La setmana passada, al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví (Sueca, 1958) va "pegar una punyada damunt la taula". Va ser bastant simptomàtic del moment que viu l'aliança de la moció de censura i la investidura: Compromís va votar en contra de la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma. I allà continuarà, en el no, si Sánchez no mou cap fitxa. En el centre del problema, l'infrafinançament crònic del País Valencià, que passa factura en un moment de crisi sanitària com la pandèmia del coronavirus.
Hem aconseguit que no es parli només del coronavirus...
Hem parlat de Marlaska, dels coronels de la Guàrdia Civil...
El sorprèn tot el que ha passat?
Sincerament, no. D'una banda, no em sorprèn l'actitud de la dreta, perquè aprofiten qualsevol cosa per intentar destruir, vingui a tall o no. Justament avui, el que menys interessava a la gent era parlar de coronels i ministres. Potser hauria estat de més profit parlar dels ERTO. Si volgués explicar el que és la mala educació, portaria els meus fillets al Congrés. Tampoc no em sorprèn algunes de les pràctiques. En lloc de fer corporativisme, la Guàrdia Civil hauria de condemnar aquest tipus d'informes. El que fa és tacar el nom de la institució.
Durant el debat d'investidura, vostè va receptar til·la a la dreta. Després del que va passar la setmana passada, ara se l'hauria de prendre vostè?
(Riu) Jo estic tranquil. Els que he vist exaltats, maleducats, hooligans, ha estat la dreta, amb aquesta actitud de no voler acceptar que hi ha majories democràtiques...
Em referia més aviat al fracàs de les negociacions amb el govern espanyol.
Jo estava tranquil, però amb una actitud contundent. Si es pot parlar de tot, per què no es pot parlar de l'infrafinançament de comunitats autònomes? Més en un moment que necessitem més recursos. Si es pot parlar d'eleccions basques, per què no es pot parlar de recursos de la sanitat pública valenciana? L'altre dia estava indignat i decebut amb aquesta actitud del govern espanyol. Havien estat capaços de pactar amb Ciutadans, amb el PNB, amb Coalició Canària, amb Bildu... Però no amb nosaltres. Sent una cosa que havia reconegut el mateix president del govern, que reconeix la ministra d'Hisenda moltes vegades. No entenc per què amb nosaltres, que hem estat un soci responsable i lleial, no van ser capaços d'acordar res.
Si Joan Baldoví vota en contra és que alguna cosa falla...
Ho va dir Rufián i hi estic d'acord. Jo havia demostrat una actitud molt responsable, però la responsabilitat i lleialtat és un camí d'anada i tornada. El que no pot ser és que alguns sempre siguem responsables i lleials i altres esperin poder arribar a acords amb tothom excepte amb aquells que hem demostrat una responsabilitat a prova de bombes. Era un símptoma que Compromís i Joan Baldoví votessin en contra. Demostra l'actitud d'aquest govern respecte dels que vam propiciar la investidura.
Potser fins ara Compromís ha estat massa amable a Madrid?
Potser. Potser Compromís hem estat massa amables, però en algun moment toca donar un cop damunt la taula i dir prou. I dir que tant legítims són els acords amb altres partits com legítimes les nostres propostes. Algunes estan reflectides en el mateix document d'investidura. Alguna fitxa haurà de moure aquest govern perquè Compromís canviï el seu vot.
Potser Compromís hem estat massa amables a Madrid, però en algun moment toca donar un cop damunt la taula i dir prou
O sigui, Compromís continua en el no en el cas d'una nova pròrroga?
Si el govern espanyol continua en el no, Compromís continuarà en el no. És una actitud recíproca. Sempre tenim la porta del diàleg oberta. Volem canviar el nostre vot, però a canvi d'un acord. O tots moros o tots cristians.
Quina fitxa ha de moure?
El govern ha de moure alguna fitxa. Primer, els 16.000 milions pel pes de la població. Ha de ser superior al que ara com ara s'està parlant. Aquest és un virus que afecta persones i per tant el criteri poblacional ha de tenir més pes. Alguns partim d'una situació inferior. Madrid, que és una comunitat que es permet condonar impostos als més rics, és una comunitat rica. I en aquest repartiment tornarà a sortir-ne beneficiada. Nosaltres, que som una comunitat autònoma 12 punts per sota de la mitjana espanyola, dos punts infrafinançada, en aquest repartiment tornem a estar infrafinançats si no canvien els criteris. Per tant, un canvi en aquests criteris. I arribar a un acord perquè el sistema sanitari valencià rebi més recursos dels que ara tenim. A partir de setembre haurà de pagar les seves nòmines amb préstecs. Això ve de fa molts anys. Som una comunitat pobra, mal finançada, que aportem a la caixa general com a rics i que l'únic que demanem és una compensació en la nostra sanitat pública.
És cert que el PSOE va aixecar-se de la taula de negociació quan ja tenia els vots suficients?
