Tots els diputats tenen dret a formular preguntes al Govern. Forma part dels mecanismes de fiscalització del poder legislatiu sobre el poder executiu, també quan està en funcions. Però, en la Catalunya sota aplicació de l’article 155, aquest control no s’està exercint. Des de les eleccions del 21-D fins a data d’avui, els grups parlamentaris ja han registrat un total de 1.131 preguntes, segons la recopilació que ha pogut fer El Nacional. I cap d’elles no ha rebut resposta. I no se l’espera fins que no torni la normalitat al Palau de la Generalitat.

Totes les preguntes registrades han estat tramitades per la Mesa del Parlament, però han estat publicades al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya amb el mateix comentari: “La Mesa acorda admetre a tràmit la pregunta i deixar pendent la continuïtat de la seva tramitació al moment en què es constitueixi el Govern de la Generalitat, atès que aquesta iniciativa està condicionada en aquest moment per l’aplicació de les mesures requerides pel Govern de l’Estat i aprovades pel Senat a l’empara de l’article 155 de la Constitució”.

Com estableix el reglament del Parlament, tots els diputats poden formular preguntes al president de la Generalitat i al Govern sobre fets, situacions o informacions. Hi ha dues modalitats. Per una banda, les preguntes amb resposta oral, que se substancien en una sessió de control al Govern en començar els plens ordinaris. Per altra banda, hi ha les preguntes per escrit, la resposta a la qual s’ha de fer en els quinze dies després d’haver estat publicada.

Però, en aquest moment, les preguntes són tramitades però queden aturades al Parlament, i no van fins a la Generalitat. El principal obstacle és que en aquest moment no hi ha ni tan sols ni un Govern en funcions (que també pot respondre les preguntes que se li formulen). L’executiu català és dirigit en aquests moments des dels ministeris espanyols en virtut de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.

Ciutadans, qui més pregunta

Concretament, des del 2 de febrer, s’han tramitat 1.131 preguntes, de les quals 293 s’han registrat per ser contestades oralment i 838 escrites. Pel que fa als partits, Ciutadans és qui n’ha registrat més. Concretament 563, el que representa un 49,8% del total de registrades. Al partit d’Inés Arrimadas el segueix el PSC amb 373 preguntes, el que suposa un 33%, i els comuns amb 195, un 17,2%.

Va ser, però, el partit liderat per Xavier Domènech el primer a entrar a registre vuit preguntes al Govern. Va ser el passat 2 de febrer, després de la primera investidura fallida de Carles Puigdemont, que finalment no es va celebrar. En aquella ocasió, els comuns van preguntar sobre temes bàsicament de salut i sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

A partir d’aquell moment les preguntes van anar incrementant-se exponencialment, fins al punt que el passat 23 de febrer es van arribar a registrar 268 preguntes per escrit i 24 d’orals. Aquell dia el PSC va entrar fins a 157 preguntes i els comuns 87. L’últim dia en què se’n van registrar va ser el 29 de març.

Pel que fa als temes, les matèries són molt diverses, i van des de la posada en funcionament de la línia 10 del metro o els ajuts a les víctimes de la violència masclista, fins a preguntes relacionades amb el procés. Tot i l’aplicació de l’article 155 i el cessament del Govern, Ciutadans ha preguntat en alguna ocasió sobre temes relacionats amb la independència, com per exemple quan el passat 23 de febrer el partit taronja va preguntar sobre la cançó que l’Escola Torrent de Can Carabassa de Barcelona va cantar durant la celebració del Carnestoltes. La cançó parlava de l’1-O i dels empresonaments.

27-O, últim dia

Les preguntes al Govern es van deixar de respondre el passat 27 d’octubre, justament el dia que es va declarar la independència. Aquell dia es van respondre fins a 74 preguntes per escrit de diversos àmbits i temàtiques. Algunes d’elles, però, també estaven relacionades amb el procés. Per exemple, l'executiu va haver de respondre sobre la retribució del delegat del Govern a la Unió Europea -que va ser suspès pel 155 just aquella nit-, sobre el viatge de l’expresident Artur Mas al Regne Unit per internacionalitzar el cas català o sobre el registre de catalans residents a l’exterior.

Ara bé, si les últimes respostes escrites del Govern van arribar el 27-O, les orals van ser contestades en l’última sessió de control parlamentari al president Carles Puigdemont que va tenir lloc el passat 6 de setembre, dia en què es va aprovar la llei del referèndum i es va signar la convocatòria oficial de l’1-O. Aquella sessió plenària va estar altament marcada per la convocatòria del referèndum, tot i que el president també va haver de respondre força preguntes més de l’oposició sobre altres temàtiques.

Quan hi havia Govern en funcions

El precedent anterior és el del Govern de Carles Puigdemont, que va arribar al Palau de la Generalitat apurant al màxim els terminis per a la investidura, després del pas al costat d’Artur Mas. En aquell moment, el nou Govern va trobar-se amb 821 preguntes sobre la taula pendents de resposta, segons les dades del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. No obstant això, el Govern en funcions va respondre preguntes.

La primera resposta per escrit va ser el 9 de desembre, pel llavors conseller en funcions Germà Gordó, sobre mesures en matèria de defensa jurídica, penal i de drets civils, formulada pel diputat socialista Raül Moreno. No obstant això, l’executiu en va respondre 39 més durant aquell mes, totes a càrrec del llavors conseller en funcions Boi Ruiz.

Ara, però, se n’acumulen moltes més que llavors, en un període de temps inferior. L’article 155 va cessar el Govern, que ara no té potestat per respondre les preguntes que li formulen alguns grups parlamentaris, alguns dels quals van impulsar l’aplicació del mateix 155.