La Fundació Reeixida i les famílies dels quatre primers militants que van organitzar la resistència catalana el juliol del 1939 seran rebuts aquest dimecres pel president del Parlament, Josep Rull. L’audiència arriba, però, envoltada de crítica, ja que l’entitat denuncia que aquests “primers dels primers” han estat ignorats durant dècades per totes les institucions catalanes, incloses les actuals, malgrat el seu paper fundacional en la lluita antifranquista i antinazi.
Una de les queixes principals és l’exclusió d’aquests resistents de les commemoracions oficials del Govern pels cinquanta anys de la mort de Franco. Reeixida recorda que el Memorial Democràtic ha creat un grup de treball específic per organitzar aquests actes, però que l’han format exclusivament representants de diferents conselleries —Justícia, Educació, Cultura i altres— sense donar veu ni a les entitats de memòria nacional ni als descendents d’aquells qui van iniciar la resistència del 1939. L’entitat es pregunta per què el Govern no ha tingut en compte “els primers dels primers” i si el fet que fossin militants independentistes ha estat determinant en la seva exclusió.
Segons ha explicat a ElNacional.cat Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, aquesta invisibilització contrasta amb el tracte que van rebre els mateixos lluitadors a l’estranger. “Tots els militants que es van quedar a l’Estat francès van ser reconeguts i guardonats pels governs francès, britànic, polonès i nord-americà, amb medalles i certificats”, explica. Un dels integrants d’aquestes xarxes d’evasió és, de fet, l’únic català declarat ‘Just entre les Nacions’ per l’Estat d’Israel, i també va ser distingit per De Gaulle, pel rei d’Anglaterra i pel president dels Estats Units. “A fora els reconeixen com el que són; aquí, com que som catalans, no existim”, denuncia Falguera.
Els homenatjats —Gregori Font, Jaume Martínez, Francesc Vilà i Ramon Pallarès— van ser els primers a escapar-se dels camps de concentració francesos i tornar clandestinament a la Catalunya ocupada. Van obrir el primer pas per travessar la Muga i van organitzar una xarxa que salvaria jueus, aviadors aliats i figures polítiques perseguides pel nazisme. El 1940 ja actuaven com a organització política i, el 1943, el moviment adoptava el nom de Front Nacional de Catalunya.
Falguera subratlla també que els independentistes van ser els primers a plantar cara al franquisme des de l’interior, abans que comunistes, anarquistes o altres moviments. “Aquest és un relat que no s’explica, i no s’explica precisament perquè és català i independentista”, afirma. Segons ell, aquesta omissió ha estat constant en les polítiques públiques de memòria.
El president de Reeixida relata que l’acte d'aquest dimecres ha estat possible "gràcies a Josep Rull", amb qui van poder parlar directament i que “va entendre i va avalar la proposta des del primer moment”. Segons Falguera, la intenció inicial era celebrar-lo el 20 de novembre, coincidint amb l’aniversari de la mort de Franco, per donar-li la càrrega simbòlica pertinent, però una sessió del Parlament ho va fer impossible. També assegura que “ho hem intentat moltes vegades amb Illa i el PSC, però no hi ha hagut manera”, i lamenta que no hagin comptat amb Reeixida “en cap moment” durant la preparació de les commemoracions oficials.
Mentre els governs estrangers van reconèixer aquests lluitadors amb honors i distincions, els qui van ser detinguts per la policia franquista van passar anys a la presó —fins al 1952— sense cap reconeixement posterior per part de cap Govern català. Aquesta manca de restitució és, segons Reeixida, un símptoma d’una memòria democràtica incompleta, que ha passat per alt el paper fundacional dels primers resistents catalans.
Des del 2022, la Fundació Reeixida treballa per recuperar la seva història a través de les Rutes de la Llibertat, la senyalització d’antics passos de frontera i la difusió de biografies i recerques. L’entitat subratlla, però, que aquesta feina l’han hagut de fer pel seu compte, sense formar part de cap estructura institucional.
L’audiència del Parlament, que tindrà lloc dimecres 26 de novembre de 12 h a 13 h, és per Reeixida un primer gest necessari, però arribat “mig segle tard”.