La documentació secreta a la qual ha tingut accés i ha difós ElNacional.cat aquesta setmana evidencia que la guerra bruta contra l’independentisme català va ser engegada en el primer mandat del govern espanyol de Mariano Rajoy, que ell la va validar i que les accions des del Ministeri de l’Interior van continuar fins a almenys el 2016. I no només Interior. Un dels temes pendents és també quantificar quants diners públics s’han gastat per pagar confidents, policies i operacions per espiar i embrutar el nom de polítics i empresaris catalans. És malversació de fons públics, sostenen els afectats. Detallem el llistat dels principals implicats en els casos que s’han difós aquesta setmana, les seves identitats falses o àlies. No són els únics.
En la primera línia política, hi són:
Mariano Rajoy (PP). President del govern espanyol del 21 de desembre de 2011 al 2 de juny de 2018. Fonts implicades a l’Operació Catalunya han assegurat que el president Rajoy va validar la creació d’un equip parapolicial per espiar rivals polítics i tota persona qualificada de sospitosa per apostar pel dret a decidir. Les notes informatives eren enviades al seu despatx, se sosté. Rajoy sempre ha negat que saber res d’aquesta guerra bruta a Catalunya, i fins i tot aquest dijous posava en dubte que se’l pugui portar als tribunals per l’Operació Catalunya. El comissari José Manuel Villarejo, quan parla d’ell en alguna de les converses que va enregistrar li diu “el barbas” o “l’asturià”, i referint-se que és informat de les actuacions perquè l’extresorer del PP Luis Bárcenas no difongui informació compromesa del PP, com el seu finançament. Rajoy és investigat per una batlle d’Andorra per la trama de l’Operació Catalunya al principat, per l’extorsió als responsables de la Banca Privada Andorrana (BPA), però per ara la seva declaració està bloquejada als tribunals espanyols.
Jorge Fernández Díaz (PP). Ministre de l’Interior des del 22 de desembre de 2011 al 4 de novembre de 2016. Fernández Díaz ha negat en la comissió al Congrés dels Diputats haver engegat l’Operació Catalunya, tot i que es va destapar una conversa d’ell amb el llavors director de l’Oficina d’Antifrau, Daniel de Alfonso, on li pregunta per causes i investigacions a polítics i empresaris catalans. És el “N.1”, segons se’l cita a les notes informatives de la policia patriòtica. I, fins i tot, en una nota es parla del seu germà Alberto, que ha estat molts anys regidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona. Fernández Díaz ha d’afrontar un judici pel cas Kitchen, per controlar Bárcenas, i la Fiscalia li demana 15 anys de presó pels delictes d’encobriment, malversació i contra la intimitat. Cap jutge espanyol l’ha volgut investigar per l’Operació Catalunya, tot i les querelles presentades per l’exconseller Jaume Giró, la família Sumarroca o l’expresident del Barça Sandro Rosell.
Francisco Martínez. Secretari d’Estat de Seguretat entre el 2013 i 2016, i diputat del PP al Congrés del 2016 al 2019. És el número 2 de Fernández Díaz, del qual s’assegura que és qui el posa en contacte amb el comissari Villarejo perquè l'informi de totes les accions de l’Operació Catalunya. Les converses que va enregistrar Villarejo ho corroboren: tots dos passen llista sobre les diferents accions per controlar Bárcenas, cas pel qual la Fiscalia li demana 15 anys de presó, com al ministre. En les converses també parlen de la rivalitat entre Maria Dolores Cospedal i Soraya Sáez Santamaria (“la petitona”, segons Villarejo), com de contactes amb els confidents a Catalunya i les accions a Andorra. La família Pujol Ferrusola i el llavors president Artur Mas i les seves suposades irregularitats fiscals són sempre presents en les entrevistes.
🔒 Més documentació confidencial: El Ministeri de l'Interior va permetre a la policia aportar un informe fals sobre CDC al jutge del cas Palau
Policies implicats
Eugenio Pino. Director Adjunt Operatiu (DAO) de la Policia entre els anys 2012 i 2016. El comissari, ara jubilat, és un dels executors de posar en marxa una brigada d’agents de la policia espanyola per a fins polítics, contra rivals del PP i també contra polítics i independentistes catalans. És l’únic condemnat, per ara, per l’Operació Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va tombar la seva absolució i el va condemnar a un any de presó, a pagar una multa de 7.200 euros i a indemnitzar Jordi Pujol Ferrusola amb 2.000 euros per l’anomenat cas del prendrive. Pino va entregar al jutge de l’Audiència Nacional que investigava la família Pujol Ferrusola de frau fiscal un llapis de memòria amb dades bancàries del primogènit del president obtingudes de forma il·legal, que podria haver afectat i anul·lat tota la causa. En les converses enregistrades, Villarejo li diu “Eugene”.
José Manuel Villarejo. Comissari de la policia espanyola ara jubilat. És un dels principals actors de l’Operació Catalunya, que ha documentat amb les seves notes informatives i els seus àudios, que han fet tremolar més d’un. Enregistrava gairebé tots els polítics i empresaris amb qui parlava i amb qui feia negocis. Utilitza diferents identitats falses, com ara Javier Hidalgo, i en un àudio demana a la mà dreta del ministre d’Interior que li renovi aquesta identitat. El titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, investiga la macrocausa contra Villarejo (hi ha 36 peces) per controlar que Bárcenas no difongués les suposades irregularitats comptables del PP, com també de treballar per a empresaris, assegurant-los que ja no treballava per a la policia, quan era fals. Té una primera condemna de 19 anys de presó, on ja hi ha estat quatre anys de forma preventiva. Villarejo ha estat, fins ara, l'únic que ha confessat que va existir l’Operació Catalunya, i que treballava per encàrrec del ministre Fernández Díaz i del PP.
