Cándido Conde-Pumpido és el president del Tribunal Constitucional des de gener del 2023 i fina ara no havia concedit mai una entrevista a cap mitjà de comunicació. El magistrat ha trencat aquest costum concedint una entrevista exclusiva al diari El Mundo, que es podria dir que és el tema més rellevant de les portades de la premsa escrita d’aquest diumenge. Cándido-Pumpido ha concedit l’entrevista amb motiu del VI Congrés Mundial de Justícia Constitucional que se celebrarà a Madrid a partir del pròxim 28 d’octubre, on es reuniran 122 tribunals i consells Constitucionals dels cinc continents, però durant la conversa, fa un extens repàs de l’actualitat judicial on, entre d’altres, defensa la constitucional de la llei d'amnistia, la imparcialitat i independència de l’alt tribunal i opina sobre les contínues divisions ideològiques internes. El magistrat adopta una posició institucional, didàctica i defensiva, on explica amb detalls els fonaments jurídics de la seva posició sobre l’amnistia i respon a les crítiques sobre la politització del tribunal, però el rotatiu destaca especialment aquelles declaracions que més li interessen editorialment, amb un titular principal que diu així: “Qui estigui políticament contra l’amnistia té molts arguments per estar-ho”, i altres destacats on critica els comentaris d’alguns membres del govern de Pedro Sánchez on, segons El Mundo, han mostrat la seva confiança en què el TC adopti resolucions favorables als interessos de l’executiu: “Em sembla absolutament inapropiat que el Govern (espanyol) insinuï que el TC dictarà resolucions favorables als seus interessos”, afirma.
La llei d'amnistia i la seva constitucionalitat
Però al llarg de l’entrevista, Cándido-Pumpido ofereix diversos arguments jurídics i constitucionals per defensa la validesa de la lli d’amnistia. D’una banda, sosté que l’amnistia no està prohibida a la Constitució i que, per tant, el Parlament té competència per aprovar-la. Subratlla que la llei serà analitzada pel TC “sense condicionants polítics” i distingeix entre la legitimitat política del debat i la constitucionalitat jurídica. “La Constitució no es refereix de manera expressa a l’amnistia. […] En tot el conjunt de la Unió Europea al qual nosaltres pertanyem hi ha països que tenen constitucions que sí que parlen de l’amnistia i no és quelcom contrari a l’estat de dret”, explica el magistrat, qui argumenta que el TC no jutja l’oportunitat política de la norma, sinó només la seva adequació constitucional. Respecte a la manca de consens, que els opositors argumenten, afirma que “entenc que aquest és un argument polític […] Totes aquelles persones que estiguin políticament en contra de l’amnistia tenen molts arguments per estar-ho, però el TC ha de veure si aquesta és una llei orgànica, que compleix amb l’exigència de la majoria absoluta i així es va aprovar al Congrés; aleshores nosaltres diem que és constitucional”.
I tot i que aclareix que qui s’oposi políticament a l’amnistia té raons legítimes per fer-ho, insisteix que des del punt de vista jurídic la llei és constitucional perquè compleix els requisits formals. L’argument jurídic es basa en el fet que “la doctrina que ha mantingut aquest tribunal des de fa 45 anys és que la vinculació de la Constitució amb el Parlament és negativa. El Parlament no pot fer allò que la Constitució li prohibeixi explícitament o implícitament”, i conclou: “Per què uns parlamentaris constituents que l’any 77 acabaven d’aprovar una amnistia general havien, l’any 78, de prohibir a les generacions futures fer allò que ells mateixos acabaven de fer? És absurd”.
