Ceuta no vol tornar a viure el que va passar el 30 de juliol. Després que unes 72.000 persones travessessin la frontera des del Marroc, el Govern espanyol ha desplegat un dispositiu extraordinari per intentar evitar que una nova entrada massiva torni a desbordar la ciutat autònoma, sobretot davant l'amenaça d'una data marcada el 15 d'agost... o abans. Terra, mar i aire. La frontera està ara molt més vigilada que fa només una setmana: gairebé 300 antidisturbis, centenars de guàrdies civils, uns 2.000 militars, dues fragates, altres vaixells de l'Armada i de la Guàrdia Civil, embarcacions ràpides, bussejadors, un helicòpter, drons i una barrera flotant. Durant els últims dies han proliferat a TikTok, Facebook, Instagram i altres xarxes socials missatges que criden a intentar una nova entrada a Ceuta. La data que apareix repetidament a les convocatòries és el 15 d'agost, però les forces de seguretat no miren únicament aquell dia. Precisament perquè els possibles organitzadors saben que Espanya està preparant un desplegament especialment intens per al dia 15, les autoritats no descarten que un eventual intent pugui avançar-se per buscar l'efecte sorpresa.
Algunes publicacions fan servir referències com "15/08" o al-hajma —ofensiva o embat— i assenyalen la localitat marroquina de Fnideq (Castillejos), a tocar de la frontera, com a possible punt de partida. Les forces de seguretat es prenen seriosament aquests moviments, tot i que demanen prudència. Que existeixi una convocatòria no significa que acabi materialitzant-se ni, encara menys, que pugui assolir les dimensions del 30 de juliol. Hi ha una diferència fonamental: aquesta vegada Espanya l'espera.
De frontera desbordada a ciutat blindada
En poc més d'una setmana, Ceuta ha passat del desbordament al blindatge. Gairebé 300 antidisturbis. Centenars de guàrdies civils. Uns 2.000 militars. Dues fragates, la Santa Maria i la Navarra a la badia sud de Ceuta per reforçar el dispositiu militar. El BAM Rayo. El Servei Marítim ja disposa a Ceuta de dues embarcacions mitjanes i quatre zòdiacs reforçades per un vaixell de suport logístic. El Duque de Ahumada, amb una dotació de dotze guàrdies civils. Embarcacions ràpides. Bussejadors. Un helicòpter, i també s'hi han incorporat cinc patrons d'embarcació, tres mecànics-mariners i pilots de drons. I una barrera flotant de mig quilòmetre al Tarajal. Un desplegament extraordinari davant d'una convocatòria que ningú pot assegurar que acabi materialitzant-se, però que el Govern no està disposat a menystenir. El 30 de juliol, Ceuta va quedar desbordada. Davant el 15 d'agost, Espanya vol que la frontera estigui preparada per terra, mar i aire.
🪖 🇪🇸 La Armada ha reforzado su presencia en Ceuta con la llegada de las fragatas Santa María y Navarra. Ambos buques se suman al BAM Rayo, desplegado el pasado lunes, y al buque de apoyo logístico atracado este jueves en el puerto ceutí para reforzar las capacidades de las… pic.twitter.com/oefKy15zJX
— Tribuna Digital7 (@TribunaLibreES) August 7, 2026
Una de les principals potes del blindatge és el reforç de la Policia Nacional. Aquest divendres s'ha anunciat l'arribada d'una nova unitat de 45 agents de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP), que se suma als 225 efectius desplegats des del 30 de juliol, procedents principalment d'Andalusia i de la UIP Central. El reforç extraordinari d'antidisturbis arriba així als 270 agents. A aquests efectius s'afegeixen sis especialistes de la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres per donar suport a les tasques d'identificació i documentació, i sis agents més de la Comissaria General d'Informació. Interior també ha activat un mecanisme de serveis extraordinaris perquè membres de la UIP i de la Unitat de Prevenció i Reacció (UPR) destinats a Ceuta puguin ampliar voluntàriament les seves hores de treball. L'objectiu és augmentar la presència policial no només a la frontera, sinó també als carrers d'una ciutat que encara intenta recuperar la normalitat.
220 guàrdies civils més i 2.000 militars
La Guàrdia Civil també ha reforçat considerablement el seu dispositiu. L'Agrupació de Reserva i Seguretat (ARS), dedicada a la vigilància fronterera, ha rebut tres nous escamots amb un total de 60 agents. A més, la unitat de Seguretat Ciutadana s'ha reforçat amb 160 guàrdies civils procedents de diferents unitats d'Andalusia. En total, són almenys 220 guàrdies civils de reforç en aquests dos dispositius. Però la imatge més contundent del desplegament terrestre és la presència militar. Uns 2.000 membres de les Forces Armades destinats a Ceuta col·laboren amb el dispositiu activat després de la crisi. La capacitat d'actuació de l'Exèrcit en aquest tipus de situacions és diferent de la que tenen la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, però la seva presència permet reforçar el dispositiu i té també un evident component dissuasiu. Defensa preveu mantenir el desplegament mentre Interior ho consideri necessari.