Marcelino Martín Blas. Comissari d’Afers Interns de la policia espanyola. També ha estat implicat en l’Operació Catalunya. Els germans Higini i Ramón Cierco, titulars de la BPA, l’han assenyalat com un dels policies, que es feia dir Félix, que els va pressionar perquè li donessin els comptes de la família Pujol i de si tenien d’Artur Mas i d’Oriol Junqueras. Villarejo es va enemistar amb Martín Blas perquè va iniciar una investigació a policies que suposadament ajudaven una trama xinesa, a petició del fiscal José Grinda.
Celestino Barroso. Inspector en cap de la policia espanyola i agregat a l’Ambaixada espanyola d’Andorra. Barroso es dirigeix a Higini Cierco i al llavors conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, i els amenaça, tal com s’ha escoltat en un àudio a ElNacional.cat, que si no col·laboren el banc “morirà”, tal com, malauradament, va passar. Barroso és l’únic que ha protegit el govern del PSOE davant la batlle d’Andorra en assegurar que quan va actuar tenia la immunitat diplomàtica.
Bonifacio Díez Sevillano. Conegut com a Boni. És l’anterior agregat d'Interior de l'ambaixada espanyola a Andorra, que hauria demanat a Rosa, una secretària del consell d’administració de la BPA, que el banc col·laborés amb la policia per descobrir els comptes dels Pujol, sense tenir l’aval ni l’ordre de cap autoritat judicial. Quan se’l va reclamar per ser citat a la causa d’Andorra, es va dir que era a l'ambaixada espanyola a Mèxic.
José Luís Olivera. Comissari principal i cap de la Unitat de la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF). Villarejo l’anomena Oli i assegura que està al dia de moltes actuacions, per exemple contra Podemos, segons la difusió d’un àudio de Villarejo. Amb el govern del PSOE, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el va expedientar per haver filtrat suposadament dades del cas Gürtel i de participar en l’Operació Kitchen.
M. És una de les peces claus a l’hora de recollir la informació que nodreix informes del comissari Villarejo. Se l’identifica a les notes informatives com a M., però també apareix en els àudios com a Melli. Es tracta de l’exinspector del Cos Nacional de Policia Antonio Giménez Raso. Té un germà bessó, també del CNP, per la qual cosa l’anomena Melli, de Mellizo. Antonio Giménez Raso va anar a la presó per un cas de narcotràfic, tot i que finalment va ser absolt. La feina de l’expolicia amb el comissari Villarejo ha fet que aparegui a la denúncia de l’expresident del Barça Sandro Rosell com a corresponsable del muntatge pel qual va passar més de dos anys en presó preventiva.
📝 Més episodis de la investigació: Sánchez Llibre (Foment), sobre l'Operació Catalunya: "Que la Justícia actuï amb determinació"
Els principals informadors
En les converses enregistrades, el comissari Villarejo explica al número dos del ministeri de l’Interior que té un equip d’informadors a Barcelona, per treure draps bruts dels polítics catalans, i "fer soroll i donar pel cul" . Hi ha detectius i periodistes que també col·laboren i aporten o publiquen informació sense contrastar.
Daniel de Alfonso. Director de l’Oficina Antifrau de Catalunya del 2011 a juny del 2016, quan va ser destituït pel Parlament de Catalunya, després que el diari Público va difondre una gravació entre De Alfonso i el ministre Fernández Díaz, on repassen causes contra polítics de Convergència i d’Esquerra. Era el 2014, abans de la consulta del 9-N. Va ser esfereïdor escoltar com el magistrat De Alfonso li deia al ministre que estava a les seves ordres i que havien torpedinat la sanitat catalana. A banda, hi ha una nota informativa del març de 2016, en la qual De Alfonso informa dos inspectors de la policia sobre diferents causes, com la polèmica privatització de la gestió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), que es va concedir a Acciona i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar, i on De Alfonso assegura que el llavors president Mas cobrava unes comissions, acusació mai provada.
Javier de la Rosa. Empresari modèlic en els anys 80 i condemnat a 5 anys de presó pel cas KIO, del grup Torras, el 2006. Villarejo en els seus àudios parla que De la Rosa té molta informació dels Pujol, que han fet negocis i dels comptes a l’estranger. Villarejo diu que és “un mercenari” i que li haurien pagat “quatre quilos” per la informació que els dona. Va fer una denúncia a la policia mai ratificada als jutjats, .
Vicky Álvarez. Exparella de Jordi Pujol Ferrusola (junior). És coneguda el 2012 quan es difon l’àudio de La Camarga, enregistrat el 2010, i on ella explica a la llavors líder del PP, Alícia Sánchez Camacho, que acompanya Pujol jr. a Andorra i baixen bosses de bitllets de 500 euros, a més d’altres operacions a l’estranger. Villarejo, que ella coneix com a Javier Hidalgo, la porta del bracet a la policia espanyola a denunciar Jordi Pujol Ferrusola, i també davant del jutge de l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, que davant el poc detall de les seves declaracions primer tanca el cas, tot i que la sala penal fa que el reobri. El Ministeri de l’Interior ha pagat un sou a Vicky Álvarez, com s’escolta en els àudios entre Villarejo i Francisco Martínez. Els pagaments es van mantenir fins al 2018, fins que el PSOE ho va descobrir i va tallar l’aixeta. Recentment, Álvarez ha anunciat que marxa a viure fora de Catalunya.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'Operació Catalunya