La inqüestionable independència del TC
Cándido-Pumpido fa una defensa aferrissada de la independència del TC, i denuncia tres amenaces: la interferència política, l’incompliment de les seves resolucions i les campanyes mediàtiques que els desacrediten. Afirma que el TC és “absolutament independent” i critica tant el Govern com l’oposició per intentar pressionar el tribunal. Considera “absolutament inapropiat” que membres de l’Executiu insinuïn que les sentències afavoriran els seus interessos. “Quan dic que un dels problemes per a la independència són precisament les interferències polítiques, aquestes poden venir de qualsevol banda: del Govern o de l’oposició”. Cándido-Pumpido deixa clar que “a mi m’han elegit com a president els magistrats d’aquest tribunal. El TC farà i ha fet en cada moment allò que ha considerat procedent” i adverteix que “qui desqualifica el Tribunal des de la política es desqualifica a si mateix”, afirma en relació a les campanyes mediàtiques que, segons ell, busquen desprestigiar la seva tasca.
La divisió ideològica interna
Respecte a la divisió ideològica i la dinàmica interna del TC, el seu president afirma reconeix que en els assumptes de més transcendència política hi ha divisions ideològiques al tribunal, però recorda que “de 512 sentències, 350 han estat per unanimitat. […] És més aviat, com diria jo, una llegenda urbana [diu en referència al 7-5, que representa la força relativa dels dos blocs ideològics, amb set vots procedents de magistrats proposats pel PSOE i els seus aliats, i cinc pel PP i pròxims a posicions de centredreta]. És cert que en aquells assumptes amb una certa transcendència política, on les posicions ideològiques de cadascú estan molt marcades, es pot predeterminar que la majoria donarà un determinat resultat. Però això passa a tots els llocs on els problemes es resolen per majoria”. Cándido-Pumpido, però, rebutja la idea que el “bloc progressista” actuï de manera automàtica i afirma que la polarització és inevitable en qüestions amb un fort contingut polític.
Què diuen a la resta de portades?
Pel que fa a la resta de les portades, El País segueix gratant en el fracàs de l’opa del BBVA sobre el Sabadell, i dedica el titular principal de la seva informació, sobre la intrahistòria del desenllaç de l’operació, a la felicitació de Carlos Torres, president del banc basc, a Josep Oliu, el seu homòleg del banc català: “Enhorabona, Josep, ha estat una sorpresa”. L’ABC obre la seva portada amb una gran fotografia d’una Gaza en runes, i el titular “70.000 milions i diverses dècades per reconstruir Gaza”, per una destrucció “sense precedents en l’època moderna”, segons els experts consultats, amb el “84% dels edificis danyats després de dos anys de setge”. El titular secundari és per denunciar que el Congrés va gastar més de 130.000 euros en el viatge de sis diputats de PSOE i els seus socis a la Xina, en una delegació de la Comissió d’Assumptes Exteriors. La Razón, per la seva part, presenta com a tema principal una entrevista amb Alma Ezcurra, número tres del PP, en el que afirma que “Barajas és el gran colador de migrants irregulars”.
A Catalunya, les fuetades de l’opa també dominen les portades dels dos principals diaris. La Vanguardia obre amb una entrevista amb el president del Sabadell, Josep Oliu, i el conseller delegat, César González-Bueno, en la que asseguren que “el Banc Sabadell surt de l’opa molt enfortit a Espanya”. La fotografia principal del diari dels Godó és per les manifestacions multitudinàries sota el lema No Kings, als Estats Units, i afirma que centenars de milers de persones protesten contra les polítiques autoritàries de Donald Trump. El triomf agònic del Barça davant el Girona (2-1) gràcies al gol d’Araujo en temps de descompte, ocupa aquest cop un espai més reduït. A El Periódico, per la seva part, obre amb una entrevista exclusiva amb Carlos Torres, president del BBVA, on valora el fracàs de l’opa com “una oportunitat perduda per a tothom: clients, accionistes, Catalunya, Espanya i Europa”. El diari Ara també destina la part noble de la portada a les manifestacions i afirma que “els EUA surten al carrer contra Trump”, mentre que El Punt Avui dedica el seu habitual dossier al sector de les motos, que es vol revitalitzar a partir del vehicle elèctric.