La sessió al TJUE sobre les prejudicials de Llarena per reactivar les detencions dels exiliats catalans ha viscut moments sorprenents. El primer ha estat quan l’advocada que representa el Regne de Bèlgica, F. Matthis, s’ha desentès de l’informe que va fer el Tribunal d’Apel·lació belga, que va defensar que no aprovava l’entrega del conseller de Cultura, Lluís Puig, en considerar que es podrien vulnerar els seus drets i que el Suprem no és el tribunal competent per jutjar-lo. L’advocada belga ha afirmat: “El Regne de Bèlgica no té intenció de pronunciar-se sobre una decisió dels tribunals, ja que estaríem vulnerant el principi de separació de poders”. L’advocat de la Comissió Europea, Julio Baquero, li ha retret aquest canvi de parer i ha assegurat: “A l’estat espanyol no hi ha problemes sistèmics i Bèlgica també ho afirma”. La vista s’ha aturat a la una del migdia i es reprendrà, després de quatre hores, a dos quarts de tres, amb les preguntes de l’advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, que ha estat molt interessat a aclarir quines competències té el Tribunal Suprem i el que s’ha anomenat “grup individual”, referint-se als organitzadors de l’1-O, no a una minoria ètnica, segons han volgut aclarir alguns dels advocats dels exiliats.

L’advocada del Regne de Bèlgica ha insistit que “la independència orgànica del poder judicial es basa en el principi de separació de poders” i que és “el jutge nacional qui ha de valorar els elements que presenten les parts en el marc del seu exercici sobirà”. Per contra, en l’informe presentat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), s’exposa un parer força contundent dels tribunals belgues vers la possible vulneració de drets de Puig si hagués estat entregat a l’estat espanyol, i per això ho va denegar el gener del 2021. L’advocat general del TJUE també ha preguntat a l'advocada de Bèlgica sobre aquest canvi de criteri.

Dos passos

Per la seva part, l’advocat de la Comissió Europea ha fet una intervenció clara i incisiva. Julio Baquero ha exposat que el dret de la Unió exposa clarament que hi ha dos passos per evidenciar una vulneració de drets: primer, que en el país es detecti un “problema sistèmic” i a partir d’aquest, en segon lloc, s’analitzi el cas concret. Hi ha afegit que en la vista es revisa el cas de Lluís Puig i no de la resta d’exiliats. L’advocat també s’ha mostrat contrari al parer dels tribunals belgues, perquè “s’arroguen el poder d’afegir nous motius sense límits per rebutjar una euroordre, quan el tribunal europeu ja té enumerats els motius”. A més, ha insistit que el tribunal europeu permet una revisió dels casos  per denegar euroordres de detenció i entrega quan hi ha “motius excepcionals”. Ha afegit que no hi ha contradicció entre les sentències del TJUE i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i que “si no hi ha elements sistèmics en l’actualitat, tampoc en el futur”.

Advocada de l'Estat

Abans, ha intervingut l’advocada de l’estat espanyol, Andrea Gavela, que ha defensat el paper de les euroordres i ha advertit sobre la importància de les prejudicials presentades per Llarena, que, segons ha subratllat, van més enllà d’aquest procediment, atès que està en joc que aquesta eina s’acabi convertint en inoperant. “No cal assenyalar la importància que per a Espanya té el procediment de les presents qüestions prejudicials”, ha afegit. L’advocada de l’Estat ha defensat la necessitat de demostrar una deficiència generalitzada del sistema judicial per poder denegar l’euroordre, i ha considerat insuficient l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides per donar per acreditada la vulneració de drets fonamentals, que va presentar Puig als tribunals belgues perquè denegessin la seva entrega.