El govern espanyol ha declarat la seu de la Prefectura superior de policia de Barcelona, situada a la Via Laietana, com a Espai de Memòria Democràtica per haver estat un espai on s'han comès "crims de lesa humanitat o contraris als drets humans" i per ser "node principal de l'espessa xarxa d'espais i cossos repressius de la dictadura" de Francisco Franco a Catalunya, que s'ha convertit en un "símbol de la repressió sistemàtica durant la dictadura franquista". Així ho recull aquest dimarts el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que detalla que, per resolució de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica es publica l'acord d'incoació del procediment de declaració com a Espai de Memòria Democràtica de "l'Edifici situat a Via Laietana, 43, Barcelona".

Tortures durant el franquisme

Els fonaments jurídics apunten que la comissaria de la Via Laietana va entrar en funcionament el 1929 sota la dictadura de Primo de Rivera, i el 1941 va convertir-se en seu de la Prefectura superior de policia, on es va instal·lar la Brigada Político-Social, "encarregada de perseguir la dissidència política". El document detalla que des de la seva inauguració va ser "l'epicentre de la repressió contra el sindicalisme i l'obrerisme barceloní. Durant l'època republicana, va continuar sent un lloc de repressió fins al punt que era conegut en els cercles obreristes com 'El molí sagnant'. A partir de 1941 i fins a l'arribada de la democràcia, es va convertir en el centre de la repressió política franquista a Barcelona". A més, també recorda que "per les seves insalubres i saturades cel·les" van passar "centenars d'antifranquistes" que van patir "tota mena de tortures en els interrogatoris". El document també assenyala que durant la dictadura, arribaven "persones pertanyents a la resistència antifranquista i els moviments socials i anarquistes, però també, persones pertanyents a la comunitat LGTBIQ+, prostitutes o gitanos als qui es tancava sense haver delinquit". S'estima que durant la dictadura franquista, només a Barcelona, "un mínim de 4.143 persones" van ser detingudes per activitats polítiques.

Per tot això, segons s'esgrimeix en els fonaments jurídics, "és imprescindible" que aquest "node principal" de la dictadura a Catalunya, "els crims comesos en aquest lloc", així com "el sacrifici de tots els que van ser detinguts" en el número 43 de la Via Laietana "no caiguin en l'oblit". 

Commemoració i homenatge

Tot i que continuarà en mans de la policia espanyola, s'haurà de garantir la perdurabilitat, identificació, explicació i senyalització adequada d'aquest edifici propietat del Ministeri de l'Interior. A més, després de la seva col·locació, quedarà prohibida "la remoció o desaparició de vestigis erigits en record i reconeixement de fets representatius de la memòria democràtica". A més, el Ministeri de Memòria Democràtica també promourà "l'adequada difusió, senyalització i interpretació de l'esdevingut" en l'edifici, i podrà "impulsar l'adequada promoció d'itineraris, físics i virtuals, de memòria democràtica a fi que puguin ser degudament coneguts i visitats". A més, també s'impulsarà la realització de recursos audiovisuals i digitals explicatius i promourà la instal·lació de plaques, panells o distintiu memorial interpretatiu, així com de senyalització de punt de reconeixement de les víctimes, "amb una finalitat commemorativa, d'homenatge, didàctica i reparadora".

El portal web de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica publicarà la geolocalització i una fitxa amb fotografies i audiovisuals, així com l'anotació preventiva en l'Inventari d'Espais de Memòria Democràtica i la promoció en circuits internacionals "que responguin a situacions de construcció de memòria democràtica semblants". A més, se sol·licitaran informes per recaptar informacions sobre la comissaria de la Via Laietana al Departament d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, així com al Memorial Democràtic de Catalunya.

Les crítiques de les entitats 

L'associació Plataforma Via Laietana 43 denuncia que el procés d'incoació del procediment s'ha fet de forma unilateral per part del govern espanyol, "sense reconèixer ni respectar el treball de les entitats memorialistes que, des de fa dècades, lluiten per recuperar la dignitat d’aquest espai i de les vides que hi van ser marcades per la repressió, la tortura i la impunitat policial". En un comunicat critica que l’anunci és "una maniobra política que pretén tancar en fals una reivindicació històrica sense donar cap resposta real a les demandes col·lectives expressades per la societat civil, el món acadèmic i institucions d’arreu del món". En aquest sentit, l'entitat denuncia que no respon, "ni de lluny, a l’exigència fonamental perquè tot l’edifici de la Prefectura esdevingui íntegrament un centre d’interpretació sobre la repressió franquista i la tortura policial". I reivindica que "l’espai de Via Laietana 43 ha de ser un lloc de veritat, justícia i reparació". L'entitat reclama que l'edifici de la Prefectura de la Via Laietana sigui íntegrament "destinat a fer justícia i memòria, amb la participació de les entitats de memòria i transferint l'edifici i els arxius policials a les institucions catalanes". I adverteixen que no acceptaran "un memorialisme decoratiu ni compartit amb usos policials que perpetuïn la desmemòria".

Per la seva banda, Òmnium Cultural, que està integrada en l'entitat, ha criticat que no es garanteix cap canvi real, ja que, la "Policia Nacional continuarà operant-hi i només s’hi preveu instal·lar una placa commemorativa. Un gest simbòlic que mostra la manca de valentia del PSOE i perpetua la impunitat", ha lamentat l'entitat, que ha reclamat "justícia i memòria".

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!