L'edifici de la Prefectura de la policia espanyola de la Via Laietana 43 va ser comprat per l'Estat el 1929. Durant la República, va ser la Comissaria d'Ordre Públic de la Generalitat. Des d'aquí, Lluís Companys va organitzar la resistència catalana al cop d'estat rebel. Després de la guerra va convertir-se en Prefectura Superior de la policia espanyola a Catalunya, i seu de la Sisena Brigada d'Investigació Social, l'anomenada popularment Brigada Político-Social, encarregada de reprimir qualsevol oposició al règim.

El garrot

A la Prefectura hi actuaven autèntics professionals de la tortura, com els germans Antonio Juan i Vicente Juan Creix, i els comissaris Polo i Eduardo Bóveda Quintela. Vázquez Montalbán els va descriure com "professionals de la humiliació". Per les seves mans van passar-hi líders polítics com Jordi Pujol o Joan Comorera, intel·lectuals com Joan Oliver o Maria del Mar Bonet, i també sacerdots, estudiants, militants de l'oposició, sindicalistes, i milers de ciutadans que, per un motiu o altre, resultaven incòmodes al règim. No va ser l'únic lloc de Barcelona on es van practicar tortures en aquest període: també es va torturar a les casernes de la Guàrdia Civil i a les comissaries, però sí que va ser el lloc més emblemàtic. Els mètodes usats eren més aviat poc sofisticats. El més habitual era el corro; tan aviat com un detingut ingressava a la Via Laietana 43, era rodejat de policies que el colpejaven amb punys, porres i tot tipus d'objectes. Era la rebuda habitual. També era freqüent que els policies apaguessin les seves cigarretes al cos del detingut. Qualsevol interrogatori solia començar amb una pallissa intimidatòria. L'acadèmic Isidre Molas explicava que, abans de ser interrogat, ja van començar "els insults, les plantofades, els cops de puny i les coces". Els insults contra els detinguts eren continus, des del moment d'entrar a l'edifici.

Tècniques de tortura

Les tècniques de tortura aplicades a Via Laietana eren molt diverses. En primer lloc hi havia les pallisses. Per exemple, el "vergazo"; un dels torturats el definia com "una verga dissecada coberta de filferro enrotllat i enfundada en cuir. Feia un mal terrible. Era molt flexible, s'adaptava a cada corba del teu cos i t'arrencava la pell". Molts torturats també mencionaven la pràctica del "tambor": col·locaven una galleda metàl·lica de tal forma que cobrís el cap del detingut, i la colpejaven amb porres. Al dolor dels cops, s'hi afegien els problemes de tímpans, que podien quedar afectats sense remei. També es practicaven diferents tipus d'ofegaments: amb una galleda amb aigua, o amb aigua i orina, amb una bossa... Era molt habitual també obligar als detinguts a mantenir durant molta estona postures insostenibles. Miguel Núñez, militant del PSUC, va estar penjat 24 hores de les canonades de la calefacció del sostre de la Jefatura. A Jordi Carbonell li van aplicar "la cigonya", el van obligar a posar-se a la gatzoneta i van emmanillar-li les mans per sota dels genolls. Això l'obligava a estar en una posició terriblement incòmoda. Perquè es van centrar en ell? Perquè va negar-se a deixar de parlar en català a la policia política.

Tortures sofisticades

En els darrers anys del franquisme es documenten, també, tortures amb piles elèctriques, més sofisticades, potser pels contactes dels torturadors franquistes amb l'FBI. Però a més a més de provocar dolor físic, la Brigada Política i Social era experta en la vexació. L'ambient de terror rodejava l'edifici de Via Laietana. Rubert de Ventós recordava que "el pitjor" era veure, mentre esperaves torn per a ser torturat, com sortia l'anterior detingut cobert de sang. Era freqüent que es despullés als presos, com una forma d'humiliació. I era habitual usar la pressió psicològica, amenaçant-los amb ser assassinats, amb empresonar les seves famílies... Durant els primers anys del franquisme, a més a més, van ser habituals els abusos sexuals amb les dones. És probable que moltes s'ho haguessin callat per sempre per no ser estigmatitzada. Alguns dels detinguts que van passar per la Jefatura no van superar mai el trauma: van quedar anorreats, fins i tot alguns se suïcidarien. Alguns dels que van acabar "cantant" després de ser torturats, van culpabilitzar-se durant anys. Fins fa alguns anys era habitual que molta gent creués la Via Laietana per no passar front la Prefectura.

Tortures en "democràcia"

Amb la transició política no van canviar gaire les pràctiques policials, perquè no va haver-hi cap depuració dels membres de la Brigada Social (de fet, molts d'ells van ser recol·locats a la lluita antiterrorista, on continuarien amb les mateixes pràctiques". Nombrosos presos comuns i polítics van patir la brutalitat policial. Els acusats del Cas Scala, el 1978, van ser brutalment maltractats a aquestes dependències.

Cop contra l'independentisme.

El 1981 es va detenir i aplicar la llei antiterrorista a un grup de 16 independentistes encapçalats per Carles Castellanos, entre els que hi figuraven les germanes Blanca i Eva Serra. Segons un informe del seu partit, Independentistes dels Països Catalans (IPC), tots els detinguts van rebre maltractes psicològics i amenaces (fins i tot de mort) però qui va patir un tractament més vexatori va ser Carles Castellanos, que va ser interrogat durant 50 hores seguides, bona part d'elles dempeus i amb les mans emmanillades a l'esquena, molt apretades. Aquest líder independentista va rebre "cops de puny a la cara, al pit i a la panxa, cops amb el mànec d’un tornavís al cap i als genolls, i amb el mànec pla a l’estómac; cops de ferro del tornavís a les ungles i als dits (a les mans emmanillades darrere); cops de peu als testicles; cops d'altres objectes contundents (posts, guies de telèfons etc.) (...) havent caigut en Carles a terra a causa dels cops, era alçat estirant pels cabells, i ficant-li un tornavís al forat del nas feien força per esqueixar-li els narius". "Li posaren una flassada al cap, agafada amb un cordill al voltant del coll per tal de no deixar respirar. Mentrestant el colpejaven amb els punys i amb un tornavís. També amb un conjunt de barretes posades entre els dits (estrenyedits) li esclafaven els dits, amenaçant-lo amb trencar-los-hi". Els detinguts, després de ser torturats, van ser traslladats a l'Audiència Nacional de Madrid, que els va deixar en llibertat sense càrrecs... I sense mitjans per tornar a Barcelona.

Continuïtat

Aquests torturats no van ser els darrers. Al novembre de 1982 l'independentista Francesc Magrinyà també va ser torturat a la Via Laietana i tancat a la Model per cremar una bandera espanyola davant del rei d'Espanya. Poc després van ser detinguts i torturats, a aquestes mateixes dependències, diversos membres de l'IPC.

Treure la policia de Via Laietana

Des del 2005 es reclama el desmantellament d'aquestes instal·lacions de la policia de trista memòria i la seva museïtzació. El 2017 es va aprovar, a desgrat de l'oposició del PP, una proposició no de llei al Congrés espanyol per reclamar la seva conversió en un centre de memòria de la repressió franquista. Però fins ara no s'ha consolidat el canvi. El maig de 2017 l'Ajuntament de Barcelona va posicionar-se en favor de col·locar a la seva façana una placa en record de les tortures patides pels demòcrates a aquest edifici. Aquesta proposta tampoc ha prosperat.