El Congrés dels diputats s’ha convertit aquest dissabte en una autèntica olla de grills. Ha cruixit literalment mentre es debatia la investidura de Pedro Sánchez, el primer candidat que es presenta al capdavant d’un govern de coalició des de la Segona República, fruit d’un acord entre PSOE i els diputats morats de Pablo Iglesias. Tot plegat, el cap de setmana de Reis, l’endemà de la darrera atzagaiada de la Junta Electoral i gràcies a l’abstenció de forces independentistes. Del que menys s’ha parlat al llarg de la jornada d’avui ha estat del programa que havia de defensar el candidat.

Ha resultat tot plegat una sessió peculiar. Amb la tribuna de convidats mig buida, sense presidents socialistes fent costat al candidat, com s’ha encarregat d’assenyalar el líder de l’oposició, Pablo Casado. Amb la ultradreta de Vox a la primera fila d’escons de diputats i Santiago Abascal a la mateixa altura que Casado.

L’estructura política espanyola ha il·lustrat avui un sorollós canvi. “Un canvi de paradigma i potencialment un canvi de cicle”, en paraules d’Aitor Esteban del PNB, que ha evocat en començar la seva intervenció Susan Sarandon a Thelma i Louise per assegurar que no ha de ser un salt al buit i en acabar ha citat Robin Williams de El Club de los Poetas Muertos per advertir que “hi ha moments per la valor i moments per a la prudència”. “És un moment transcendental, sapiguem llegir-lo”, ha reclamat Esteban.

De moment, cadascú ha interpretat el moment a la seva manera. PSOE i PP no han dubtat a tirar-se els plats pel cap amb duresa. Al matí, Casado ha responsabilitzat Sánchez de deixar Espanya sense el socialisme constitucionalista, mentre el candidat socialista ha advertit el PP que “està en risc la seva existència com a partit de centre dreta”.

Des de Ciutadans, una Inés Arrimadas electoralment encongida i adolorida per la indiferència a què s’ha vist condemnada, ha volgut reivindicar el centre davant el risc del “ressorgiment de les dues Espanyes”. Sánchez –molt més tranquil a la tarda un cop ERC ha refermat l’abstenció- l’ha apartat d'un cop de mà sense contemplacions: “El PP és tapa tova, VOX, tapa dura i vostè, edició de butxaca”.

Mica a mica al llarg de la jornada s’ha anat aixecant a banda i banda de l’hemicicle un mur gairebé inexpugnable. Els diputats de PP, Vox i Cs no han parat de rugir incansables davant l'escena. Han carregat contra cadascuna de les intervencions de Sánchez al matí, i han continuat a la tarda amb les dels grups que fan costat al PSOE.

“Els elements reaccionaris s’han posat en contra d’aquesta investidura. Això no hauria d’anar en contra, hauria de demostrar com n’és de necessària”, ha sentenciat Alberto Garzón, que ha intervingut en nom d’IU.

La reacció dels diputats ha arribat al paroxisme quan Pablo Iglesias, després de dirigir-se a “la dreta, la ultradreta i la ultraultradreta”, ha agraït des de la tribuna als presos i exiliats que han treballat per l’acord que ha de fer possible la investidura. Ha estat un dels hits de la cridòria. “Quina vergonya!”, s’escoltava entre els escons.

Això no obstant, encara havia d’arribar el republicà Gabriel Rufián amb la fàbula de Félix María de Samaniego i el cascavell al gat -de la dreta-. 

El diputat d'ERC ha llegit des de la tribuna una carta d'Oriol Junqueras garantint la voluntat de diàleg permanent però també ha advertit que si el PSOE no compleix el compromís de fer una mesa de negociació s'acabarà la legislatura. “Senyora presidenta, a mi em van fer fora per molt menys”, s’ha queixat Rufián davant la cridòria constant dels escons de la dreta, una “dreta assilvestrada”, segons el diputat.

Des de JxCat, Laura Borràs ha denunciat el moviment de la JEC per inhabilitar el president, Quim Torra, i treure l'acta de diputat al vicepresident Oriol Junqueras, i ha anunciat que un cop el seu grup acabés la intervenció, abandonarien el ple per fer costat al president a Barcelona. Demà, però, els diputats tornaran a ser al ple per votar en contra del candidat.

La imatge més gràfica de la tensió de la jornada l’ha aportat Joan Baldoví des de Compromís. “Hi ha alguns als quals els encanta l’olor de napalm al matí, a benzina, a terra cremada, són aquells que no dubten en incendiar Espanya quan no és seva”, ha ironitzat. Però el valencià ha aportat també la seva recepta davant aquesta afició a crear un “Apocalypse Now cada dia”. “Una bosseta de til·la en quantitats moderades fan autèntics miracles. Resignin-se”, ha receptat mentre mostrava un saquet d’infusió des de la tribuna.

Malgrat l'olor de terra cremada i abans d’acabar la sessió, Sánchez ha volgut fer una crida als grans consensos. “M’agraden aquests reptes, m’agraden aquests desafiaments i estic desitjant sortir al terreny de joc”, ha confessat el candidat després de més de dotze hores de debat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat