La CUP engega aquest dimarts el procés de renovació del seu secretariat nacional, l'òrgan que coordina la gestió política de l'organització: el que vindria a ser una executiva en els partits tradicionals. Avui mateix els cupaires han traslladat a la seva militància els noms de l'única candidatura que s'ha presentat. A partir d'ara s'engega el període de campanya perquè l'equip es doni a conèixer, un procés que s'allargarà fins diumenge dia 6. Serà el dilluns 7 quan s'obrin les votacions telemàtiques fins dimecres 9, i dijous 10 es farà el recompte i la comunicació dels resultats.
La candidatura presentada substituirà doncs l'actual secretariat, que va ser escollit el desembre de 2019 amb noms com la candidata a l'alcaldia de Barcelona, Anna Saliente, o l'ara exdiputat al Parlament Pau Juvillà. La nova candidatura que es presenta porta per lema "Per tornar-hi" i té entre les seves files, com va avançar ahir La Vanguardia, l'edxiputada i exassessora de Juvillà, Maria Sirvent; el regidor de la CUP a Reus Edgar Fernández, o el regidor de la CUP a Cardedeu Hug Lucchetti. La llista és numerada i al número 1 hi és Sirvent, però fonts cupaires asseguren a ElNacional.cat que l'ordre no té importància i que ningú la "lidera".
L'exdiputada de la CUP Maria Sirvent / Foto: Sergi Alcàzar
D'acord amb el reglament de la CUP, el secretariat està format per 15 persones, escollides mitjançant vot telemàtic i secret. D'aquests 15 militants, 11 seran escollits a través de candidatures col·lectives, i 4 a través de candidatures individuals. Segons el que ha fet arribat la CUP a la seva militància, s'han presentat 11 persones per la col·lectiva i 4 per la individual, per tant no hi haurà disputes per assolir els càrrecs.
Així, a la candidatura col·lectiva, a banda de Sirvent i Fernández, hi ha Joan Ramon Sanz, Jota (Nord Oriental), Gemma Codina (Catalunya Central), Txus Magallon (Penedès), Marta Gilabert (Barcelona), Albert Gimenez (Vallès Occidental), Laure Vega (Baix Llobregat), Jordi Barbero (Baix Llobregat), Quim Soler (Alt Ter), i Ester Diaz (Vallès Occidental). A les candidatures individuals hi figuren Hug Lucchetti (Vallès Oriental), Iñigo Robredo (Baix Llobregat), Jaume Casals (Catalunya Central) i Isa Chacón (Barcelona).
Els reptes
Els reptes institucionals que es fixa la candidatura per als propers dos anys és recuperar força institucional a les eleccions municipals de 2023 a Catalunya, però també es fixen abordar la participació en les eleccions autonòmiques i insulars al País Valencià i a les Illes.
La candidatura també reivindica que és vigent la qüestió de confiança al president de la Generalitat, Pere Aragonès, tal com va pactar la formació anticapitalista amb ERC en el pacte d'investidura: "Aquest instrument ha de representar un punt d'inflexió en la correlació de forces de la investidura i l'hem d'aprofitar per visualitzar la nostra estratègia parlamentària. Situar l'organització en les condicions de ser el més útil possible de cara a un nou cicle de conflicte polític, social i democràtic".
També defensen generar un debat "ampli, des de la base" sobre la possibilitat de participar de nou a les eleccions espanyoles, ja que consideren que la decisió de presentar-se l'any 2019 es va prendre en un context excepcional "i amb un marge molt estret de vots". També diuen que hauran d'afrontar l'opció de participar o no a les eleccions europees de la primavera de 2014: "Abordar-ho amb la qualitat i el temps que mereixen és garantia de cohesió en la decisió presa democràticament".
Pel que fa als reptes mobilitzadors i organitzatius de la formació, creuen que és necessari recuperar "l'entusiasme i la participació militant", i trobar l'equilibri entre l'excès d'iniciativa política i la garantia de la qualitat del debat i la reflexió: "El paper de la base de l’organització i dels seus òrgans de debat i decisió no acaba en l’elaboració de l’estratègia política. Va molt més enllà i ha de ser proactiu i decisiu en l’acció política cap enfora, als barris i als pobles. No només de cara a les eleccions sinó, sobretot, a l‘hora de generar les bases d’un nou embat nacional, social i democràtic al país sencer. En aquest sentit, serà fonamental no només l’activació de l’organització cap enfora, sinó el treball específic i sistemàtic per preparar-nos internament com a militants, enfortint les nostres assemblees i els grups de treball", consideren.
Tot plegat apunten que passa per impulsar una "profunda reflexió organitzativa", reactivar el nucli assembleari de l'organització, encaixar l'activitat telemàtica, recuperar l'alegria de fer i feminitzar l'organització.