Indignació i ràbia. És el que han expressat aquest vespre més de 200 persones davant la delegació del govern espanyol a Barcelona, des d'on han exigit saber la veritat del què va passar en l'atemptat del 17 d'agost a Catalunya, després que l'ex comissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo hagi declarat davant l’Audiència Nacional que els atemptats a Barcelona i Cambrils van ser fruit d’un “error de càlcul” del CNI, el servei d’intel·ligència espanyol.

"El CNI va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya", ha dit Villarejo, una definició ben desafortunada per uns actes terroristes que van costar la mort de 16 persones i 140 ferits. És així com desenes de persones han protestat a la capital catalana reclamant justícia, en una convocatòria sota el títol "Contra la seva violència, independència" promoguda per l’Assemblea Nacional Catalana i on han assistit, entre altres, el conseller Jordi Turull, i els representants de Junts Jordi SànchezElsa Artadi i Francesc de Dalmases.

Jordi Turull. Manifestación en delegación del Gobierno tras palabras de Villarejo sobre CNI y 17-A - Sergi Alcàzar

Jordi Turull a la protesta per exigir la veritat del 17-A / Sergi Alcàzar

Des d'allà, la presidenta de l'entitat independentista, Elisenda Paluzie, ha explicat que no volen normalitzar les declaracions de Villarejo perquè hi ha una cosa que preval per sobre de totes, el dret a la veritat, que l'han de tenir les víctimes, els seus familiars i el conjunt de la ciutadania de Catalunya: "Per això hem convocat, per exigir la veritat". 

La convocatòria, que s'ha allargat una hora, s'ha desenvolupat sense incidents, i en ella els participants s'han adreçat al govern espanyol amb clams com "estat espanyol terrorista", "fora les forces d'ocupació", "CNI assassí", i també han protagonitzat un minut de silenci en record a les víctimes de l'atemptat. A banda, hi havia cartells que reclamaven la independència i la llibertat, a més de diverses estelades. 

Manifestación en delegación del Gobierno tras palabras de Villarejo sobre CNI y 17-A - Sergi Alcàzar

Manifestants a la delegació del Govern / Sergi Alcàzar

Resposta contundent de les autoritats catalanes

Més enllà de la mobilització al carrer Mallorca de Barcelona, les declaracions de Villarejo han causat una forta indignació entre les principals autoritats catalanes. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit que si les paraules de Villarejo són certes, calen explicacions urgents: “Coneixem bé com funcionen les clavegueres de l’Estat, per això exigim que s’investigui per tal d'esclarir la veritat”. També ha anunciat que han demanat als serveis jurídics de la Generalitat que estudiïn les declaracions i les accions legals pertinents que es puguin emprendre.

Per la seva banda la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha acusat el govern espanyol “d’ocultar informació” sobre l’atemptat, i ha assegurat que és absolutament imprescindible” saber la veritat, mentre que ha argumentat que no s’ha d'ocultar més informació sota la premissa del secret oficial, ja que no aporta credibilitat. Així mateix, ha encarregat als serveis jurídics del Parlament que preparin una denúncia a Fiscalia perquè s'investiguin els fets que es desprenen de les declaracions. 

 

També el president Carles Puigdemont ha defensat que l'Estat espanyol té responsabilitats en l'atemptat a la Rambla, sobretot per la seva negativa a investigar a fons les connexions del cervell de l'atemptat, l'imam de Ripoll, amb els serveis secrets espanyols. Segons el president, les declaracions de l'excomissari tenen validesa, ja que ha estat "al rovell de l'ou de la claveguera que hi ha a l'Estat espanyol". I, per tant, sap de què parla.

No és tot. Sis partits amb representació al Congrés dels Diputats (Junts, ERC, CUP, Bildu, PdeCat i BNG) i Més per Mallorca han registrat una petició per crear una comissió d'investigació sobre els atemptats del 17-A després de les declaracions de l'ex comissari. Els set partits consideren que aquestes declaracions són una acusació "greu" de col·laboració del CNI amb cèl·lules terroristes jihadistes "i la utilització del terrorisme d'Estat contra població civil per part dels serveis d'intel·ligència i els cossos de forces i seguretat de l'Estat".