Poques hores després del tret de sortida a la campanya electoral pel 26-J, els principals partits estatals hauran d'afrontar la cursa coneixedors dels resultats que els augura l'enquesta preelectoral del CIS. Si les eleccions fossin avui, el Partit Popular (PP) seria la primera força (118-121), seguit d'Unidos Podemos i les confluències (88-92), que consolidaria el sorpasso, amb la caiguda del PSOE a la tercera posició (80), i el manteniment de Ciutadans en el quart lloc (38-39).

Cadascun té uns objectius diferents, determinats pel punt on voldran ser el 27-J per a la conformació de pactes. Tanmateix, els resultats han col·locat els socialistes com a peça essencial del tauler, que podria arribar a decidir si dóna suport al govern del PP, o un de Podemos, per activa o per passiva, en ambdós casos. La decisió comportarà un govern oposat ideològicament, amb dues visions d'entendre el projecte de país: el moderat-conservador, o el d'esquerres-progressista. 

Partit Popular: resistir i gran coalició

Amb el lema "A favor", l'objectiu primer del PP fins a aquest dijous era assolir el màxim d'escons als seus feus rurals i entre els majors de 65 anys, per tal de sumar amb Ciutadans i governar fregant la majoria. Fins al moment, PP i C's havien estat vasos comunicants; però gràcies al pacte amb el PSOE, els d'Albert Rivera havien començat a pujar en intenció de vot. 

El pacte no es preveia fàcil: Rivera havia demanat en moltes ocasions suplantar Rajoy per algú altre, com a conseqüència de la corrupció dins del partit. Tanmateix, havia anat reculant posicions i ambdós semblaven cada cop més proclius a una entesa. En aquest escenari, la previsió del cap de campanya, Jorge Moragas, era arribar als 130 escons, defensar el manteniment de líder popular i garantir la continuïtat del seu programa. Per aquest motiu fa uns dies van anunciar que lluitarien per entrar en 8-9 províncies, on C's no va obtenir diputat, però en va dificultar l'assoliment al PP. 

Amb les enquestes preelectorals actualitzades, el PP haurà de beure del seu pla B, com fa unes setmanes anunciava El Nacional. L'estratègia de polaritzar el vot i atiar la por als extremismes li serveix per ser el vot útil de la dreta, en detriment de C's. Alhora, li serveix per presentar-li al PSOE un marc amb què agafar-se a la gran coalició: si Podemos és "el caos", els partits "constitucionalistes" haurien de sumar esforços entre ells, que és el mantra que a Gènova han repetit per activa i per passiva les darreres setmanes.

De fet, és simptomàtic que Rajoy no volgués el cara a cara amb Sànchez: per què enfrontar-se amb algú de qui persegueix un favor, tot situant-lo en l'extrem on vols tenir a Iglesias? Gènova fugirà de la bel·ligerància entre ambdós durant la campanya.

- El PP aposta pel 'microtargeting' per esgarrapar vot de C's
- El pla B de Rajoy: empènyer el PSOE a l'abstenció, per governar
- Rajoy aplana el camí de Sánchez perquè li faciliti governar

Unidos Podemos: mantenir el sorpasso

Amb el lema "Un país amb tu" i gràcies a una pinça de 88-92 escons, la coalició forjada per Pablo Iglesias i Alberto Garzón ha assolit l’objectiu que esperaven: la possibilitat de sorpasso al PSOE. Ja col·locats en un segon lloc amb una distància ampla, situarien els de Pedro Sánchez en la tessitura que desitjaven des d’un primer moment: la de forçar-los a triar entre Rajoy o Iglesias. És a dir, entre la gran coalició, o el govern d’esquerres a la valenciana. 

L'aparició del sorpasso podria venir motivada pel fet d’haver blindat l’esquerra, i haver esdevingut el vot útil dels ciutadans progressistes. Aquests es podrien sentir seduïts per la mà estesa de la formació morada a un pacte amb Ferraz. Els podemistes han venut en les darreres setmanes el relat de fer el sorpasso al PP, i no s’han mostrat gens bel·ligerants amb Sánchez ni els barons, deixant pla el camí per atansar-los la mà després del 26-J.

L'ofensiva de la formació verda-morada, transcorrerà al Mediterrani, extremant la pressió sobre Andalusia, després d'haver-se fet amb Catalunya de la mà d'En Comú Podem. No per casualitat, aquestes regions més poblades, van ser els històrics caladors dels expresidents Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, amb un perfil de votant d'esquerres.

- Microaportacions, patriotisme i ciència: la campanya de Podemos
- Podemos busca el sorpasso al PSOE a Andalusia enmig del cas dels ERO

PSOE: mobilitzar vots, salvar el coll de Sánchez

Sota la idea d' "Un Sí pel Canvi", i després de conèixer l’adveniment d’un hipotètic sorpasso, el PSOE haurà d’intentar mobilitzar els seus votants, desanimats davant les dificultats per mantenir-se com a segona força del tauler electoral. 

Els electors del PSOE tenen un perfil estadísticament menys interessat en la política i més abstencionista: jubilats, ciutadans majors de 55 anys, dones, o treballadors no qualificats. A més, la jugada d'Unidos Podemos ha empès el PSOE a lluitar pel centre amb Ciutadans, que li pren vot de joves socialistes contents amb la gestió de Rivera durant les negociacions. No per casualitat, Sánchez va citar l'expresident centrista Adolfo Suárez fa unes setmanes: la guerra a Rivera és encoberta però haurà de ser present per sobreviure.

El secretari general socialista haurà de lluitar també internament per mantenir la confiança dels seus companys, evitant que cap baró li munti un motí públicament, fet que podrien castigar els ciutadans. I mentrestant, el madrileny haurà de començar a decidir a qui li dóna la governabilitat, a la llum de les enquestes: o ser el facilitador de la gran coalició, o llimar les aspreses amb Iglesias i esdevenir el seu vicepresident. Amb tot allò que comporta: també el dret a decidir.

- Sánchez es llançarà al 'porta a porta' per esmorteir el 'sorpasso' d'Unidos Podemos

Ciutadans: tenir visibilitat, esgarrapar el PSOE

El fet de jugar a ser partit frontissa, com ha fet Ciutadans en els darrers mesos, sumat a la polarització de la campanya per part de PP i Podemos, ha adjudicat a Rivera un paper menys protagonista. Tanmateix, li ha servit per a sostenir els seus 40 diputats (38-39) a la llum del CIS. Ara bé, escenificacions com el viatge a Veneçuela no li fan cap favor: si polaritza la campanya, el vot útil moderat serà per a PP. Per contra, la formació taronja podria aprofitar el filó de rebre vots socialistes, deixant de banda el pacte de no-agressió instal·lat silenciosament entre ells. Això, i consolidar els vots dels liberals joves, que provenien de Gènova gràcies a la bretxa generacional. 

- C's extremarà l'ofensiva pel vot jove amb Periscope i Change.org
- Rajoy i Rivera apropen posicions per facilitar un pacte de govern

Així les coses, sembla que unes terceres eleccions no serien d'esperar en un moment en què la Unió Europea i els poders econòmics adverteixen sobre l'incompliment dels objectius de dèficit i les conseqüències negatives de la incertesa política. PP o Podemos, a la llum del CIS, és el repte a què Sánchez s'haurà d'enfrontar, col·locant-se en un autèntic Zugzwang: aquella posició en què es troba el jugador d'escacs, quan faci el moviment que faci, només pot acabar en un escenari pitjor.