Enguany, Junts per Catalunya farà tres anys que va marxar del Govern. Després que aquest espai polític ocupés durant dotze anys consecutius la Generalitat -l'últim any sense la presidència-, la militància del partit va decidir, a través d'una consulta, trencar amb Esquerra Republicana enmig de retrets d'incompliment contra l'aleshores president, Pere Aragonès. Gairebé tres anys després hi ha hagut fins a quatre eleccions: les municipals, al Congrés, al Parlament i a Europa. El resultat de tot plegat és que el màxim càrrec que ocupa algú del partit és la presidència del Parlament, amb Josep Rull, mentre que l'administració més rellevant que governen i presideixen és la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès -també és el partit amb més alcaldies-.
El president i líder de Junts, per això, segueix a l'exili pendent de l'aplicació de la llei d'amnistia, fet que dificulta enormement la política del partit. Després de les últimes eleccions, Puigdemont va renunciar a ocupar la figura del cap de l'oposició, que serveix, bàsicament, per visualitzar un líder de contrapès al president de la Generalitat. Mentre Junts, com a principal partit de l'oposició amb 35 diputats, fiscalitza el Govern presidit per Salvador Illa, el partit té centrat la major part del taulell de joc de la seva política al Congrés dels Diputats, on, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, depèn dels set diputats junters per governar.
El taulell de joc, a Madrid
Les mirades dels juntaires, a Madrid, estan posades sobretot en tres carpetes acordades amb el PSOE: l'oficialitat del català a la Unió Europea, la delegació de les competències d'immigració i l'aplicació de la llei d'amnistia. La primera carpeta està en el terreny de joc dels estats de la Unió Europea, que continuen debatent la qüestió en cerca de la necessitada unanimitat; la delegació de les competències d'immigració continuen bloquejades pels diputats de Podemos, necessaris perquè tiri endavant; finalment, l'aplicació de la llei d'amnistia també resta pendent, amb el Tribunal Constitucional, que ja va validar l'amnistia, que haurà de decidir la cautelar del líder de Junts al setembre.
La situació d'aquestes tres carpetes continua bloquejada, fet pel qual els juntaires, a través de la taula de negociació a Suïssa, apressen el PSOE perquè donin resultats. I, encara més, després dels casos de corrupció que han afectat l'entorn de Sánchez durant els últims mesos, com és el cas del ja exnúmero 3 del PSOE, Santos Cerdán, qui, precisament, era el principal interlocutor amb Junts. De fet, en un dels últims cara a cara al Congrés, la portaveu juntaire a Madrid, Míriam Nogueras, va advertir Sánchez que estava "en pròrroga", mentre que el vicepresident del partit, Toni Castellà, dies més tard, va demanar a Sánchez que entengués que el seu model és el concert econòmic com a nou sistema de finançament.
Oposició sense cap
Mentre totes les mirades estan posades en el paper de Junts al Congrés dels Diputats, al Parlament de Catalunya el grup parlamentari presidit per Albert Batet fa d'oposició a Illa, sense capacitat de sumar una majoria alternativa. I és que el president socialista, tal com ha anat fent aquest any, pot sumar a través de la majoria de la investidura, amb els 68 diputats de PSC, ERC i Comuns, i amb els 68 diputats de PSC, PP i Vox. Els juntaires no sumen amb una majoria independentista i l'única forma que tenen per fer castigar el Govern d'Illa és trencant els dos blocs a la vegada. Tot i això, Junts ha aconseguit posar d'acord la major part de l'oposició en comptades ocasions, com ara amb la reprovació i la petició de cessament per part del Parlament de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, pel caos de Rodalies; o per la reprovació de tot el Govern per la gestió de les infraestructures. Una altra de les característiques d'aquesta legislatura per part de Junts per Catalunya és que ERC és el partit amb qui més ocasions coincideix, en un 67,3%.
Amb l'exili de Puigdemont, el partit tampoc compta amb un líder visible a la cambra catalana, tot i que la portaveu parlamentària, Mònica Sales, ha anat agafant ascendència aquest últim any, fins al punt que s'ocupa de la major part de la coordinació interna del grup parlamentari. De fet, en més d'un cop Sales ha agafat la batuta de la sessió de control al president de la Generalitat, mentre habitualment ho fa Albert Batet com a president del grup. Tot i això, creixen les veus dins del partit i el grup parlamentari que demanen consolidar i fer visible un lideratge molt més clar, mentre que també demanen tenir més pes en la vida del partit i no tenir la mirada tan focalitzada a Madrid.
"Incompliments, desnacionalització i mala gestió"
Durant aquest any d'oposició, els juntaires també han posat el focus en els "incompliments, la mala gestió i la desnacionalització". Pel que fa als incompliments, el grup parlamentari ha fiscalitzat els acords amb Esquerra Republicana, sobretot pel que fa a Rodalies i finançament. En tots dos casos els juntaires consideren que els acords no són prou ambiciosos i no compleixen amb el que es va acordar. Mentre amb Rodalies asseguren que no es tracta d'un traspàs integral, amb el finançament creuen que ha passat de ser un "acord singular a un acord generalitzable" a totes les comunitats autònomes.
