Aquest dimarts, 15 de juliol, es tornarà a parlar de l’independentisme català a la seu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg. Si l'abril del 2022 es denunciava la vulneració de drets dels líders independentistes, ara es defensarà que se'ls apliqui la llei d’amnistia del procés. La gran sala del TJUE -formada per quinze magistrats- celebrarà a les 9 del matí la primera vista sobre les prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes (TCu), que sosté que la llei d’amnistia no és constitucional, i demana saber si la llei 1/2024 "és compatible" amb el dret de la Unió per aplicar o no la norma de l’oblit penal als presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més de 33 excàrrecs dels seus governs, als quals reclama 5,3 milions d’euros per despeses de l’1-O i d'Exteriors. I, a les 3 del migdia, el mateix tribunal del TJUE acollirà la segona vista sobre les preguntes plantejades per l’Audiència Nacional sobre si amnistiar els 12 CDR de l'operació Judes, acusats de terrorisme, vulnera el dret de la Unió. El tribunal ha pautat el temps de les intervencions de defenses i acusacions, a banda de les preguntes que puguin fer-los els magistrats. Seran minuts d’or. La sentència del TJUE, que s’espera a la tardor o a finals d’any, serà clau perquè si conclou que la llei d’amnistia no vulnera el dret comunitari, els tribunals espanyols hauran d’arxivar aquests procediments, i de retruc els que quedin pendents.
La Comissió Europea, en els seus escrits al TJUE, va criticar la llei d’amnistia del procés, tot i que va afegir que cap dels dos casos afecta el dret comunitari i proposa al tribunal de Luxemburg que es declari incompetent, i que siguin els tribunals nacionals, qui ho resolguin. Precisament, el Tribunal Constitucional ja va resoldre, el 26 de juny, que la llei d’amnistia és constitucional, respecta la separació de poders, i “no és una autoamnistia”, com denunciava Felipe González, afirmació que de forma sorprenen l’advocat de la Comissió Europea li va copiar i va posar-la en el seu escrit judicial. De l’autoamnistia se’n parlarà a les dues vistes del TJUE.
I després què?
A més de les prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i de l’Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també ha preguntat al tribunal amb seu a Luxemburg si l’amnistia de la malversació de l’1-O afecta els recursos financers de la UE, ja que ha de resoldre si amnistia els republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó o els jutja. En aquest cas, els advocats defensors no van demanar una vista per exposar el seu posicionament.
La quarta consulta al TJUE ha estat feta per un jutge de Vilanova i la Geltrú en considerar que podria vulnerar diversos principis legals, en un procediment contra un ciutadà que en les eleccions generals del novembre del 2019 no es va voler treure un llaç groc de la solapa tot i ser vocal d’una mesa electoral.
El TJUE pot fer una sentència unificada, ja que en tots quatre casos la base és l’amnistia, o separada. Primer es farà públic el posicionament de l’Advocat General del TJUE, i després la sentència del tribunal. En aquest sentit, l’Advocacia General de l’Estat calcula que el TJUE resoldrà la primera prejudicial (la del TCu) sobre l’amnistia al setembre. Així ho va expressar en una compareixença davant del Comitè de Drets Humans de l’ONU a Ginebra, Alfonso Ramos de Molins, membre de l’advocacia general de l’Estat, segons va recollir l’ACN fa unes setmanes.
Si es compleix aquest calendari, el TJUE es podria pronunciar abans que el Tribunal Constitucional resolgui els recursos d’empara que li van presentar els líders polítics condemnats: el secretari d’organització de Junts, Jordi Turull, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa. S’espera que l’advocat Gonzalo Boye, presenti aquest juliol el recurs d’empara del president Puigdemont i de l’exconseller a l’exili Toni Comín, i que demani la mesura cautelar que els aixequi l’ordre de detenció a l’Estat espanyol que els manté el Tribunal Suprem per l’1-O, abans que resolgui sobre el fons. L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas ja ho va demanar per a l’exconseller Lluís Puig. Abans, el TC ha de resoldre la resta de recursos d'inconstitucionalitat presentats, com la del Tribunal Suprem.
El Constitucional ja ha expressat que les seves resolucions no xoquen amb les del TJUE, ja que analitzen conceptes diferents, però si el tribunal de Luxemburg s’avança i resol que l’1-O no afecta els fons de la Unió, talla les ales al Tribunal Suprem que ha amenaçat el TC d’anar a Europa si permet condonar la malversació de l’1-O. Amb tot, el jutge Pablo Llarena i la sala penal del Suprem han fet una interpretació estranya de la malversació de l’1-O i sostenen que Puigdemont i els condemnats de Junts i ERC es van beneficiar en no gastar res de la seva butxaca per l’organització de l’1-O. És a dir, el Suprem pot seguir entestat a afirmar que no se'ls pot aplicar l'amnistia perquè la llei l'exclou per a les persones que s'hagin enriquit. El xoc TC i Suprem està garantit.
