De l’1 de gener del 2013 a l’actualitat. És el perímetre que proposa Sumar per a una llei d’amnistia que exoneri les “accions” dutes a terme amb motiu del procés. Això no només inclouria, doncs, la configuració i celebració del referèndum de l’1-O del 2017. La formació de Yolanda Díaz també proposa exonerar la consulta del 9-N del 2014. I també quedarien exempts de cap culpa els que van participar en la batalla d’Urquinaona, perquè el text proposa perdonar tota aquella gent que va protestar en decisions preses pel govern o la justícia espanyola en motiu del Procés; és a dir, les protestes postsentència.
Sumar proposa, segons el document que ha publicat en exclusiva ElNacional.cat i ha estat avançat per El Periódico, emparar en la mesura de gràcia “totes les accions o omissions d’intencionalitat política vinculades a l’objectiu d’aconseguir l’autodeterminació de Catalunya tipificades com a infraccions penals o administratives que haguessin tingut lloc entre l’1 de gener del 2013 i el moment d’entrada en vigor d’aquesta llei”. El text defensa, també, la bidireccionalitat de la llei. És a dir, que els policies espanyols i guàrdies civils processats per haver apallissat catalans durant la celebració del referèndum de l’1-O també quedarien emparats per aquesta amnistia. Però afegeix un matís, deixa fora de l’amnistia les actuacions de policies “susceptibles de ser qualificades de delictes de tortura i altres delictes contra la integritat moral o de delicte de detencions il·legals de l’autoritat o funcionari públic”.
El 9-N i l'1-O, dins de l'amnistia
El document proposat per Sumar defensa amnistiar qualsevol acte relacionat amb la “preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del procés participatiu relatiu a la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9-N com el referèndum d’autodeterminació de l’1-O”. “Així com tot el desenvolupament a la via pública o per qualsevol altre mitjà en defensa d’aquest referèndum o realitzat com a protesta contra les decisions governamentals o judicials encaminades a impedir la seva celebració o a perseguir penalment o administrativa els seus responsables”, afegeix el text.
La proposta que fa Sumar, però, deixa fora d’aquest marc Laura Borràs. I, en principi, i per citar un altre exemple, sí que amnistiaria el ciutadà madrileny Dani Gallardo, en tant que el text reivindica la “independència del seu lloc de comissió”. Aquesta proposta situa l’inici de l’amnistia al 2013 i no al 2014 (consulta del 9-N) perquè va ser el mes de gener del 2013 quan el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració de sobirania en la qual es reivindicava el dret a decidir dels catalans.
Sigui com sigui, és una proposta pràcticament igual a la que van presentar el 2021 al Congrés dels Diputats Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP i el PDeCAT. Llavors, que Pedro Sánchez encara no havia aprovat els indults als presos polítics catalans, els partits independentistes calculaven que es podien amnistiar unes 2.800 persones.
Defensa la constitucionalitat d'una amnistia
El document de Sumar fa una argumentació prèvia a l'articulat de la proposta. I en aquest pròleg admet que actualment hi ha un debat sobre la constitucionalitat d'una llei d'amnistia. Tot i reconèixer que hi ha diverses "opinions" sobre aquesta qüestió, el text exposa diversos exemples de jurisprudència del Tribunal Suprem i del Constitucional que justifiquen aprovar una llei d'aquest estil. I assenyala que l'amnistia no està prohibida a la carta magna espanyola. Per la qual cosa els tribunals no haurien de tombar un text que exonerés els independentistes perseguits pel Procés.
El PSOE, sobre la proposta de Sumar: "No és la nostra posició"
El ministre de Presidència i membre de la comissió negociadora del PSOE, Félix Bolaños, ha volgut deixar ben clar aquest divendres que aquest document reflecteix la posició de Sumar, no la seva. "El document és respectable, però no és la posició del PSOE", ha aclarit el ministre en funcions, que ha advertit des de la delegació del govern espanyol a Catalunya que els partits s'enfronten a "setmanes intenses de negociacions, contactes i converses". Com ha fet Pedro Sánchez des que el rei Felip VI li va encarregar la investidura, Bolaños tampoc no ha fet servir la paraula "amnistia".