Un altre dels incompliments que apunten els juntaires és que Salvador Illa va prometre tenir els pressupostos del 2025 abans de l'1 de gener, cosa que no ha sigut així. La idea del president era acordar-ho amb els socis d'investidura, ERC i Comuns, però el president republicà, Oriol Junqueras, va descartar-ho per la manca d'avenços en els acords d'investidura. Pel que fa al partit de Carles Puigdemont, únicament van assistir a una reunió amb la consellera d'Economia, Alícia Romero. "No val la pena i no té sentit", va dir Sales, sortint de la reunió. Això sí, durant aquests últims mesos Toni Castellà ha anat demanant al Govern que els porti al Parlament i, durant els tràmits, negociar-los. De cara als pròxims comptes, fonts juntaires apunten que l'executiu encara no han contactat amb ells per negociar-los i preveuen que torni a passar com l'any passat, amb uns socis prioritaris clars per part de l'executiu. "Nosaltres hi assistirem tal com vam fer, però no es pot negociar si el govern no ens dona dades", lamenten.
Focus en Rodalies i Educació
Pel que fa a la "mala gestió" que apunten al Govern d'Illa. Els juntaires han posat sobretot el dit a la llaga en les crisis al Departament d'Educació. Conflictes com que 15.000 alumnes s'hagin quedat sense places de Formació Professional, els mals resultats en competències bàsiques, les rectificacions als exàmens de selectivitat o els errors en les adjudicacions de professors han estat seguits de ben apropo per Junts per Catalunya. Però també han fiscalitzat problemàtiques en altres departaments, com ara el que consideren la "mala gestió" comunicativa del Govern durant l'apagada general, les rectificacions amb el decret de la taxa turística o la gestió de la crisi a la DGAIA. De fet, un dels clatellots que ha aconseguit Junts cap al Govern en més d'una ocasió és per part del Consell de Garanties Estatutàries, qui s'ha queixat de l'abús dels decrets llei per part de l'executiu de Salvador Illa, en comptes de tramitar les propostes com a projectes de llei. Un exemple, més enllà de la taxa turística, també hi ha el de l'impost de transmissions patrimonials o les mesures per a l'habitatge.
Pel que fa a la desnacionalització, Junts per Catalunya ha criticat les reunions d'Illa amb el rei Felip VI, l'ús de la bandera espanyola en actes de la Generalitat, l'ús del castellà per part del president, la gestió amb les obres de Sixena al MNAC o que Illa "no alci la veu" demanant recursos i exigint canvis al president del govern espanyol.
Les propostes de Junts topen amb la majoria dels partits d'esquerres
Finalment, els juntaires també han volgut ser propositius per evitar la imatge "patufet rondinaire". Tot i això, segons apunta Mònica Sales a El Nacional.cat, Junts per Catalunya es troba que PSC, ERC i Comuns ja van a la Junta de Portaveus amb "tot pactat" per evitar que les seves propostes tirin endavant de forma "urgent". Un exemple, segons exposa Junts per Catalunya, són les propostes per presentar a la Mesa del Congrés una proposició de llei per fer front al fenomen de l'ocupació il·legal d'immobles per tal d'efectuar el desallotjament en un termini de 48 hores; un altre exemple és la proposició de llei de modificació de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals, i de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, relacionat també amb les ocupacions; finalment, posen d'exemple la proposició de llei de modificació del decret legislatiu 1/2010 pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, amb relació al règim d'ús del sòl no urbanitzable.
"És evident que el tripartit bloqueja les propostes sectorials de Junts, com aquestes en matèria d’habitatge, ja sigui per tràmit ordinari, per lectura única o per via d’urgència", lamenta Sales, que també posa sobra la taula una proposta de Junts per tirar endavant una ponència conjunta sobre la proposició de llei de l'habitatge. A més els juntaires es topen amb la majoria de la investidura d'Illa en altres exemples, com la llei de mecenatge, la llei d'atenció pal·liativa pediàtrica integral, mentre que també han rebutjat una llei de mesures urgents de suport econòmic i la regulació del lloguer de temporada i l'arrendament d'habitacions. L'única proposició de llei que Junts ha presentat en solitari i que està tramitant-se és la sobre el patrimoni cultural immaterial i de l'associacionisme cultural -en tramitació conjunta amb el projecte de llei del Govern-. Els juntaires, alhora, han registrat esmenes al projecte de llei del Govern sobre memòria democràtica.
Fins a 20 proposicions de llei presentades
Amb tot, Junts ha presentat fins a 10 proposicions de llei en solitari i 10 més amb altres grups parlamentaris. Han presentat fins a 258 propostes de resolució, han fet 48 interpel·lacions al Govern, 579 preguntes escrites i han intervingut fins a 341 vegades al ple, així com han demanat fins a sis vegades la compareixença del president Illa i altres 18 de consellers. També s'han celebrar fins a tres plens monogràfics a proposta seva i s'han reunit amb 460 entitats i assistit a més de 1.300 actes. Segons Sales, l'objectiu de tot plegat és "fiscalitzar el Govern de Salvador Illa" i "demostrar que hi ha una alternativa sòlida i preparada al Govern i als seus socis". "Fem la feina que el Govern no fa i aportem solucions allà on el tripartit posa problemes", reivindica. En tot cas, el grup parlamentari juntaire farà unes jornades de treball abans del debat de política general del 7, 8 i 9 d'octubre per endreçar les seves prioritats del nou curs polític, a pendents de Sánchez i amb un grup de treball en marxa al partit per assumir legislativament les competències d'immigració.