El debat sobre l’amnistia podria castigar de valent Pedro Sánchez i les seves aspiracions electorals. El CIS ha publicat aquest dimecres un baròmetre en el qual retalla la distància entre el PSOE i el PP a menys d’un punt, per molt que els socialistes es mantinguin en la primera posició en els càlculs del Centre d’Investigacions Sociològiques. En el baròmetre publicat fa un mes, la distància entre els dos principals partits espanyols era d'1,8 punts; i aquest dimarts aquesta distància s'ha rebaixat a només quatre dècimes. Paral·lelament, aquest sondeig ressitua Esquerra Republicana per davant de Junts per Catalunya. La formació de Gabriel Rufián aconseguiria l'1,9% dels vots; mentre que la formació capitanejada a Madrid per Míriam Nogueras s'enduria l'1,3% dels suports. 

 

El baròmetre publicat pel CIS, però, deixa una tímida bona notícia per a Pedro Sánchez: amplia la distància entre Sumar i Vox en favor de Yolanda Díaz. Aquest sondeig situa el partit de la vicepresidenta segona del govern espanyol com a tercera força més votada en unes noves eleccions, amb el 12,7% dels vots; més de dos punts per sobre que el partit liderat per Santiago Abascal. L'extrema dreta de Vox queda relegada a la quarta posició, amb el 10,1% dels vots. Paral·lelament, Bildu continuaria com la formació favorita pels bascos que opten per candidatures nacionalistes. L'esquerra abertzale superaria el PNB una altra vegada (0,9% contra 0,8%). El BNG també aconseguiria el 0,8% dels vots. I, curiosament, el PACMA seria la setena força més votada a l'Estat, amb l'1% dels vots. 

Les enquestes per a aquest baròmetre s’han realitzat a principis d’aquest mes d’octubre. És a dir, l’amnistia no només feia dies que ja era al centre del debat públic, sinó que el mateix Pedro Sánchez ja havia fet declaracions encaminades a aplanar el camí a l’exoneració d’independentistes. L’escenari, per tant, era el següent: ja havia fracassat la investidura d’Alberto Núñez Feijóo per convertir-se en nou president del govern espanyol, i la pilota ja era als peus de Pedro Sánchez. Durant els primers 12 mesos d’octubre, l’actualitat política se centrava en l’amnistia i l’autodeterminació, per l’exigència de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana per mantenir el líder socialista a la Moncloa.

A principis de mes, el president del govern espanyol va aplanar el camí a l’amnistia reivindicant “l’encert” d’indultar els presos polítics, i va apel·lar a “l’hora de la política, del compromís amb el país i la generositat”. Va prometre, també, continuar governant el país —si aconsegueix la majoria necessària al Congrés— tenint en compte "la pluralitat del parlament" i la "diversitat de la nació". Ara bé, Sánchez va rebutjar de ple celebrar cap referèndum d’autodeterminació a Catalunya que pregunti als catalans sobre la independència del seu país.

Dies més tard, però també a principis d’octubre, Sumar va anunciar que presentaria la seva proposta de llei d’amnistia. Un cop aquest informe jurídic ja va ser avançat per ElNacional.cat i El Periódico, el president del govern espanyol va reaccionar-hi. Va deixar ben clar que la proposta del partit de Yolanda Díaz no és la mateixa que la del PSOE, però va mantenir ben oberta la porta a tirar endavant una llei d’amnistia. És més, en una conversa informal amb periodistes, el líder socialista va assegurar que el seu partit presentaria la seva proposta quan la resta de formacions polítiques fessin la seva.

Segon baròmetre del CIS des del 23-J

En el darrer baròmetre del CIS, publicat fa un mes, l’institut sociològic situava el PSOE com a clar guanyador d’unes noves eleccions generals. L’organisme presidit pel socialista José Félix Tezanos col·locava el partit de Pedro Sánchez gairebé dos punts per sobre del PP (33,5% contra un 31,7% dels vots). I també pronosticava un empat entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana en percentatge de suport a les urnes. Era el primer baròmetre que es publicava des de la celebració de les eleccions generals del 23-J, després d’haver passat tot el mes d’agost de ressaca postelectoral, i a les portes que el Congrés dels Diputats tombés la investidura d’Alberto Núñez Feijóo com a president del govern espanyol.

 

A més, Electomanía va fer aquell 21 de setembre un càlcul de repartiment d’escons a partir del que preveia el CIS, i enviava bones notícies cap a Ferraz. El portal concloïa que, amb aquell sondeig a la mà, el PSOE deixaria de necessitar Junts per Catalunya en l’aritmètica parlamentària, i que Pedro Sánchez podria mantenir-se a la Moncloa sense haver de convèncer Carles Puigdemont.