Una enquesta que publica La Vanguardia, realitzada per Ipsos entre l’11 i el 17 de setembre, és l'estrella de les portades d’aquest diumenge. El sondeig mostra un escenari polític català molt fragmentat i marcat per un ascens considerable de les forces ultres, tant Aliança Catalana com Vox, que sumarien 35 diputats junts i contribuirien a una majoria conservadora en el Parlament. El PSC continuaria sent el partit més votat, però acusaria un retrocés considerable i perdria sis escons respecte al seu resultat anterior (de 42 a 36), mentre que Junts patiria una caiguda encara més dura, perdent 14 diputats (passaria de 35 a 21). Tot i que les eleccions s'haurien de celebrar al voltant de la primavera del 2028 si no es produeix un avançament electoral -un escenari que no s’albira-, és molt significatiu com ha canviat el panorama de la política catalana des que Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat, i l’avançament dels partits d’ultradreta “amenaça de deixar una Catalunya ingovernable” si no es produeix un gir de les tendències en els pròxims anys, com vaticina el diari dels Godó.
Catalunya vira cap a la dreta
“El PSC tornaria a guanyar les eleccions amb el 25,1% dels vots, però perdria 6 escons (passaria dels 42 actuals a 36 segons el sondeig) i no podria reeditar una majoria amb ERC (que obtindria el 14,7% i pujaria de 20 a 21 escons) i Comuns (que obtindria el 4,9% i baixaria de 6 a 5)”, destaca La Vanguardia en la seva portada, juntament amb el fet que “Aliança Catalana (amb l’11,9% i que passaria de 2 a 19 diputats) trepitjaria els talons a Junts (que obtindria el 13,3% i cauria de 35 a 21), mentre que Vox (que obtindria 12,1% i passaria d’11 a 16) superaria el PP (que aconseguiria el 9,6% i passaria de 15 a 13). “Una societat expectant”, afirma l’article, que explica els resultats per l’estat d’ànim que comparteixen les societats occidentals, que s’enfronten als mateixos reptes i incerteses. “A això caldria afegir un relleu generacional que amenaça de dinamitar el tauler electoral i conduir a una Catalunya ingovernable en benefici de les opcions extremes”, diagnostica. El rotatiu considera que la caiguda del PSC demostra que “no rendibilitzaria en absolut la presidència de la Generalitat” i aquesta eclosió de l'extrema dreta contribueix a liquidar la precària majoria absoluta (de 68 diputats) que van reunir el maig del 2024 socialistes, Esquerra i Comuns. Així i tot, Junts és el gran perdedor de l’enquesta, amb aquesta caiguda de més de vuit punts en estimació de vot, i l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols és la gran guanyadora en ser la gran beneficiada de l’ensulsiada del partit de Carles Puigdemont, i es fa amb un de cada cinc votants de Junts del 2024.
La política (18%), l'habitatge (18%) i la immigració (16%) apareixen com els principals problemes per als catalans. El rebuig a la immigració impulsa el suport a forces radicals com Aliança i Vox, que creixen tant en nuclis urbans com rurals. En aquesta pregunta es troba l’explicació de la gran pujada del partit de Sílvia Orriols, que “exhibeix un rebuig visceral a la immigració i a la classe política. I, justament, la política i l'arribada d'estrangers encapçalen, al costat de l'habitatge, el rànquing de problemes que més preocupen els catalans. I així, mentre la inflació o la independència retrocedeixen en el llistat d'inquietuds ciutadanes, la immigració ha quadruplicat la seva taxa (del 4% al 16%) en tot just un any". La percepció ciutadana sobre la gestió del Govern és millor que la de l'etapa anterior, però no es tradueix en intenció de vot suficient. El 50% dels consultats creu que Catalunya va “per mal camí”, encara que la xifra dels qui consideren que va bé baixa (26%).
Rufián, el millor valorat
Pel que fa al lideratge polític millor valorat és Gabriel Rufián (ERC), amb un 48% d'aprovació i un 41% de desaprovació, seguit de Salvador Illa (PSC), amb el 45% d'aprovats i el 45% de suspensos; Oriol Junqueras (ERC), amb el 36% d’aprovació i el 53% de rebuig; Sílvia Orriols (Aliança Catalana), que aconsegueix un 27% d'aprovació i un 46% de rebuig; Jordi Turull (Junts); amb un 26% i un 55%; seguit del president a l'exili Carles Puigdemont (Junts), que obté un 22% d’aprovació i un 70% de rebuig, i tanquen la llista Jéssica Albiach, dels Comuns (22% per 41%); Alejandro Fernández (PP), amb un 22% a favor i un 50% en contra; Ignacio Garriga (Vox), amb un 11% i un 51% i Xavier Pellicer (CUP), amb un 10% d'aprovació, un 31% de desaprovació i un 59% de gent que no sap o no contesta.
Entrevistes a Díaz, Casadevall, Collboni i Turull
Pel que fa a la resta de diaris, són fidels al costum dels diumenges, dia de les enquestes i les entrevistes. El País en publica dues, una a la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, que titula: “Colpejar a 12 milions de treballadors sortirà car a PP, Vox i Junts”, i una altra a Non Casadevall, secretari general de la CUP, del que destaca aquest titular: “Hi ha un interès de l’Estat per fer créixer a Aliança Catalana”. Tot i això, l’obertura de la portada del diari de Prisa està dedicat al debat que arriba a l’ONU aquesta setmana sobre Gaza, i afirma que això provoca “un gir en la política nacional” i que Pedro Sánchez hagi reforçat el seu missatge de cara a la cita a Nova York, mentre que Feijóo “recalibra la seva posició en un PP dividit”. La imatge, però, és per Maria Pérez, que va guanyar els 20 km marxa, el seu segon or en el Mundial, i a la que qualifica de “la millor marxadora de la història”.
El Periódico també porta en la seva edició d’aquest diumenge dues entrevistes. El protagonista de la primera és l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, amb motiu de l’inici de les festes de la Mercè, que dona una notícia: “Els pressupostos del 2026 i 2027 congelaran impostos a famílies i pimes”. El de la segona, el secretari general de Junts, Jordi Turull, que declara que “el seguidisme d’Illa respecte a Madrid empobreix Catalunya”. El tema d’obertura del diari de Prensa Ibérica és, però, una altra enquesta la que mana a la portada, un observatori social sobre l’habitatge, que conclou que “els espanyols exigeixen un pacte de l’habitatge” amb un 79% dels enquestats que reclamen que es desbloquegi la llei del sòl per poder construir més pisos.
