El Cid Campeador va ser un mercenari castellà que va oferir els seus serveis al millor postor -fos cristià o musulmà-, que va ser desterrat per deslleialtat al rei i que va crear un fugisser estat independent a València sense encomanar-se ni a Déu ni al diable.
Amb aquest currículum sembla complicat que algú cregui que el Cid pugui ser considerat un heroi nacional, però hi ha un altre aspecte que potser ajuda a entendre que a Castella -i per extensió, a Espanya- el considerin com un mirall de les essències hispàniques: entre les seves gestes militars figura la d’haver fet presoner dues vegades al comte de Barcelona Berenguer Ramón II.
Només així es pot entendre l’estrambòtica comparativa que el president de la Confederación de Asociaciones Empresariales de Burgos (FAE), Miguel Ángel Benavente, va fer ahir del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, encarregat de la causa general contra l’independentisme.
En un abrandat discurs, el president d’aquesta patronal va apuntar que tant el Cid com Llarena “són burgalesos, amants de la seva pàtria i centre de l’ira dels que volen veure una Espanya confusa, feble i fragmentada” en la presentació del jutge, convidat a pronunciar la conferència ‘El valor judicial de la prueba robada en la empresa’.
La tergiversació històrica de la figura del Cid, convertida en heroi èpic per segles d’adoctrinament és doncs la guia que ha de marcar Llarena, que sembla ara tenir la missió divina de capturar altra vegada el comte de Barcelona, que en aquesta peculiar visió històrica deu ser més aviat el president Puigdemont i no pas el Borbó de torn.