Amb els partits negociant els últims detalls del acord per mantenir el català a les aules davant la sentència del 25%, ahir es mostraven optimistes i asseguraven que l'entesa estava al caure però encara no ha arribat, Toni Comín ha assegurat que la gran pregunta que es deriva en aquests moments sobre la llengua no és si Junts, partit que es va desmarcar del primer pacte perquè implicava la modificació de la llei de política lingüística, sinó si hi seran el PSC o la CUP. Durant les setmanes de intenses negociacions, el president de la Generalitat, Pere Aragonès ha fet una crida a arribar als màxims consensos per afrontar la sentència, però avui Comín l'ha esmenat, al programa Cafè d'Idees, a RTVE. Des de l'exili, ha considerat que el context actual no permet que l'objectiu sigui aquest consens en si mateix, que és "desitjable" però només pot ser un mitjà al servei dels objectius, que ara mateix és protegir la llengua a les escoles.
Per tot plegat, Comín creu que el PSC voldria sortir de l'acord. "La finalitat és que el català segueix sent la llengua vehicular de l'escola, perquè tenim una situació de bilingüisme inestable i només es mantindrà el català si és la llengua vehicular a l'escola. El nostre objectiu no és arraconar el castellà", ha reflexionat, i ha convidat al PSC a afegir-s'hi, ja que, si els socialistes s'hi volen sumar "molt millor", però no es pot pagar el preu de modificar i empitjorar la llei de política lingüística, "un cost absurd innecessari". Ara bé, té els seus dubtes que el PSC s'hi adhereixi: "Tinc dubtes que el seu compromís amb la democràcia, ja no amb la llengua, sigui prou consistent".
Un encert
Comín ha valorat com un encert que Junts es desmarqués de l'acord en primer terme, ja que ha acabat arrossegant ERC i els Comuns cap a un decret llei que té com a propòsit "tombar la sentència del 25%, substituir-la i anul·lar-la. No es tracta de complir-la i que, en cas que s'hagi de desobeir, protegir els centres", ja que, segons ha remarcat, dona responsabilitat al Departament. "Si hi hagués risc de ser acusat per no acceptar la sentència, el que es busca és protegir els centres i que sigui el departament qui s'emporti les conseqüències penals". A més, ha recordat que la posició del Consell per la República, del qual en forma part, és clara: "Abans ens semblava un error que es canviés la llei i ara un encert que no és canviï".
L'eurodiputat també s'ha referit a la seva trobada amb Aragonès i la també exiliada Clara Ponsatí, on van "intentar" explicar-li al president que hi ha un "dol dins de l'independentisme que no s'ha volgut fer". Comín va insistit a la trobada que "la culminació del procés d'independència és molt difícil fer-lo sense defensar-te d'aquells que et fan la guerra". "No pots intentar fer les paus i guanyar la guerra alhora. No pots. Una guerra que no hem triat, una guerra que ha imposat l'Estat", ha reblat. Igualment, ha advertit sobre la idea de Catalunya sencera, de la qual ha parlat el president en les últimes ocasions. "Segons com plantegis l'objectiu de la Catalunya sencera, la conseqüència d'això és renunciar a culminar el procés d'independència", ha advertit.
Converses amb Aragonès
Per això, va intentar ser molt clar, segons les seves paraules, amb el president Aragonès, amb qui assegura que manté una bona relació personal, recordant-li que "el camí que ell proposa no ens porta a la independència, com a molt a eliminar la repressió". Per això, ha preferit pensar que Aragonès és més ingenu que cínic, "però quan li posem damunt la taula totes les evidències, hauria de reconèixer que no avancem a la independència".
Finalment, sobre la possibilitat que ERC s'integri en el Consell per la República, Comín ha detallat que hi ha hagut converses, però que els republicans han rebutjat entrar-hi, no per un motiu d'estructura o de presidència, sinó perquè dubten de la missió de l'organisme, "culminar el mandat de l'1-O".