Les negociacions europees per trobar un mecanisme financer per ajudar-nos a sortir de la crisi del coronavirus continuen encallades. És normal, perquè països com Alemanya, els Països Baixos o Finlàndia no són cecs i han vist el que ha fet Espanya amb els fons que alegrement han anat pagant amb el seu deute.

Ja fa molts anys que els governs espanyols es comporten com aquell amic que sempre et demana diners perquè passa per un mal moment i està a punt de tenir un cop de sort, fins que un dia te’l trobes jugant a la màquina escurabutxaques del bar de la cantonada. Espanya és un ionqui dels fons de la Unió Europea, que continuen finançant extravagàncies com l’AVE a Badajoz que mai connectarà amb Portugal. De fet, encara no fa ni deu dies que el Ministeri de Foment encara reconeixia que continua estudiant la construcció d’un nou aeroport de Madrid a prop de Toledo.

És lògic titllar Merkel d’insolidària, quan diputats i senadors alemanys veuen les vies a cel obert de l’estació central de Berlín des de la finestra, literalment?

Fins i tot els turistes veuen com cada any que van a Espanya, condueixen per autovies gratuïtes quan ells paguen peatges, o agafen trens d’alta velocitat de luxe per anar a la platja quan als seus països van amb bus o amb trens nocturns. Catalunya no és aliena a aquesta tendència. Després d’uns anys de contenció, ha tornat la promesa dels soterraments de vies com a arma política electoral. Els ciutadans de Sant Feliu de Llobregat, Montcada i Reixac o l’Hospitalet van votar l’any passat amb la promesa que els seus candidats aconseguirien el soterrament de les vies de tren al seu municipi.

De debò creus que és lògic titllar Angela Merkel d’insolidària, quan els diputats i senadors alemanys veuen les vies a cel obert de l’estació central de Berlín des de la finestra, literalment? Podem acusar els jubilats neerlandesos d’insolidaris per ajustar-se el cinturó, quan l’irresponsable Pedro Sánchez va colar una pujada de pensions a crèdit per guanyar les eleccions del novembre passat?

Això no vol dir que una acció europea coordinada no sigui necessària. Ho és amb urgència. Per això cal deixar de banda els nacionalismes d’Estat que tant de mal han fet al projecte europeu.

Els catalans responsables hem de donar suport a un pla Marshall europeu que se salti l’intermediari del govern espanyol i financi projectes en funció de la viabilitat i del retorn per a la població

Els catalans responsables hem de donar suport a un pla Marshall europeu, un pla que se salti l’intermediari del govern de torn i que financi projectes en funció de la viabilitat i del retorn per a la població. El millor model és el sistema de finançament del Consell Europeu per a la Recerca (ERC, res a veure amb el partit), que reparteix 450 milions d’euros l’any per a 185 projectes a curt, mig i llarg termini.

Els projectes competeixen directament sense banderes, i per això a Catalunya se’ns dona bé aconseguir-ne. Aquest 2020, 10 projectes de centres de recerca catalans han passat el tall, és a dir, més del 5% dels projectes de tota Europa que han aconseguit finançament.

President Torra, vicepresident Aragonès, digueu obertament als governs alemany i neerlandès que no estan sols, que nosaltres també defensem un sistema que eviti els governs ionquis de nacionalisme, que estem disposats a competir directament per finançar els projectes que han de construir una nova Europa unida i responsable. I no tingueu por de quedar enrere, perquè, quan els projectes catalans competeixen obertament sense passar per Madrid, triomfen.