L'han signat, però en el fons en discrepen perquè la consideren insuficient. Hores després d'haver entrat al registre una proposta de resolució per respondre a la sentència conjuntament amb JxCat i ERC, la CUP ha anunciat públicament que aquesta iniciativa no és suficient. "No concreta com ho tornarem a fer i què farem millor", lamenten. 

"Només hi hem donat suport per solidaritat antirepressiva", ha explicat la diputada Natàlia Sànchez. En aquest sentit, ha advertit la resta de partits independentistes que el document consensuat avui "arriba tard i és de mínims". I van més enllà amb un toc d'atenció a JxCat i ERC: "no volem que aquest text conjunt serveixi per rentar la cara al Govern que és corresponsable de la repressió". Això sí, agraeixen que el president i la Mesa del Parlament assumeixin els riscos de tramitar-la.

 

Segons els anticapitalistes, la proposta s'hauria d'haver enllestit la setmana passada, quan va coneixe's la sentència i ara no hi veuen sentit a haver d'iniciar un tràmit d'urgència, "el tren ja ha passat i era la setmana passada". En aquell moment l'acord va saltar pels aires perquè la resta de partits no veien clar incorporar el concepte d'autodeterminació tenint en compte els advertiments del Tribunal Constitucional. Finalment han acabat canviant d'opinió. 

Amb tot, a parer de la CUP el document pactat es deixa molts punts per resoldre. Per exemple, com deixar de dependre de "l'Ibex 35 o com interpel·lar els sectors més enllà de l'independentisme". Per tot això, ho rematen afirmant que "el Govern i la CUP no estan en sintonia pel que fa a la resposta que s'hauria d'estar donant". 

Ni Buch, ni eleccions

En qualsevol cas, sí que avancen que no són partidaris de convocar eleccions perquè creuen que "serien una sortida per tirar la pilota endavant per als sectors que volen recuperar l'ordre i l'status quo i una estratègia de desmobilització". 

Els cupaires han tornat a insistir que "Miquel Buch -el conseller d'Interior- ha de plegar i si no, l'han de fer plegar". La gestió dels incidents viscuts els darrers dies als carrers de Barcelona i a altres ciutats catalanes és un dels principals punts de discòrdia amb el Govern Torra-Aragonès, al qual acusen de ser "corresponsable de la repressió policial".