Se sap molt poca cosa sobre la batejada com a Operació Judes contra els CDR. El secret de sumari, que només sembla saltar-se la Fiscalia i la Guàrdia Civil, manté el secretisme. Més enllà de filtracions parcials a mitjans de comunicació, només se sap del cert que se’ls acusa de terrorisme, que en van deixar dos en llibertat i que ni tan sols els van aplicar la llei antiterrorista. I que, segons el jutge, “existeixen indicis” que formarien part d’un grup terrorista anomenat Equips de Resposta Tàctica (ERT), del qual ningú no n’havia sentit parlar abans. Casualment el nom s’assembla a l’Equip Tàctic de Resposta i Rescat de la Guàrdia Civil que va entrar reventant portes a casa dels avui empresonats a Soto del Real.

Un repàs a la premsa editada a Madrid ja ens dona una pista de l’escenari on algú vol situar-ho tot: el País Basc dels anys de plom. Al quiosc d’aquest dissabte hi havia des de La Razón entrevistant suposats guàrdies civils a Catalunya, dient que “ja és pitjor que el País Basc”, fins a l’ABC assegurant que “Torra va planejar amb els CDR prendre el Parlament després de la sentència de l’1-O”. Mentrestant, Albert Rivera se n’ha anat aquesta setmana a la caserna de Vic, on va atemptar ETA, per reclamar plusos per estar destinat al Principat. Fins i tot des de Moncloa exigeixen al president Quim Torra que condemni un “potencial” terrorisme del que ningú no sap res del cert. Tenim els precedents de la Tamara Carrasco i l’Adri, que van acabar en no res.

Al País Basc ja se sap com va acabar tot això, en termes policials i judicials. Existia una organització terrorista, ben real, però després el jutge Baltasar va fer un pas més enllà i va crear el que es va anomenar l’”entorn d’ETA”, contra el qual aquest mateix setembre de 2019 s’ha fet l’últim macrojudici. Tot el que estava “al voltant d’ETA” era ETA. Això es va traduir en una persecució amb conseqüències tangibles: des de desenes i desenes de detencions i empresonaments d'activistes que ni estaven en l’organització ni tenien delictes de sang, fins a tancaments de diaris de l’esquerra abertzale o il·legalitzacions de partits polítics, fet que va ajudar a la investidura del socialista Patxi López com a lehendakari. Tot plegat deixant de banda retallades de llibertats i vulneracions de drets humans, com els milers de casos de tortura indiscriminada documentats pel prestigiós forense Paco Etxeberria, de l’Institut Basc de Criminologia.

Per al cas basc, l’Estat va arribar a elaborar un pla d’actuació ampli, que anava molt més enllà de l’organització. Als 80, en ple anys de plom d’ETA, el Ministeri de l’Interior, sota les ordres de José Barrionuevo i Rafael Vera (després condemnats pels GAL), va idear l’anomenat Plan ZEN (Zona Especial Norte), al qual ha tingut accés El Nacional. Contemplava, entre altres coses, una àmplia estratègia comunicativa per a combatre la banda i el seu “entorn”. Va posar-se en marxa el 1983, el mateix any que el terrorisme d’Estat dels GAL va començar a matar.

En el document hi ha alguns paral·lelismes amb l’actuació contra l’independentisme català en general i els CDR en particular. D’altres estan per veure si es donen. En tot cas, aquest era el Plan Zona Especial del Norte. L’organització terrorista, el batejat com a ERT, sembla que ja l’han trobada.

“N’hi ha prou que sigui creïble”

En aquest pla, l’estratègia comunicativa era determinant. Ja ho advertia en la introducció de l’anomenada “acció psicològica” (el més voluminós del document): “El problema té, per tant, vessant policials, però és bàsicament un problema de comunicació”. Tot havia d’estar coordinat: “Les accions psicològiques aïllades escassament poden donar els resultats desitjats si no s’adopten dins d’un marc més ampli, en el qual troben acomodament també les mesures polítiques, policials i judicials, amb les quals ha d’estar en perfecta simbiosi i coordinació”. El pla contemplava quatre grans àmbits: el polític, el social, el legal i el policial. Però al final tot anava de crear un relat i acompanyar-lo.