Bussejadors, helicòpter i drons
La vigilància arriba també sota l'aigua i des de l'aire. Dos grups del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) d'Andalusia, formats per vuit bussejadors, s'han incorporat al dispositiu de Ceuta. Mentrestant, el Servei Aeri de la Guàrdia Civil s'ha reforçat amb un helicòpter, i aquest cap de setmana s'hi incorpora també un grup de drons per fer tasques de vigilància. La combinació permet observar els moviments al voltant de la frontera des de diferents punts i reaccionar amb més rapidesa davant qualsevol concentració inesperada. El blindatge de Ceuta és, per tant, literal: efectius a terra, vaixells al mar i vigilància des de l'aire.
A tota aquesta presència policial i militar s'hi suma un nou obstacle físic. Al costat de l'espigó del Tarajal s'ha instal·lat una barrera flotant d'uns 500 metres destinada a dificultar les entrades nedant des del Marroc. Es tracta d'un dels punts més sensibles de la frontera marítima i d'una de les zones que històricament s'han utilitzat per intentar arribar a territori espanyol vorejant l'espigó. La nova infraestructura, juntament amb l'increment de les patrulles marítimes i la presència de bussejadors i vaixells, busca tancar una de les vies que més preocupen les forces de seguretat.
Hoy ha comenzado la instalación de las barreras de contención en el espigón del Tarajal (Ceuta), en un operativo conjunto de la Guardia Civil, la @Armada_esp y @salvamentogob Marítimo (Sasemar).
— Guardia Civil (@guardiacivil) August 1, 2026
✔️ El dispositivo consta de una barrera neumática de 500 metros, reforzada con una… pic.twitter.com/gRlBK2kk7D
La clau també és al Marroc
El precedent que dona cert marge d'optimisme és el del 15 de setembre de 2024, quan una convocatòria per intentar accedir massivament a Ceuta no va provocar una crisi comparable. La coordinació amb les autoritats marroquines i el desplegament de seguretat als dos costats de la frontera van impedir aleshores que la situació es descontrolés. I aquí apareix una de les grans incògnites d'aquesta nova alerta. Espanya pot desplegar policies, soldats, fragates, drons i helicòpters, però hi ha un factor que continua sent determinant: què passi a l'altre costat de la frontera. El Marroc també ha incrementat la presència de les seves forces de seguretat a la zona de Fnideq per intentar impedir que es produeixin noves concentracions massives amb destinació a Ceuta.
La cooperació de Rabat serà decisiva. El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, ha expressat aquests dies la inquietud que existeix a la ciutat. Després de reunir-se amb Felip VI, va assegurar que Ceuta està "amb l'ànima en suspens" i va advertir de la vulnerabilitat que suposa que la seguretat de la frontera depengui també d'un tercer país que no reconeix la sobirania espanyola sobre la ciutat. Vivas també ha portat la crisi fins al Parlament Europeu, on ha reclamat "blindar" la frontera amb més recursos humans, mitjans materials i infraestructures, així com una implicació més gran de la Unió Europea.
Jornades de fins a 16 hores
Però mantenir un dispositiu d'aquestes dimensions té un cost que no es veu a simple vista. L'Associació de Tropa i Marineria Espanyola (ATME) ha valorat positivament l'arribada de nous mitjans de Defensa, però reclama que els vaixells i el material vagin acompanyats de més personal per garantir els relleus i els descansos. L'associació denuncia que alguns militars han arribat a fer jornades de fins a 16 hores i alerta de les dificultats per compensar posteriorment aquest excés de feina davant la falta de personal disponible. "Els militars no som robots ni màquines; necessitem descansar, alternar-nos i, sobretot, necessitem relleus de personal", ha advertit el president de l'ATME, Marco Antonio Gómez. És l'altra cara del desplegament: no només cal mobilitzar recursos, sinó ser capaç de mantenir-los operatius si l'alerta s'allarga durant dies o setmanes.
Una ciutat encara marcada pel 30 de juliol
Tot aquest dispositiu s'ha aixecat mentre Ceuta encara intenta gestionar les conseqüències de l'entrada del 30 de juliol. La ciutat continua fent front a una situació excepcional, amb més d'un miler de menors sota tutela, centres d'acollida sotmesos a una enorme pressió i investigacions obertes per localitzar i identificar persones desaparegudes. La Guàrdia Civil ha reforçat els mecanismes d'atenció als familiars que busquen persones de les quals no tenen notícies, mentre els serveis forenses i la Fiscalia també han rebut reforços per afrontar les conseqüències de la crisi. És en aquest escenari, amb la ferida del 30 de juliol encara oberta, que arriba la nova amenaça. I la pregunta que queda a l'aire és si tot aquest dispositiu serà suficient per impedir una nova allau de migrants massiva si aquesta es produís.