Els comuns han suspès les negociacions que mantenien amb el Govern per avalar els pressupostos de la Generalitat pel 2019, després d'unes reunions en què l'Executiu no "els ha donat xifres globals". Des del 9 de gener han fet un total de sis reunions sectorials i, segons els comuns, "no s'ha avançat gens des de la primera trobada".

Fonts dels comuns consultades per Europa Press han argumentat que han constatat durant setmanes que les xifres sectorials estan molt lluny del desitjat: "Per aquest motiu, suspenem les negociacions".

Reiteren la seva voluntat d'acord, però veuen "molt difícil" assolir uns mínims, atesa la informació que els dona el Govern sobre el seu projecte i el seu marge de negociació. "No s'han mogut des de la primera reunió que vam fer al novembre", lamenten. Relaten que en les reunions sectorials els han explicat el contingut genèric per cada conselleria i, a més, no els plantegen mesures substancials per acostar posicions.

Govern i comuns han fet sis reunions sectorials, en les quals sempre hi havia la secretària de Presidència, Meritxell Masó de JxCat, i el secretari d'Economia, Albert Castellanos d'ERC, a més de membres del departament en qüestió.

Sanitat

La primera sectorial va ser el 9 de gener i l'executiu català va plantejar contractar 200 metges per a la sanitat pública, que ja havien pactat amb el sector perquè avortessin la vaga de cinc dies de novembre, quan en van acordar 250 i ja n'han contractat més de 30.

"Però no hi ha cap proposta per estendre-la a la sanitat concertada", segons els comuns, que recorden que estan molt lluny d'assolir els 850 professionals sanitaris més que exigeixen.

Habitatge

A la sectorial de Territori del 17 de gener, que incloïa habitatge, van ser-hi el secretari de Territori, Ferran Falcó, i el director adjunt de l'Agència de l'Habitatge, Jaume Fornt. Els comuns van exigir dotar la partida per ampliar el parc d'habitatge en 450 milions, però el Govern "no va més enllà de 40".

Els comuns demanaven que almenys es destinés una part de la despesa per solucionar les llistes d'espera de gent que no té on viure; el Govern va plantejar "com a màxim reduir aquestes llistes a la meitat".

Millor entesa amb JxCat que amb ERC

"Hi ha hagut millor feeling en les reunions de les sectorials que depenen de JxCat que les d'ERC", afirmen els comuns.

Posen com a exemple que, en transport públic, el Govern comptava amb els 26 milions que s'extreuen de la congelació tarifària, però que Falcó va admetre que amb els 41 milions que preveuen els pressupostos generals de l'Estat es podria abordar la inversió necessària en vehicles i infraestructures.

"La pitjor reunió"

La reunió on els comuns es van veure més lluny del Govern va ser la d'Afers Socials, dilluns passat amb el secretari d'Afers Socials, Josep Ginesta (ERC): "Deien que en la renda garantida de ciutadania només arribaven als 295 milions. Vam demanar arribar als 500 i ells responien que no cal. Diuen que s'està augmentant en 55 milions, però no sabem si es refereixen a l'executat".

Educació

El Govern vol recuperar la corresponsabilitat en finançar les places d'escoles bressol, que es va traspassar als ajuntaments i consells comarcals en el mandat d'Irene Rigau, i preveu destinar-hi almenys 20 milions, amb la voluntat d'anar augmentat la seva participació.

Segons els comuns, que es van reunir sobre Educació divendres amb la secretària d'Educació, Núria Cuenca, aquesta proposta es redueix pel Govern a 425 euros per plaça, quan ells en demanen 1.300. Els comuns afegeixen que "tampoc es van fer propostes concretes de beques menjador a secundària".

Comptes "tensats"

En conclusió, amb les mesures fiscals que els plantegen i sense saber si el Govern donarà suport als pressupostos generals de l'Estat, els comuns auguren que a final d'any els comptes catalans estaran "molt tensats" i el Govern haurà de decidir si paga a les farmàcies, les partides destinades als menors estrangers no acompanyats o les extres als funcionaris.

Veuen una proposta de "ciència-ficció" i demanen al Govern realisme, perquè no volen donar suport a uns comptes que després no puguin complir-se i que, a la tardor, provoquin protestes d'empleats públics i sectors socials, fent-los a ells responsables d'haver aprovat els comptes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat