Ciutadans recupera la seva tàctica preferida. El líder dels taronges a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha anunciat aquest dimarts que el seu grup presentarà un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional per fer front a diverses resolucions aprovades pel Parlament la setmana passada, durant el debat de política general. Són un total de cinc que fan referència a la independència, l'autodeterminació i el referèndum de l'1 d'octubre, i van ser presentades per Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP.

La decisió arriba només uns dies després que el partit intentés forçar el Parlament a torpedinar les cinc resolucions (tres de Junts, una d'ERC i una altra de la CUP) abans que es votessin divendres al ple de la cambra. Ciutadans, juntament amb els ultres de Vox, van presentar peticions de reconsideració a la Mesa al·legant que el Tribunal Constitucional ja s'havia pronunciat en contra d'admetre pronunciaments de la cambra a favor del dret a l'autodeterminació, i per tant els consideraven inconstitucionals. Finalment, la Mesa va decidir rebutjar les peticions.

Però l'obstinació dels taronges els ha portat a intentar-ho de nou, ara en el marc dels tribunals espanyols. SegonsnCarlos Carrizosa, les cinc resolucions aprovades "són pràcticament idèntiques per les que ara jutgen Roger Torrent", ha dit, en referència al judici contra l'anterior Mesa del Parlament quan va tramitar iniciatives sobre l'autodeterminació i contra la monarquia, per les quals ara s'enfronten a un delicte de desobediència. I tampoc ha desaprofitat l'oportunitat de vanagloriar-se, malgrat la complicada situació que viu el seu partit a escala estatal. "La defensa de la legalitat, vista l'abstenció i la inhibició del PSC, descansa sempre en Ciutadans", ha reivindicat.

Els textos d'ERC, Junts i la CUP

Les resolucions de Junts portaven per títol 'El dia 1 d'octubre, els catalans vam decidir constituir Catalunya en un Estat independent en forma de República', 'Preparem-nos' i 'Expliquem-nos'. La primera reivindica la memòria d'aquella jornada, que descriu com un referèndum "legal i legítim" que "legitima la unilateralitat i la desobediència". A més, remarca que "només un mandat sorgit d'un referèndum d'autodeterminació acordat amb l'Estat espanyol podria substituir el del referèndum de l'1 d'octubre de 2017", mentre que la segona interpel·la diverses conselleries, a més de l'executiu en general, perquè "continuïn desplegant plans específics per tal de reduir la dependència de les estructures polítiques i econòmiques de l'Estat espanyol, a augmentar la sobirania de Catalunya en tots els camps, i a preparar-nos per exercir el dret a l'autodeterminació". I la tercera busca "persistir en la recerca de justícia i reconeixement en l'àmbit internacional", amb la intenció de generar complicitats arreu del món i denunciar la repressió de l'Estat en aquest escenari. 

Pel que fa a la proposta dels cupaires, sota el nom 'Independència per canviar-ho tot, canviar-ho tot per la independència', el text insta la Generalitat a "no cooperar en l'estabilització de les institucions de l'Estat". A més, pretén "rebutjar l'agenda del retrobament proposada pel Govern espanyol i avalada per les organitzacions patronals, i encetar un nou cicle polític de conflicte i ruptura amb l'Estat en la defensa del dret a l'autodeterminació". La dels republicans, 'En defensa de la República Catalana', deixa clar que el 80% dels catalans volen "decidir democràticament el futur polític del país" i aposta per resoldre el conflicte amb l'Estat "per la via política i democràtica".