Aquesta “acció psicològica” anava dirigida contra “grups de joves, familiars de presos, enemics de la democràcia i recalcitrants independentistes". Els mitjans de comunicació eren llavors i avui el principal mecanisme per a la creació d’un relat. És per aquest motiu que una de les accions que contemplava el pla ZEN era el de "donar informacions periòdiques, a través de tercers --o potenciar les que sorgeixin--, que difonguin enfrontaments entre terroristes, les seves ideologies foranes, els seus negocis bruts, els seus costums criticables, etc". I a continuació afegia: “N’hi ha prou que la informació sigui creïble per a explotar-la".

Una altra de les accions previstes era la de "aconseguir que es publiqui periòdicament en òrgans de difusió basca" articles i entrevistes a dirigents polítics, culturals, religiosos o esportius "que reflecteixin el respecte a les opinions alienes, que a ningú se li pot treure la vida per les seves idees, el respecte als drets humans, el respecte a la Constitució, l'interès per la convivència pacífica, etc”. Especial atenció mereixien els mitjans locals: "Potenciar o premiar la publicació periòdica de reportatges en els diaris bascos-navarresos que evidenciïn els beneficis econòmics, energètics, etc. que rebin d'altres gents d'Espanya i els fets històrics i culturals comuns”.

“Familiaritzar amb la presència policial continuada”

El pla ZEN contemplava una sèrie d’objectius dirigits a “la població”. Entre els objectius, “convèncer el ciutadà que els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat estan per a protegir-lo i donar-li seguretat” o “aconseguir que la població (especialment els familiars dels detinguts o presos) es convenci que els detinguts obtenen un tracte digne”.  Una de les principals accions: “Repetir constantment la idea de fons: la Policia pateix accions de violència, per ser un impediment pels qui pretenen imposar per la força un sistema contrari a la tradició cultural basca i al respecte a la llibertat i drets dels demés”. Per altra banda, el document subratllava la necessitat de “familiaritzar la població amb les presència policial continuada, fins arribar a personalitzar els policies”.

En aquest sentit, en el capítol dedicat als cossos policials de l’Estat, el pla de Barrionuevo i Vera plantejava una sèrie de plusos com els que planteja avui Albert Rivera. L’objectiu era “aconseguir que els membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat desitgin anar destinats a la Zona Nord, superant els dos anys de permanència”. És per això que contemplava l’aprovació d’un “pla d’incentius” per als policies nacionals i guàrdies civils que acceptessin desplaçar-se al País Basc i Navarra. Com a curiositat, una acció inclosa en aquest apartat era “recomanar que no s’expedeixin begudes alcohòliques d’elevat grau en els bars de les instal·lacions policials”.

L’objectiu també era convertir tot en terrorisme. “No obstant la subsistència de la legislació especial antiterrorista, seria convenient la introducció, pas a pas, dels supòsits terroristes en la legislació penal comú”, assegurava el document. La fita era atacar el moviment independentista basc tot evitant que es convertissin en presos polítics: “Aquest moviment paulatí de la consideració del terrorista com a delinqüent polític a vulgar criminal comporta grans dificultats de tot tipus. Com a dada podem assenyalar que només un 15% de l’opinió pública de la zona basca navarresa considera als terroristes com a delinqüents comuns”.

Més enllà de la Zona Norte

En una intervenció a la Comissió de Justícia i Interior del Congrés dels Diputats, el juny del 1983, el ministre José Barrionuevo va anunciar que posaria en marxa plans de seguretats similars al ZEN a la resta de l’Estat. En el cas de Catalunya, va arribar a plantejar-se un “plan ZEC” (Zona Especial Cataluña) que començaria per Barcelona i s’aniria estenent amb el temps a zones del Principat on els “grups radicals catalans” tenen més arrelament.