L'edifici de la Via Laietana número 43 ha estat l'epicentre de les protestes postsentència. Cada vegada que els manifestants aconseguien superar el blindatge policial de la rodalia i plantar-se al davant de la Prefectura Superior de la Policia Nacional de Barcelona, cridaven: "Aquest edifici serà una biblioteca". Aquella proclama recollia una reivindicació històrica, la d'expulsar el cos policial del centre de la ciutat i reconvertir l'edifici en un centre de memòria de la lluita antifranquista. Aquests dies, la pressió per assolir aquest objectiu s'ha intensificat. Aquest mateix dimecres, coincidint amb el 44è aniversari de la mort del dictador, Òmnium Cultural, la Fundació Josep Irla, l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme i l'Associació Cipriano Garcia han organitzat un acte amb el lema "Via Laietana: prou impunitat".
Fa només unes hores, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una proposició d'ERC en la mateixa direcció, que ha comptat amb la complicitat de JxCat i els Comuns, però també del PSC. Un dels punts principals que s'hi recullen és que la titularitat de la seu de la policia espanyola passi a mans o bé de la Generalitat o bé del consistori, i que els agents siguin traslladats a altres comissaries. Un cop a mans de les institucions catalanes, el següent pas seria procedir a la museïtzació de les instal·lacions. De fet, ja al 2017, el Congrés dels Diputats va aprovar una iniciativa en la mateixa línia, amb els únics vots en contra del PP.
La primera vegada que va fer-se una sol·licitud en aquest sentit es remunta als anys 90. Fins ara, l'únic que s'ha aconseguit és la col·locació d'una placa que recorda les tortures que durant tants anys van viure's en aquelles dependències, ubicada a la vorera just al davant de la prefectura. Un memorial que hores després de ser instal·lat va patir diversos atacs vandàlics. Encara avui resisteix, però segueix sent objecte de sabotatges.
L'acte celebrat aquest matí ha comptat amb el testimoni d'algunes de les víctimes de la repressió aplicada durant la postguerra, com és el cas de Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme. "La seu de la Gestapo autòctona era la seu de la policia de Via Laietana". Igualment, ha rememorat com "sortir de la Via Laietana i anar a la presó era un alliberament, perquè s'acabava el malson".
La voluntat de les entitats que pressionen per reconvertir l'espai aspiren que la reforma abasti també la totalitat de la Via Laietana. Secunden la iniciativa una cinquantena d'entitats.
Tortures en blanc i negre i en color
L'Estat va comprar l'edifici de la Prefectura Superior de la Policia Nacional l'any 1929. Durant la República, havia estat la Comissaria d'Ordre Públic de la Generalitat. Des d'aquestes dependències, Lluís Companys va organitzar la resistència catalana al cop d'estat rebel. Passada la Guerra Civil, va convertir-se oficialment en la Prefectura Superior de la policia espanyola a Catalunya, i va ser la seu de la Sisena Brigada d'Investigació Social, popularment coneguda com la Brigada Político-Social, encarregada de reprimir qualsevol oposició al règim. Ja després de la Transició, nombrosos presos comuns i polítics van seguir patint la brutalitat policial.