Tot el Congrés, els 346 diputats de la cambra, han convalidat aquest dimecres per unanimitat el Reial decret llei que injecta 500 milions d'euros al sistema de dependència per permetre el desplegament de la Llei ELA, vigent des de l'1 de novembre de 2024. Aquesta unanimitat també inclou Junts, qui la primera setmana de novembre va anunciar que la seva formació bloquejaria totes les iniciatives parlamentàries del govern espanyol mitjançant esmenes a la totalitat a tots els projectes de llei i proposicions de llei i votant en contra de les que estan en tramitació. Malgrat això, la formació de Puigdemont ja va dir que, a part de tot el previst a l'Acord de Brussel·les, ja van assegurar que aquesta Llei de l'Esclerosi lateral amiotròfica no la tombarien.
El reial decret per desenvolupar les mesures de la Llei ELA preveu un finançament de 500 milions d'euros per reforçar el sistema de dependència i atendre 24 hores aquests malalts. A més, l'executiu ha assegurat que els malalts rebran una prestació de fins a 10.000 euros mensuals, malgrat que la meitat l'haurà de portar la comunitat autònoma en la qual resideixi l'afectat. Aquesta fita històrica també crearà un nou grau de dependència extrema o de Grau III+ per donar protecció específica a persones amb malalties neurològiques d'alta complexitat i garanties atenció “intensiva i personalitzada” a totes les persones amb esclerosi en fase avançada.
Un oasi d'unanimitat en un debat molt tens
Malgrat la unanimitat a la cambra baixa, el debat no ha estat gens plàcid. PP i Vox han llançat dures crítiques denunciant que el govern espanyol ha fet un ús partidista d’aquesta mesura i que ha trigat un any a posar en marxa allò que el mateix Congrés havia reclamat en aprovar la llei. Junts, per la seva banda, ha reivindicat que aquesta iniciativa forma part dels compromisos que va exigir a canvi de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. S'han sentit retrets constants i contundents contra l'executiu de Sánchez per haver trigat tant a dotar de recursos una llei que suposa una transformació profunda del sistema públic d’atenció a les persones amb més dependència.
Per la seva part, el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, qui ha estat l'encarregat de defensat el text, ha ressaltat que es tracta d'una “fita” per a la política social de l'Estat espanyol, una fita que “és el fruit d'una societat civil exemplar”. “L'objectiu principal d'aquest decret llei és reforçar el nostre sistema de cures perquè cobreixi les necessitats de les persones amb ELA i altres malalties de quadre similar, però fent-ho, enfortim també el conjunt del sistema i avancem cap a un model de cures que s'adapti a les necessitats de les persones amb ELA” ha assegurat el ministre Bustinduy.