Toni Comín també ha reclamat l'abstenció dels tres magistrats del Tribunal Constitucional recusats per Carles Puigdemont, segons han informat fonts jurídiques a Efe i ha confirmat ElNacional.cat aquest dimarts. Així, l'eurodiputat de Junts ha demanat la recusació de tres magistrats conservadors del tribunal de garanties, fet que paralitza l'admissió a tràmit del seu recurs contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li la llei d'amnistia. És a dir, que Comín ha actuat igual que Puigdemont, que aquest dilluns va presentar un incident de recusació contra la magistrada Concepción Espejel i els magistrats Enrique Arnaldo i José María Macías, en la vigília del dia assenyalat per a l'admissió del recurs. La mateixa recusació, els mateixos magistrats i pels mateixos motius que el president a l'exili.
Tot plegat vol dir que el seu recurs d'empara seguirà pendent d'admissió, ja que serà necessari tramitar la recusació i, una vegada resolta, tornar a començar el tràmit d'admissió. Com a conseqüència, les fonts consultades per Efe expliquen que la maniobra de Comín implica com a mínim un mes de retard per a la resolució del recurs, igual que amb el de Puigdemont. El ple del Constitucional tenia previst admetre a tràmit aquest dimarts els dos recursos contra la decisió del Suprem de no aplicar-los l'amnistia pel delicte de malversació.
Efecte sobre el recurs de Lluís Puig
A més, segons ha pogut saber ElNacional.cat, els escrits presentats per Puigdemont i Comín han abocat el ple del Constitucional a posposar també l'admissió a tràmit del recurs d'empara de Lluís Puig, que era l'únic que no havia presentat cap petició d'abstenció. El ponent del seu cas és Arnaldo, que ha estat recusat per Puigdemont i per Comín, i ha verbalitzat que preferia esperar que es resolguessin les peticions dels dos polítics a l'exili abans de participar en l'admissió d'un recurs que tenia el mateix objecte i objectiu que els altres dos. Per tant, l'acceptació dels tres recursos quedarà per a més endavant.
En l'escrit presentat aquest dilluns per l'advocat Gonzalo Boye —al qual va tenir accés ElNacional.cat— s'argumentava que els tres magistrats tenen "aparença de falta d'imparcialitat" per la seva "frontal oposició a la llei d'amnistia", i que, fins i tot, han mostrat "animadversió" vers Puigdemont. Ja s'havia avançat que aquest dimarts el tribunal desestimaria la urgència de retirar l'ordre de detenció contra tots dos, crearia una peça separada i analitzaria el fons del cas. Però el moviment de Boye obligarà el Constitucional a aparcar l'admissió a tràmit dels recursos i obrir una peça amb les recusacions. Concretament, l'advocat precisava que, si els magistrats no s'abstenen, els recusarà, i per a aquest procediment demana que declarin com a testimonis els tres membres del tribunal.
Les recusacions d'Espejel, Arnaldo i Macías
La petició de Comín i Puigdemont s'interpreta com un pas per guanyar temps perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) doni la seva opinió sobre l'amnistia, i si afecta o no el dret de la Unió Europea. En part, la majoria de membres del Constitucional són partidaris d'esperar la sentència de Luxemburg, que s'espera per a aquesta tardor o a finals d'anys. Amb tot, el president del tribunal de garanties espanyol, Cándido Conde-Pumpido, va descartar la petició dels membres conservadors sobre aturar el debat de l'amnistia, avalada per la majoria dels membres de la sala. En la primera sentència, el tribunal no es va pronunciar sobre si el delicte de malversació imputat als organitzadors del referèndum és amnistiable, mentre que el TJUE sí que ho farà.
Pel que fa a Espejel, la recusació es fonamenta en "la seva pertinença a la denominada Associació Professional de la Magistratura i la seva estreta vinculació al Partit Popular, responsable de la seva promoció al càrrec de magistrada del Tribunal Constitucional". D'Arnaldo també se sosté que és un candidat proposat pel PP, que s'ha mostrat favorable a la condemna de Puigdemont, i es detalla que "té una relació d'amistat, públicament reconeguda, amb el senyor José Manuel Maza Martín, en aquells temps fiscal general de l'Estat que va impulsar la querella contra Puigdemont i el seu Govern" el 2017, i també amb Manuel Marchena i Antonio del Moral García —president, el primer, i magistrat, el segon, de la sala penal del Suprem, que va condemnar els líders independentistes. Finalment, de Macías s'exposa que va comparar el president a l'exili "amb els nazis i altres moviments totalitaris europeus", a banda d'expressar altres desqualificacions vers l'independentisme.