Tres blocs de preguntes
Tornant a les vistes. Els advocats defensors de l’1-O tenen un total de 45 minuts per respondre les preguntes que ha plantejat el TJUE, que ha dividit en tres blocs. No tots els lletrats defensors dels 35 excàrrecs compareguts en la causa de l’òrgan de garanties aniran a Luxemburg.
En el primer bloc, de 10 minuts, es debatrà si el Tribunal de Comptes pot actuar en el TJUE ja que no és un òrgan jurisdiccional, i sobre el dret de la Unió. En aquest primer bloc, hi intervindran Marc Marsal, que porta la defensa de 9 afectats d’ERC, encapçalats per l’exvicepresident Oriol Junqueras; i Joaquín Tornos, advocat de l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell. La Comissió Europea ha defensat que el Tribunal de Comptes pot presentar qüestions prejudicials, mentre les defenses ho rebutgen.
En el segon bloc, de 15 minuts, s’ha d’exposar si la llei d’amnistia del procés afecta els interessos econòmics i financers de la UE. Hi intervindran les advocades Isabel Elbal, defensora de Josep Manuel Suárez Iborra; Meritxell Barnaola, defensora de vuit delegats de Catalunya a l’estranger, i Míriam Campa, del despatx Monguilod.
Finalment, en el tercer bloc, de 20 minuts, es debatrà sobre drets fonamentals i si la llei 1/2024 és una “autoamnistia”, com apunta la Comissió Europea i negada pel Tribunal Constitucional. Hi intervindran Gonzalo Boye, defensor de Puigdemont, Comín i Puig; novament Marc Marsal, i Francesc Homs, exconseller també demandat i que porta la defensa set excàrrecs, com ara l’exconsellera Neus Munté; l’exsecretari general de Diplocat, Albert Royo, i el llavors representant del govern català a la UE, Amadeu Altafaj.
El primer a intervenir-hi serà l'advocat de l’acusació popular, exercida per Societat Civil Catalana, que amb el seu nom es va batejar aquesta causa, la C-523/24. Seguidament, serà el torn del representant de la Fiscalia. Després serà el torn de les defenses, i darrere d'elles el representant de l’Advocacia de l’Estat espanyol i el de la Comissió Europea, i ningú més, ja que cap país de la UE s'ha personat a la causa. Habitualment, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat van en contra dels postulats dels encausats, però en aquest cas i de forma excepcional, tots dos defensen que la despesa reclamada per l’1-O és amnistiable. Per la seva part, l'advocat de la Comissió Europea s'ha mostrat crític amb la llei impulsada pel govern de Pedro Sánchez amb Junts i ERC, però que demana que el TJUE faci carpetada i passi la pilota als tribunals espanyols.
La segona vista, sobre terrorisme
En la segona vista, s'analitzarà el cas dels 12 veïns processats per terrorisme (C-66/24). En el grup de la defensa, hi intervindran cinc advocats d’Alerta Solidària: Montserrat Vinyets, Xavier Monge, David Aranda, Carles Perdigero i Eva Pous. El tribunal els ha concedit 40 minuts dividits en tres blocs. A la sessió, es previst que hi assisteixin dos dels CDR processats, Eduard Garzón i Txevi Buigas, que estaran acompanyats del portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral.
En el primer bloc, de 10 minuts, han d’exposar si la Directiva Europea 2017/541, sobre la lluita contra el terrorisme, s’oposa a una llei nacional com la llei d’amnistia del procés. Els advocats insisteix que 12 CDR, encausats en l’operació Judes, “no van fer cap actuació terrorista” el setembre 2019, en defensa del procés independentista, ni tampoc van causar estralls, ni lesions, ni morts. L’Estat espanyol va transposar la normativa europea sobre terrorisme el mateix any 2019. Les defenses indiquen també que la llei d’amnistia, en el cas de terrorisme, s’emmiralla en aquesta directiva europea, no en el Codi Penal espanyol.
El segon bloc versa sobre si la llei d’amnistia vulnera el dret de la Unió, i el tercer sobre principis, com el dret d’igualtat. Discussions molt similars a la primera vista, i per això no es descarta que el TJUE faci una sentència unificada.
En el grup acusador, hi ha: el partit ultra Vox, l’Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme (ACVOT), que porta el nom d’aquesta causa, i el seu advocat Josep Maria Fuster-Fabra hi intervindrà: l’entitat propera al PP, Dignidad y Justicia, i l’Asociación Española de la Guardia Civil i la Asociación Unificada de la Guàrdia Civil. A banda, també donaran el seu parer la Comissió Europea, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.
Així, novament, en el TJUE es tornarà a parlar de la causa catalana, a la qual, amb les prejudicials de les euroordres, el mateix tribunal va donar-li un nom i una sortida a al·legar davant tantes vulneracions patides: Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP).
