L'última cita del papa Lleó XIV en aquesta visita oficial són les Illes Canàries. Aquest matí, a primera hora, s'ha desplaçat en avió des de Barcelona a Gran Canària, i acabarà el seu tour a Tenerife. El motiu d'aquesta tria és la greu crisi migratòria que es viu a l'arxipèlag, on arriben constantment pasteres procedents de països africans, amb els recursos socials al límit i amb una població cada cop més tensionada. Des de l'inici del seu papat, recollint el testimoni de Francesc, aquest ha estat un tema molt recurrent en les seves intervencions públiques i ho ha anat repetint tant a Madrid com a Barcelona, on va lloar Catalunya i va agrair que aquest fos un país d'acollida. Per tant, aquest ha estat el tema central en el seu primer discurs des del port d'Arguineguín, on s'ha expressat de forma molt contundent en matèria migratòria.
"Aquest drama ha de convertir-se en un examen de consciència", ha començat Lleó XIV, per després dirigir-se directament a Europa, assegurant que no es pot "proclamar la dignitat humana i acostumar-se al fet que el Mediterrani i l'Atlàntic siguin cementeris sense làpides". Molts dels migrants que arriben a les Canàries des de l'Àfrica, ho fan al port d'Arguineguín. "No n'hi ha prou amb gestionar arribades, distribuir xifres, reforçar fronteres o lamentar les morts quan ja han passat. Cada barca que arriba no només porta migrants; també duu una pregunta: quin món hem construït, si tants germans han d'arriscar la mort per buscar una vida?", ha continuat el papa, davant les autoritats que l'han rebut a l'illa.
"No entenguin la seva existència a qui comercia amb ella"
En línia amb el que va expressar des del balcó del monestir de Montserrat o a la parròquia de Sant Agustí del Raval, un dels més empobrits de Barcelona, el papa s'ha dirigit directament cap als migrants, a qui ha expressat el seu respecte i n'ha subratllat la dignitat. "No són nombres ni expedients. Són persones amb una família i una casa que heu deixat enrere; amb somnis que ningú té dret a menystenir". En aquest marc, també ha volgut fer referència directa al tràfic de persones amb un missatge directe: "No entreguin la seva existència a qui comercia amb ella. No us cregueu a qui us promet paradisos fàcils a canvi del seu cos, de diners, de silenci o de llibertat. Aquestes falses promeses són 'cants de sirena', són indústries de la mort".
És, segurament, el cop que més taxatiu ha estat Prevost des que va ser escollit Papa a principis de maig del 2025, després de la mort de Francesc, que va situar aquesta problemàtica al centre de la seva tasca.