Endavant. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat aquest divendres que manté la celebració del judici a l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent (ERC), a l’exvicepresident Josep Costa i als exvocals Eusebi Camdepadrós (Junts) i Adriana Degaldo (ERC) tal com estava previst pel 5,6 i 7 d’octubre. Són acusats del delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver admès unes resolucions a favor de l’autodeterminació i contra el rei el 2019, i la fiscalia els demana penes d’inhabilitació a càrrec públic Tots quatre encausats havien demanat al tribunal la suspensió del judici després que la sala de recusacions anunciés aquesta setmana que la fiscalia havia presentat un recurs contra la decisió, de l’agost passat, d’apartar el magistrat Carlos Ramos del tribunal, fet que podria qüestionar el tribunal d’enjudiciament a mig judici. L’advocat de VOX també s’ha sumat a la petició de suspensió, mentre la fiscalia no ha demanat l’ajornament. El tribunal no se sent qüestionat i manté la vista.

En la resolució, el tribunal jutjador -format pels magistrats Carles Mir, president, Francisco Segura i Marta Pesquiera- afirma que atès que la sala especial del TSJC de l’article 77  de la Llei Orgànica del Poder Judicial “encara ni tan sols ha admès l’incident de nul·litat interposat pel ministeri fiscal”, la situació del tribunal d’enjudiciament “no ha canviat a l’existent fins ara”, i atès també que “ninguna de les parts ha invocat cap causa legal de suspensió del judici oral establerta en la Llei d’Enjudiciament Criminal”, el tribunal, prèvia deliberació dels seus membres, ha decidit “denegar la suspensió del judici oral” demanada per les parts, llevat del fiscal, i es manté el judici oral amb les dates ja assenyalades del 5 al 7 d’octubre. És a dir, la setmana vinent.

 

Dues recusacions insòlites

El judici a una segona Mesa del Parlament pel delicte de desobediència al TC ja es va suspendre el juliol passat, quan l’anomenada sala 77 ( formada per sis magistrats del TSJC de distintes jurisdiccions) va acceptar la recusació del president del TSJC, Jesús Maria Barrientos. La sala va afirmar que es podia veure afectada la seva imparcialitat per l’incident que va viure al Col·legi d’Advocats de Barcelona, quan Roger Torrent, com a president del Parlament, va fer un al·legat a favor dels presos polítics, i Barrientos va marxar de l’acte. La recusació de Barrientos va ser feta per Josep Costa, i en el judici a la primera mesa del Parlament es va sol·licitar, però no va prosperar. Després, la nova sorpresa va ser que a l’agost es va acceptar d’apartar també del tribunal al magistrat Carlos Ramos per les seves expressions en l’informe que per llei ha de fer contra la seva recusació, i que va exigir Costa. Per la fiscalia, com dos magistrats del tribunal, la seva recusació de Ramos no és ajustada a llei. I ara la sala 77 ha donat 10 dies a les parts perquè responguin el parer de la fiscalia, abans de decidir si l’admet a tràmit.

El CGPJ rebutja la reclamació de Costa

A més de les recusacions i de qüestionar tot el procediment, Josep Costa (que havia estat diputat en nom de Junts) va presentar un recurs davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ)  en el qual denunciava la forma com el president del TSJC havia nomenat la seva substituta en el judici a la Mesa, el 7 de juliol de 2022, després de realitzar la crida de substituts i voluntaris. La comissió permanent del CGPJ va inadmetre ahir dijous el recurs perquè l’acord del president de la sala civil i penal del TSJC “és una acció jurisdiccional i no governativa” i, per tant, “fora de la competència del Consell General del Poder Judicial”, segons ha informat el gabinet de premsa del CGPJ ElNacional.cat. Així doncs, si Costa vol denunciar el que considera una irregularitat s’haurà d’adreçar al Tribunal Suprem, que és l’aforament que tenen els magistrats.