Una excepció a la norma. ERC i Junts per Catalunya han aconseguit aïllar una mica el Parlament de les turbulències de la Generalitat. Aquest divendres, en la culminació del debat de política general a la cambra catalana, s’ha forjat la unitat entre els dos socis per a aprovar les seves respectives propostes de resolució relatives al dret a l’autodeterminació i el conflicte polític amb l’Estat. Les dues formacions s’han votat els textos. No ha tingut la mateixa sort la proposta de resolució de la CUP, que directament exigia aixecar-se de la taula de diàleg amb el govern espanyol, donar-la per acabada i dirigir-se abans de final d’any a les institucions europees i les Nacions Unides per a resoldre el contenciós amb Espanya.
Ha sortit aprovada la proposta de resolució d'ERC “en defensa de la República Catalana”. Aquesta deixa clar que el 80% dels catalans “volen decidir democràticament el futur polític del país” i “manifesta el compromís inequívoc per treballar i assolir la República Catalana a través de l’exercici democràtic”. Aquest mateix document constata que el conflicte “s’ha de resoldre per la via política i democràtica” i exigeix la fi de la repressió i la persecució política contra l’independentisme a través d’una llei d’amnistia. Ha sortit amb 62 vots a favor d'ERC i Junts, amb l'abstenció de la CUP.
El mateix ha passat amb les quatre resolucions en aquest àmbit registrades per Junts per Catalunya. Una primera proposta defensa la legitimitat del resultat del referèndum de l'1-O, una votació que legitima la unilateralitat i la desobediència i que aquesta pròxima setmana celebra el seu cinquè aniversari. En aquest sentit, assenyala que "només un mandat sorgit d’un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat espanyol podria substituir el del referèndum de l’1 d’octubre de 2017". La segona insta les diferents conselleries a "desplegar plans específics per tal de reduir la dependència de les estructures polítiques i econòmiques de l’Estat espanyol". La tercera se centra en la denúncia a escala internacional de la repressió i persecució de l'independentisme per part de l'Estat espanyol. I la quarta pretén posar en evidència el "menysteniment" de l'Estat envers Catalunya, situant com a exemples la manca de finançament, l'afany recentralitzador i el menyspreu de les lleis i resolucions que aprova el Parlament. En el cas de les dues primeres han sortit per 64 vots a favor per l’abstenció de la CUP. La tercera i la quarta han sortit amb 73 vots a favor, els dels conjunt de l’independentisme.
La CUP no liquida la taula de diàleg
En canvi, no ha prosperat la proposta de resolució de la CUP. En el seu text, els anticapitalistes instaven el Govern a “donar per acabada i tancada l’actual fase de la taula de diàleg” i adreçar-se abans de final d’any a l’ONU, la Comissió Europea i el Consell d’Europa per a “reclamar amb urgència una resolució democràtica del conflicte”, a partir de l’autodeterminació i l’amnistia. Els cupaires també reclamaven a l’executiu “actuar amb sobirania” per garantir els drets socials de la població, no cooperar en l’estabilitat de les institucions espanyoles o aturar la “participació i col·laboració dels Mossos d’Esquadra en la repressió política dels moviments en defensa dels drets socials, civils i polítics”. Ha rebut 9 vots a favor (els de la CUP), 93 en contra (incloent-hi ERC) i 31 abstencions, les de Junts per Catalunya.