(S'ho pensa) Sincerament no va mostrar gens d'interès a seguir parlant quan va acabar de pactar els vots amb Ciutadans. No va mostrar cap entusiasme, no va moure gaire la seva posició. Veient que no hi havia ni interès ni ganes, nosaltres vam comunicar que hi votaríem en contra de la pròrroga de l'estat d'alarma.
El PSOE no va mostrar gens d'interès a seguir parlant quan va acabar de pactar els vots amb Ciutadans
És curiós perquè va tancar l'acord amb EH Bildu fins i tot després de tenir els vots necessaris. El va signar en acabar el ple...
Sincerament no ho entenc. Un acord, a més, que potser li ha posat les coses molt complicades. És un acord que nosaltres compartim en una part, en la derogació de la reforma laboral i en què els ajuntaments puguin disposar de més marge. No compartim que només els ajuntaments bascos i navarresos tinguin més capacitat. Insisteixo en el refrany valencià: o tots moros o tots cristians.
Abans parlava de l'acord amb Ciutadans. Ja n'hi ha hagut dos en dues setmanes. Té sentit aquesta geometria variable que planteja?
Per al PSOE sempre té sentit. Recordem que a principis de 2016, quan estava negociant amb Compromís, amb Izquierda Unida, amb Podemos, un dia va venir amb un acord sota el braç amb Rivera. I el va presentar de forma solemne. El PSOE mai no ho ha ocultat... Però en aquesta vida, quan tries un camí, potser se't tanquen altres portes. No és bo que el PSOE segueixi deixant de banda suports que no només serien per aquest estat d'alarma. Han estat suports que han fet possibles molts decrets i que probablement necessitarà per aprovar els pressupostos. No es pot repicar i anar a la processó. Haurà de triar.
Denuncia deslleialtat del PSOE i Podemos, però la paradoxa és que són als mateixos socis amb qui governen al País Valencià...
No entenc per què ha de ser un problema pactar amb mi i no ha de ser un problema pactar amb Coalició Canària o amb Ciutadans, que van votar que no a la investidura i a molts decrets. Sincerament no ho entenc. A Madrid el que faig és defensar les mateixes postures que defensen el PSPV o Podem a les Corts Valencianes. No entenc que siguin incapaços d'arribar a un acord amb un dels seus socis.
Pels pressupostos de l'Estat, quina és avui la posició de Compromís?
Nosaltres vam fer una reforma de l'Estatut, aprovada pràcticament per unanimitat, on es deia que la inversió en territori valencià als pressupostos generals de l'Estat s'acostaria al pes de la nostra població. Per nosaltres és absolutament irrenunciable; és allò que es va aprovar a les Corts Valencianes, refrendat quasi per unanimitat de les Corts espanyoles. Aquest és un punt de partida.
Al gener, Compromís va votar la investidura a canvi de tenir una proposta de nou sistema de finançament abans de vuit mesos. Això vol dir setembre. Manté l'esperança?
Ha d'haver-n'hi. El sistema fa sis anys que ha caducat. I si no n'hi ha, alguns ens haurem de plantejar altres mecanismes per denunciar un Estat que està incomplint la mateixa llei que legisla. Nosaltres entenem que hem passat un període excepcional, però poden haver-hi mecanismes compensadors. Per exemple, un fons d'anivellament perquè les comunitats que estem per sota la mitjana ens puguem igualar a la mitjana. Aquesta podria ser una negociació. L'altra podria ser que complissin amb la paraula i que hi hagués una proposta damunt la taula al mes de setembre. Sempre poden haver-hi mecanismes que pal·liïn aquest infrafinançament. Per nosaltres, és fonamental. Com diem en el nostre esport nacional, la pilota valenciana, "no podem seguir jugant amb una mà lligada a l'esquena".
Si al setembre no hi ha una proposta de nou sistema de finançament, ens replantejarem el suport
Llavors, si al setembre no hi ha una solució, sigui un nou sistema de finançament o un mecanisme de compensació, Compromís retirarà el seu suport al govern espanyol?
Ens replantejarem el nostre suport. Entenem que és una de les obligacions que signa. Allò que va dir Pablo Iglesias l'altre dia: el que es firma va a missa. El que es firma s'ha de complir. Exigirem el compliment dels acords que nosaltres vam signar. Hem estat lleials, hem fet la nostra part. Ara falta que compleixi l'altra part.
Creu que l'estat d'alarma ha mostrat els límits a l'hora de descentralitzar l'Estat?
El que sí que ha demostrat és un intent d'alguns de voler centralitzar. I també ha demostrat que sovint, des de les comunitats autònomes, es gestiona potser millor que des de l'Estat. Entre altres coses perquè estem més a prop. Una de les tres condicions que posàvem era que l'Estat anés tornant ja les competències a les comunitats. I, per molt que alguns diguin, l'Estat autonòmic ha demostrat que fins i tot pot gestionar millor que el mateix Estat central. En el cas valencià és absolutament palès.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries