatiu.
Què està fent disparar Aliança Catalana?
Aliança Catalana ha estat capitalitzant la insatisfacció dins de l'electorat independentista, especialment entre votants que demanden una posició més ferma o diferent respecte a l'estratègia de Junts. Aquest partit ha guanyat suport on Junts tradicionalment era fort, especialment entre votants de centredreta que veuen en Aliança una opció més alineada amb les seves idees. Junts ha registrat dificultats per a articular una estratègia consistent, generant pèrdua de confiança i vots cap a Aliança. Això també ha provocat preocupació en l’altre partit independentista amb força, Esquerra Republicana, perquè tem que aquest acostament pugui provocar la temptació en Junts d'apropar-se, en temes com la immigració, als postulats de l'extrema dreta independentista que representa la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, com reconeixia recentment el vicesecretari de Comunicació i Portaveu d’ERC, Isaac Albert. "Aliança Catalana assenyala clarament un enemic i treballa per dividir la societat, igual que fa Vox. No ajuda a la convivència, que és el bé més preuat que té tota societat", assegurava Albert.
Aliança Catalana no es veu afectada negativament per casos de corrupció o escàndols polítics que sí que van afectar altres partits. Pero el partit d’Orriols ha crescut en un context de debat intens sobre immigració i seguretat. Aliança Catalana ha incorporat en el seu discurs temes que atreuen votants preocupats per aquests assumptes, a més d'ocupar un espai polític nou que barreja independentisme amb posicions conservadores en àmbits socials i econòmics, diferenciant-se de Junts i altres partits tradicionals. Així, tot i que Aliança és un partit independentista d’ultradreta, bona part dels seus votants també serien contraris a trencar amb Espanya, segons un sondeig de El Mundo publicat aquest mes, segons el qual, un 50,8% del seu electoral votaria "sí" en un referèndum d'autodeterminació, mentre que un 47,7% s'oposaria, i això li permet ampliar la seva base electoral i que pugui captar vot tant de sectors independentistes desencantats amb Junts, ERC o la CUP, com de votants no independentistes provinents de partits com Vox, PSC, PP i Comuns.