Saxònia-Anhalt vota aquest diumenge amb l’AfD com a clara favorita. La formació d’extrema dreta podria superar el 40% dels vots i quedar molt per davant de la CDU, que governa actualment el land. El resultat pot ser històric, però la victòria electoral no garanteix el poder: la gran pregunta serà si la resta de partits aconsegueixen sumar prou escons per mantenir l’AfD fora del govern.
Els sondejos situen la CDU al voltant del 20% i deixen la resta de formacions a força distància. Per a l’AfD, encapçalada a Saxònia-Anhalt per Ulrich Siegmund, seria una confirmació del seu creixement a l’est d’Alemanya. Siegmund, de 35 anys, representa una nova generació de dirigents del partit, amb una comunicació molt centrada en el contacte directe amb els votants i en les xarxes socials.
La seva campanya ha posat la immigració i la seguretat al centre del discurs. Segons destaca el portal DW, el programa de l’AfD a la regió planteja un enduriment considerable de la política migratòria, amb més deportacions, més controls i restriccions als programes d’integració. El partit també defensa la creació de patrulles ciutadanes voluntàries com a suport a la policia.
Algunes d’aquestes propostes, però, no depenen exclusivament del govern regional i podrien topar amb competències del govern federal o amb la legislació europea. Així, la mateixa cadena recull les advertències de juristes sobre els riscos que podrien comportar algunes de les mesures en matèria de seguretat.
Desgast dels partits tradicionals
Més enllà del programa de l’AfD, les eleccions posen sobre la taula el desgast dels partits tradicionals. La CDU continua sent la principal alternativa, però necessita entendre’s amb altres forces per poder governar. El problema és que la suma no és senzilla.
Els partits petits poden acabar tenint la clau. Els Verds, el FDP i l’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) es mouen al voltant del 5%, el llindar necessari per entrar al Parlament regional. Si alguna d’aquestes formacions queda fora, la distribució dels escons pot canviar completament les opcions de formar govern.
La CDU manté, a més, el seu rebuig a pactar amb l’AfD. Però també descarta governar amb Die Linke, segons recull el portal alemany. Això deixa poc marge als democristians i converteix cada escó en una peça important del trencaclosques postelectoral.
Per què creix l'AfD?
L’ascens de l’AfD no s’explica només pel vot contrari a la immigració. La cadena DW assenyala també que els partits tradicionals alemanys estan perdent suport entre els ciutadans d’origen estranger, un electorat que durant anys havia estat més proper a la CDU, l’SPD o els Verds. La ultradreta intenta aprofitar aquest desplaçament per ampliar la seva base electoral.
Saxònia-Anhalt és, a més, un territori amb una càrrega històrica particular. Mediapart, en un article recollit per infoLibre, recorda que l’antic estat d’Anhalt va ser el primer territori alemany que va situar un nazi, Alfred Freyberg, al capdavant d’un govern regional, el 1932. La comparació amb l’actualitat té límits evidents, però la coincidència històrica ha tornat a posar el land sota els focus.
El que passi diumenge serà important més enllà de Saxònia-Anhalt. L’AfD ja ha demostrat que pot ser la força més votada en territoris de l’est alemany, però encara no ha aconseguit governar cap land. Una victòria contundent i, sobretot, la impossibilitat de les altres forces de construir una majoria alternativa reforçarien la seva aspiració de deixar de ser un partit de protesta i convertir-se en una força de govern.
Per això, aquest diumenge no només estarà en joc quants vots aconsegueix l’AfD. També es posarà a prova fins a quin punt els partits tradicionals alemanys són capaços de mantenir el cordó sanitari al voltant de la ultradreta.