Les eleccions generals del passat 28 d'abril van representar el punt àlgid de Ciutadans en la política espanyola amb 57 escons al Congrés, trepitjant els talons al Partit Popular. Des d'aleshores, la formació d'Albert Rivera intenta fer-se amb el lideratge de la dreta i no s'ha estalviat acords tant amb el PP com amb els ultres de VOX.

La intenció de Rivera ha sigut esdevenir el vertader líder de la oposició al govern de Pedro Sánchez, passant per davant de Pablo Casado. Això ha comportat que Rivera hagi intentat mantenir el seu antic electorat, més de centre i liberal, amagant, de forma maldestra, els pactes amb Vox.

Precisament, arran d'aquests pactes ha sorgit un sector crític dins la formació que lidera Rivera, que fins ara havia dirigit un partit sòlid gairebé sense divisions internes. Aquest sector crític, ara liderat per l'eurodiputat Luis Garicano, recrimina a la direcció del partit tots els pactes amb l'extrema dreta.

toni roldan ciutadans acn

ACN

Alhora, aquesta divisió ha provocat sonades dimissions dins dels taronges, com les de Toni Roldán, portaveu d'Economia al Congrés, Xavier Pericay, exlíder de la formació a les Balears i fundador del partit, o la de l'eurodiputat Javier Nart. Dins d'aquest sector crític també hi ha, per exemple, un altre fundador del partit, Francesc de Carreras, que li va demanar públicament a Rivera que pactés amb el PSOE.

En un primer moment, la solució que va oferir Rivera als crítics va ser, literalment, un ultimàtum: que formessin un nou partit o que sortissin de la direcció. Ara per ara, però, sembla que la idea de Rivera és silenciar el sector crític ampliant l'executiva del partit fins als 50 membres col·locant-hi membres afins a la seva línia per diluir i silenciar l'oposició interna.

L'ampliació de l'executiva es produirà aquest mateix estiu en un congrés extraordinari del partit on també es reformaran els estatuts. Els noms que més sonen per incorporar-se a la nova direcció de Rivera són l'advocat del'Estat que va cessar el PSOE, Edmundo Bal, o Joan Mesquida, exdirector general de la policia i la Guàrdia Civil durant els governs del PSOE.

Castella i Lleó, origen de la crisi

Cal recordar que el primer focus de l'actual crisi de Cs va ser arran de les primàries a Castella i Lleó. aleshores, Rivera va donar exprés suport a Sílvia Clemente, expresidenta de la Cambra autonòmica i provinent del PP. Ara bé, el guanyador dels comicis va ser Francisco Igea, que es va proclamar vencedor en el recompte de vots.

Aquest recompte de vots es va produir perque Igea va presentar un recurs a la Comissió de garanties i Valors de Cs en considerar que hi havia "irregularitats evidents" en el procés de votació. La derrota de Clemente, entre rumors de tupinada, va ser un primer revés per Rivera.

Crisi a Catalunya

Tal com va passar a Madrid el 28-A, Ciutadans va fer el cim electoral a Catalunya el 21-D, quan va guanyar en vots i va aconseguir ser la primera força parlamentària amb 36 escons. Ara bé, des d'aleshores la formació taronja ha perdut més de 800.000 vots en només un any i mig i han passat a ser la cinquena força a Catalunya.

Les últimes enquestes revelen que la caiguda lliure de Ciutadans a Catalunya no s'atura. Si es convoquessin unes noves eleccions, Cs es quedaria amb 22-23 escons, gairebé quinze menys que ara, i passant a ser la quarta força per darrere d'ERC, PSC i JxCat.

Lorena Roldán ACN

ACN

A aquesta pèrdua de vots se li suma que la formació no té un líder clar a Catalunya arran de la marxa d'Inés Arrimadas al Congrés -com també va fer al seu dia Albert Rivera- després de les eleccions generals. Des d'aleshores han estat diversos els candidats a substituir l'artífex de la pujada meteòrica de del partit a Catalunya. Dins d'aquests possibles relleus, hi destaquen, sobretot, els noms de Lorena Roldán, portaveu al Parlament i senadora, i l'actual president del grup de Cs a la Cambra catalana, Carlos Carrizosa.

És per això que Villegas ha anunciat aquest mateix divendres que s'obrirà un procés de primàries per decidir el president del partit a Catalunya. Les votacions es faran del 24 al 26 d'aquest juliol i els candidats tenen fins el dia 19 per presentar les seves candidatures. Villegas, en nom de la direcció estatal, ha aprofitat l'anunci per avalar Roldán com a candidata.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat