Que el Tribunal Constitucional estigui presidit a partir d’ara per un magistrat fortament vinculat al PSOE fa pensar que el tribunal de garanties es mantindrà dividit en els pròxims anys. Des d’aquest dimecres, el seu president és Cándido Conde-Pumpido, qui va ser fiscal general de l’Estat quan La Moncloa estava ocupada per José Luis Rodríguez Zapatero. Es tracta d’un punt del currículum del magistrat que espanta el sector conservador del TC, així com la dreta mediàtica espanyola.

Pedro González-Trevijano, el ja més recent expresident del Tribunal Constitucional, va aconseguir el seu nomenament per unanimitat dels magistrats que van votar la seva candidatura per estar al capdavant de la institució. Conde-Pumpido només ha obtingut sis vots, que han aconseguit superar els cinc que ha aglutinat la seva competidora, María Luisa Balaguer. Tot indica que si el magistrat conservador Alfredo Montoya no hagués estat de baixa per motius de salut, el resultat hauria acabat en empat.

Per tradició familiar, Conde-Pumpido estava cridat a ser jurista. El seu avi va ser el president de tres Audiències Territorials (el que avui dia es coneix com a Tribunals Superiors de Justícia), i el seu pare era tinent fiscal del Tribunal Suprem. Nascut a la Corunya fa 73 anys, Conde-Pumpido té una llarga carrera a les espatlles. A més d’haver estat fiscal general de l’Estat, també ha estat magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem durant dues etapes. De fet, va arribar a aquest tribunal quan només tenia 45 anys, el magistrat més jove en aconseguir-ho.

Anteriorment es va llicenciar en Dret i Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Santiago de Compostel·la. Va fer els primers passos en la professió de jurista l’any 1974, quan es va convertir en jutge de primera instància i instrucció a Zamora. També va ser cofundador i portaveu de Jutges per a la Democràcia.

Conde-Pumpido ha tingut també la seva participació en el procés. Ha coordinat la tramitació dels recursos presentats contra la causa judicial al procés independentista. Els intents d’aquest jutge progressista han estat sempre els d’aconseguir la màxima unanimitat possible, però va acabar retirant-se d’aquest assumpte després que el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, el recusés. L’ex fiscal general de l’Estat també fou magistrat de l’Audiència Nacional entre 1981 i 1985, de manera que va viure els anys més durs del conflicte basc.

El nou president del Tribunal Constitucional ha deixat clar aquest dimecres quins seran els seus posicionaments en relació amb l’autodeterminació de Catalunya. En el seu discurs inaugural, i en clara referència a les aspiracions de l’independentisme, ha afirmat que “la Constitució no permet ni la secessió, ni la independència ni l’autodeterminació”. Sí que hauria, no obstant això, animat a respectar la pluralitat dels diversos territoris de l’estat espanyol.